El cinquè informe de l'IPCC deixa pocs dubtes sobre la urgència d'actuar contra el canvi climàtic
Si quedava algun dubte sobre el canvi climàtic, les seves causes i la urgència d'actuar-hi en contra, pràcticament ha desaparegut. El cinquè informe de l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change, Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), fet públic ahir, deixa clara la influència humana en el clima i destaca que tant les concentracions de diòxid de carboni com les temperatures mitjanes dels darrers anys són les més altes en dècades i fins i tot en mil·lennis.
Durant les tres dècades anteriors, cada una ha batut el rècord de temperatures mitjanes des del 1850. I això fa que aquest període de 30 anys (1983-2012) hagi estat el més càlid dels últims 1.400 anys a l'hemisferi nord, almenys, fins on els mètodes actuals poden avaluar. Pel que fa a les concentracions de diòxid de carboni (CO2) són les més elevades dels últims 800.000 anys i es deuen bàsicament a l'ús de combustibles fòssils -carbó, petroli, gas natural-, accelerat extraordinàriament des dels inicis de la Revolució Industrials al segle XVIII.
Les conseqüències d'aquest procés poden ser nefastes per a molts ecosistemes i espècies, però, sobretot, per a l'espècie humana. Un canvi tan accelerat en un planeta que supera els 7.000 milions d'habitants pot tenir efectes imprevisibles però, sens dubte, dramàtics per a grans grups de població. Contra el que molta gent sol pensar, el canvi climàtic no implica només temperatures més elevades, sinó un augment en la freqüència i la intensitat de les onades de calor i les onades de fred i de fenòmens extrems com tempestes o huracans. Per bé que no tots aquests fenòmens poden atribuir-se al canvi climàtic, l'informe deixa clar que n'hi ha molts que demostren l'alta sensibilitat dels sistemes naturals i humans a aquest fenomen.
Si no es produeixen canvis substancials, l'IPCC preveu que la temperatura mitjana a finals de segle podria arribar, en la pitjor de les previsions, als 4,5 graus. Pot semblar molt poc, però pensem que parlem de "temperatura mitjana de tot el planeta". A la darrera era glacial, aquesta temperatura mitjana només era entre 5 i 8 graus menor que l'actual.
Com fer-hi front? L'informe assenyala que "Limitar el canvi climàtic requeriria reduccions substancials i sostingudes en les emissions de gasos d'hivernacle que, junt amb l'adaptació, pugui limitar els riscos". No hi haurà territoris que quedin al marge d'aquests efectes. Però els més vulnerables seran els que tinguin menys mitjans per migrar o per crear infraestructures de defensa i canviar modes de vida. L'IPCC assegura la necessitat de reduir les emissions de manera dràstica i d'adoptar al mateix temps mesures de mitigació. I recorda que com més triguem a actuar, més elevats seran els costos de fer-ho i més complicat serà el procés. Fins i tot s'alerta que si no es prenen mesures prou eficients i immediates es podria arribar a un punt de no retorn a partir del qual l'escalfament progressiu ja no es podria aturar.
La reunió que se celebrarà a Lima (Perú) a primers de desembre serà el termòmetre per comprovar si, com assenyalen molts experts, Estats Units i la Xina s'afegeixen a un acord global per adoptar aquestes mesures. La reunió definitiva tindrà lloc a finals de l'any vinent a París. Allà es veurà si uns acords generals i ambiciosos situen el canvi climàtic com la gran emergència mundial, per la seva relació amb tots els altres problemes: seguretat, alimentació, salut, desenvolupament econòmic...
L'esperança que els principals governs es prenguin seriosament el tema està ben fonamentada. El mateix Departament de Defensa dels Estats Units assenyala, en un informe publicat el 13 d'octubre, el canvi climàtic com un risc immediat per a la seguretat nacional, amb capacitat potencial d'exacerbar amenaces com malalties infeccioses i terrorisme i dur a una gran inestabilitat política arreu del món.
Això no evita que hi hagi publicacions i webs promogudes, bàsicament, per lobbies lligats a les energies fòssils o per grups que actuen per raons ideològiques que intenten rebatre la realitat del canvi climàtic i fins i tot elaboren teories de la conspiració. Un exemple n'és l'australià Lavoisier Group. Això ha mogut a fer webs on els científics rebaten els arguments dels escèptics, com ara a Skeptical Science.
