
El Che, Castro, Ghandi i Llull tornen a l'absis d'una església de Palau-sator
Rescatades, 50 anys després i gràcies a les noves tecnologies, unes pintures que van quedar destrossades per un atac feixista
La paret de l'absis de l'església romànica de Sant Pere de Palau-sator, al Baix Empordà, fa 50 anys que està pintada de blanc. Ara recupera el color amb un "mapping" que reprodueix l'obra transgressora, punyent i revolucionària que un pintor de la zona va fer per encàrrec del mossèn de la parròquia l'any 1968.
Trencava amb tot, Jesucrist estava al costat del poble, i també al costat de personatges com Fidel Castro o el Che Guevara. Hi apareixien filòsofs universals i Pompeu Fabra; feixistes, com Hitler, pacifistes, com Ghandi i Martin Luther King, i catalanistes: Ramon Llull, Salvador Espriu, l'abat Escarré i el cardenal Vidal i Barraquer.

Els dos protagonistes, l'autor i l'exrector, tornen a l'esglèsia. Nicolau Moncunill, exrector de Palau-sator, recorda com el febrer del 1969 uns suposats estudiants de belles arts es van citar amb ells.
Però no eren estudiants, sinó 4 joves d'ultradreta que, enfurismats amb el contingut del mural, els havien parat una trampa. Els van apallissar i lligar i van fugir.
Cinquanta anys després, a l'antic mossèn encara li costa explicar-ho, i per això llegeix la declaració que va fer l'endemà dels fets.
"Quan jo estava a terra els vaig dir que amb aquests arguments no convencerien ningú. Un m'amenaçava amb una pistola i l'altre, amb un cigarret que me l'acostava als ulls i deia que me'ls cremaria. Vaig sagnar molt pel nas i Bosch, pel cap."
Lluís Bosch és el pintor, l'autor del mural:
"Es van escandalitzar per la càrrega històrica que tenia, era un crist no crucificat, era rebel, revolucionari. No era el Crist del Velázquez i del Murillo. Era Crist encarnat amb el poble, els camperols, els treballadors. Era l'època del maig del 68 i el clero jove i els intel·lectuals érem molt d'esquerres, progressistes, i volíem fer la revolució. Aquí vivíem en una dictadura. Jo soc de tendència socialista i volíem portar l'art al poble i, com a humanista, feia obres amb molta càrrega social i política."

Els feixistes van destrossar el mural tirant-hi pintura negra. De com va quedar, el "mapping" encarregat per l'Ajuntament també en deixa constància. Ja no amb els colors vius de l'obra original, sinó amb un revelador blanc i negre.
El "mapping" s'ha pogut fer gràcies a una diapositiva d'un veí de la zona.