Cas Champagne contra Champanillo: el TJUE obre la porta a treure el nom dels bars catalans

La cadena de bars de tapes Champanillo, amb locals a Barcelona, Cardedeu, Calella, Malgrat i Mollet del Vallès, podria haver de canviar el nom dels seus establiments.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó, parcialment, aquest dijous, a l'imperi regulador del xampany francès que havia denunciat el propietari d'aquest negoci per la semblança del nom amb el vi escumós, però no ordena que el canviï.

Els magistrats europeus han tornat la pilota a l'Audiència Provincial de Barcelona, que serà qui, finalment, haurà de resoldre el cas.

La DO també afecta els serveis

L'origen del litigi és una demanda interposada l'any 2017 pel Comitè Interprofessional du Vin de Champagne (una entitat públicoprivada que agrupa productors i comercialitzadors de xampany francès) contra David Iglesias, propietari d'una petita cadena de locals de tapes anomenada Champanillo. Consideraven que el nom dels bars era massa semblant al del vi escumós i s'aprofitava de la seva fama, i volien que el canviés.

Un jutjat mercantil de Barcelona va desestimar la demanda l'any 2018 "per tènue i irrellevant", però els productors francesos van portar el cas a l'Audiència de Barcelona, que va elevar la qüestió a la justícia europea.

El dubte era saber si la protecció de la denominació d'origen anava més enllà del producte que la té registrada o també afecta els serveis. El TJUE ha resolt finalment que la normativa també és vàlida per a serveis com l'hosteleria.

El tribunal considera però que ha de ser l'Audiència de Barcelona qui dictamini si, en aquest cas concret, hi ha un "vincle suficientment directe i unívoc" (per imatge, fonètica i altres elements) entre el nom dels establiments catalans i la marca Champagne francesa, és a dir, si el local es beneficia d'alguna manera de la fama o prestigi del vi escumós.

"L'objectiu del reglament europeu", explica el tribunal, "és garantir als consumidors que els productes agrícoles que porten una indicació geogràfica registrada presenten, per la seva procedència geogràfica concreta, determinades característiques particulars", una associació d'idees que s'ha d'acreditar, però, de manera clara i unívoca.

"Un cas de gelosia"

David Iglesias, propietari de la cadena i natural de Cardedeu, creu que "es tracta d'un cas de gelosia". En declaracions a l'ACN fetes abans de la sentència, nega que el negoci sigui cap vinateria i diu que ni tan sols s'hi serveix xampany: "Això és un restaurant de tapes, amb entrepans, hamburgueses, amanides, cervesa i copes de vi. Només tenim una referència de cava, que ni recordo el nom, i res de xampany".

Iglesias explica que no va tenir cap problema amb el regulador francès fins que el negoci es va fer gran, va obrir a Barcelona i va agafar renom a les xarxes socials.

"Vaig començar muntant un bar a Granollers i li vaig posar Champanillo inspirat en la Xampanyeria Can Paixano. El local va anar molt bé i en vaig muntar un altre a Mollet del Vallès i un tercer a Barcelona. Va ser aquí quan Champagne em va posar la demanda argumentant que m'estic aprofitant del seu nom".

Quatre anys de periple judicial

La primera demanda interposada a un jutjat de Barcelona va ser desestimada. El jutge va considerar que l'evocació que el nom Champanillo pogués fer de la denominació Champagne era "tènue i irrellevant" pel negoci i que no justificava una infracció, ni tan sols per la semblança fonètica. Afegia, a més, que en aquest cas no s'aplicava a un vi o beguda alcohòlica, sinó a un local.

L'imperi de xampany francès va apel·lar la sentència a l'Audiència de Barcelona, que va plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per saber fins a quin punt es pot utilitzar un nom que evoca una denominació d'origen protegida, tenint en compte que la normativa fa referència als productes però no als serveis.

El cas torna ara a l'Audiència Provincial de Barcelona. 

Casos semblants

David Iglesias recorda que el seu no és l'únic cas amb qui s'ha enfrontat el regulador de xampany francès. "Fa uns anys Champin, una beguda no alcohòlica per a nens, també va tenir un litigi amb Champagne i va guanyar la marca espanyola", ha apuntat el restaurador propietari de Champanillo, que assegura que ja s'ha gastat més de 10.000 euros en aquest procés jurídic.

També adverteix que hi ha molts altres establiments a Catalunya que utilitzen els noms Xampanyet o Champanyet i que també es podrien veure perjudicats per aquesta sentència condemnatòria.