La diferència entre humans i primats no la marca la mida del cervell

Un equip internacional amb participació catalana descobreix diferències i semblances entre cervells humans i de primats.
La diferència entre humans i primats no la marca la mida del cervell

La diferència entre humans i primats no la marca la mida del cervell

Un equip internacional amb participació catalana descobreix diferències i semblances entre cervells humans i de primats.
Xavier Duran Actualitzat
La mida sola no explica les diferències entre el cervell humà i el dels primats

La mida sola no explica les diferències entre el cervell humà i el dels primats

El cervell humà és el triple de gran que el que tenen els primats més propers, com ximpanzés, bonobos i goril·les. Però amb la grandària no n'hi ha prou per explicar les diferències cognitives entre aquestes espècies. Amb l'objectiu d'aprofundir en les raons d'aquesta dissimilitud, un equip internacional, liderat per Nenad Sestan, de la Universitat de Yale i de l'Institut Kavli de Neurociències, ha analitzat mostres de teixit de setze regions del cervell d'humans, ximpanzés i macacos. És l'estudi més complet d'aquesta mena que s'ha fet fins ara i els resultats es publiquen a la revista "Science".

Els resultats indiquen que el cervell humà no ha evolucionat simplement creixent de mida, sinó que presenta moltes altres diferències amb els grans simis africans. De fet, que el cervell humà tripliqués la grandària del que devia tenir l'ancestre del qual prové l'espècie ja és una fet destacable, a causa del poc temps, en termes d'història biològica, en què va passar. Així ho explica Tomàs Marquès-Bonet, professor d'investigació ICREA a la UPF i director de l'Institut de Biologia Evolutiva, que és un dels autors del treball:

"Que els nostres cervells siguin tres vegades més grans que els dels ximpanzés és un fet molt destacable assolit en poc més d'un milió d'anys. Els cervells humans tenen moltes més cèl·lules que els dels altres primats, i aquestes estan més interconnectades; per tant, tenen més capacitat de processament".

En l'estudi, es van analitzar 247 mostres de teixit de setze regions del cervell implicades en el comportament i en el procés cognitiu d'alt nivell. Les mostres procedien de sis humans, cinc ximpanzés i cinc macacos. La comparació ha aportat sorpreses. Així, en el còrtex frontal, la part implicada en l'aprenentatge d'ordre superior que més ens diferencia dels altres simis, s'observen similituds. En canvi, l'àrea del cervell en què es va detectar una expressió gènica més específica en els homes és l'estriat, una regió habitualment associada al moviment i que podria estar vinculada amb el bipedisme.

Per a Marquès-Bonet, els resultats són un avenç important, però la complexitat del cervell encara deixa moltes incògnites en l'aire:

"Els nostres resultats son clarament un petit pas cap al coneixement de les diferències anatòmiques i moleculars sobre el que ens fa humans, però no es pot extrapolar sobre quin efecte tenen sobre les grans preguntes per explicar la nostra més gran intelectualitat, racionalitat, etc.. El màxim que podríem dir és que els nostres resultats apunten, un cop més, que la regulacio neuronal ha hagut de jugar un paper clau en la recent evolució humana".

En l'estudi també s'ha observat l'activitat d'un gen relacionat amb la producció de dopamina -un neurotransmissor que presenta dèficits en les persones afectades per la malaltia del Parkinson- i un altre vinculat amb el trastorn de l'espectre autista.