El cervell dels nadons els permet recuperar-se dels ictus sense seqüeles en la parla

Els nadons que tenen accidents cerebrovasculars durant els primers dies de vida tenen habilitats del llenguatge normals als quatre anys. A diferència dels que tenen ictus d'adults, que generalment les perden i, si els recuperen, ho fan amb dificultat, en el cas dels nens el cervell és capaç de reconnectar-se de diferents maneres.

Aquesta és la conclusió d'un estudi coliderat pel grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL-UB) i per l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro), en què han participat també investigadors de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i científics d'Estats Units i Canadà. L'estudi es publica a la revista "eNeuro".

Els accidents cerebrovasculars en l'úter o en nadons es donen en 1 de cada 4.000 naixements. Quan l'accident el té un adult i afecta una estructura de l'hemisferi esquerre del cervell anomenada fascicle arquejat, generalment es perden les habilitats de llenguatge i es recuperen amb dificultat o no es recuperen.

El fascicle arquejat és una de les vies de connexió de diferents àrees cerebrals i el de l'hemisferi esquerre és molt important per al correcte desenvolupament del llenguatge i el seu aprenentatge. Per això, l'objectiu de l'estudi era esbrinar si en nens es recuperava el llenguatge.

Comparació amb cervells de nens sans

L'estudi es va fer examinant els cervells de sis nens de quatre anys que havien tingut accidents cerebrovasculars perinatals en el fascicle arquejat esquerre o molt a prop. Es van analitzar amb escàners de ressonància magnètica, que permeten construir models tridimensionals de les vies de connexió entre neurones.

Es van comparar amb exploracions equivalents de nens sans de la mateixa edat, provinents d'un banc de dades mundial. I això va permetre observar que els pacients i els controls diferien en les estructures dels seus fascicles arquejats i el seu grau de lateralització.

Tots els pacients van mostrar coeficients intel·lectuals verbals normals, segons una prova de vocabulari i amb altres proves neuropsicològiques, tot i que en la banda baixa. I es va observar que com més es desplaça el volum del fascicle arquejat cap a l'hemisferi dret o més es lateralitza cap a l'hemisferi dret, millors són les mesures d'expressió verbal obtingudes durant les proves de llenguatge.

Això indica, segons els autors, que el cervell respon a l'accident cerebrovascular assignant funcions del llenguatge a l'hemisferi dret, tal com assenyala Laura Bosch, coautora de l'estudi i membre de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de l'UBNeuro:

"En aquests casos el cervell està mostrant la seva capacitat per utilitzar altres àrees de l'hemisferi contrari al lesionat -és a dir, de l'hemisferi dret-, que es faran càrrec i donaran suport a l'adquisició del llenguatge gairebé a nivell normal, la qual cosa és una bona notícia."

En les proves de llenguatge expressiu, els pacients amb accident cerebrovascular van diferir més dels controls, ja que les seves expressions contenien un nombre inferior de paraules.

"Això no vol dir –explica la doctora Bosch– que fossin incorrectes, però mostren un nivell expressiu més baix per a la seva edat."

Resultats encoratjadors per a les famílies

Els investigadors remarquen que la mostra analitzada és encara petita, a causa en part de la incidència relativament baixa de l'accident cerebrovascular perinatal. Tot i així, les conclusions de l'estudi són encoratjadores per a les famílies d'aquests nens i rellevants per als professionals involucrats en el seu seguiment.

L'aprofundiment en aquesta àrea d'estudi permetrà comprendre millor el desenvolupament de les funcions superiors en aquests nens i la importància de certes estructures cerebrals en el desenvolupament del llenguatge.