El cercle pervers que està ofegant Califòrnia: calor, sequera i incendis de rècord

A Califòrnia s'està vivint una temporada negra d'incendis. Aquest any ja és el pitjor i ha superat l'anterior, que va marcar el rècord d'hectàrees cremades. 

L'agonia climàtica del somni californià

El moment més paradoxal del nostre viatge a la crisi climàtica de Califòrnia va arribar després d'hores rodant a Paradise, la ciutat màrtir que un incendi va arrasar totalment el 2018 i on van morir 86 veïns. Ara està intentant renéixer de les cendres.

Només han tornat una cinquena part dels habitants. Una minoria tenaç i admirable que treballa per refer la vida i el passat, tot i que, a simple vista, per al visitant, l'indret és un desert de solars i restes d'arbres cremats esquitxat d'unes quantes edificacions noves que està a anys lluny del paradís frondós que va ser.

Doncs bé, després de comprovar l'esforç de reconstrucció i de sentir com l'alcalde i els veïns asseguraven que se senten segurs i optimistes de cara al futur, vam mirar per casualitat cap a l'horitzó de l'est i, sortint de darrere les muntanyes veïnes, què vam veure?

Un núvol gegant de fum producte d'un incendi que fa dues setmanes que crema, el Dixie Fire. Per sort per a Paradise, el vent l'empeny aquest cop en direcció oposada, però aquest fum és un cruel recordatori de l'amenaça constant i creixent dels focs a Califòrnia; ni els que els han patit tenen garanties de no tornar-ne a ser víctimes.

Des del maig, a Califòrnia han cremat el triple d'hectàrees que durant el mateix període de l'any passat, que ja va ser rècord. I com pot acabar el 2021 si els pitjors incendis no arriben fins a l'octubre o el novembre, quan encara no han arribat les pluges i tot encara està més ressec?

Aquest és el reportatge de com Paradise intenta reconstruir-se.

Com la triple crisi climàtica està canviant la terra de les oportunitats

Si un estat era sinònim d'oportunitats als EUA era Califòrnia, un imant dinàmic de talent, treballadors i immigrants des de fa 150 anys. El bon clima, els paisatges privilegiats, la potència econòmica i el tarannà emprenedor i obert dels seus 40 milions d'habitants el convertien en una de les regions més poderoses i envejades del món.

El problema ara és que la primera pota de l'equació, el clima i l'orografia privilegiats, se li està girant en contra a marxes forçades.

Aquest 2021, tota la Costa Oest acumula una crisi triplement històrica. La pitjor sequera des de fa dècades, la calor més extrema en segles i la temporada d'incendis potencialment més devastadora. És un peix que es mossega la cua, un cercle pervers.

A l'hivern i la primavera, les precipitacions van ser escassíssimes. La terra queda eixuta, sense humitat ni prou reserves d'aigua, i les temperatures extremes assequen el terreny, la qual cosa encara provoca més calor, que, al seu torn, perjudica els arbres i el sotabosc, que cremen més fàcilment.

Califòrnia sempre havia tingut uns anys de molta pluja i uns anys de sequera, que tradicionalment es compensaven, però el canvi climàtic ja ha alterat els cicles, i el futur, si continua igual de descontrolat, és preocupant.

I és aquesta impotència per no poder preveure la climatologia i intuir que només es pot decantar a pitjor el que fa anar de corcoll milions de persones i està canviant l'estat més poblat dels EUA.

Canvis als barris perifèrics boscosos, on els veïns veuen com les asseguradores, que els últims anys han perdut una fortuna amb els incendis, ja no els cobreixen les cases i han deixat d'oferir serveis a una part de l'estat.

Els veïns es construeixen cases contra incendis i expliquen la situació en aquest reportatge.

També hi ha canvis a les grans ciutats, on les restriccions d'aigua van a més, els ajuntaments intensifiquen les campanyes de conscienciació i no paren de recalcular les reserves que necessiten i com les poden optimitzar, sobretot davant el creixement constant dels seus barris.

Canvis en l'agricultura a l'estat considerat l'horta dels EUA. No hi ha prou aigua per regar, també s'han implantat restriccions i pràcticament tots els pagesos han hagut d'abandonar camps o tallar arbres fruiters per concentrar la poca aigua en determinats cultius. Es calcula que d'aquí 20 anys, l'estat haurà perdut entre el 10 i el 20% dels conreus.

Conclusions del viatge climàtic

De les impressions del viatge i de les xerrades amb experts i habitants em quedo amb dues conclusions. La crisi climàtica a Califòrnia és i serà gravíssima i les previsions més pessimistes no només s'estan complint, sinó que els climatòlegs es posen les mans al cap quan comproven com de ràpid s'estan accelerant i extremant.

Si tot això passa amb un increment d'1,2 ºC respecte a l'era preindustrial, què passarà les pròximes dècades si superem els 1,5 o els 2 ºC?

Ara bé, de totes les persones amb qui hem parlat --promotors, pagesos, alcaldes, enginyers, científics, funcionaris, veïns--, cap no ens ha dit que aquesta guerra està perduda.

Tots mantenen una fe admirable i molt nord-americana en la idea que és possible adaptar-se al clima i continuar vivint dignament a Califòrnia si s'accelera la transformació radical que, en part, ja han començat.

Ja sigui a nivell familiar, substituint vells hàbits de consum o la clàssica gespa de les cases per jardins amb vegetació autòctona, que consumeix molta menys aigua; a nivell municipal, combinant intel·ligentment les fonts d'aigua superficial amb les subterrànies; a nivell agrícola, adaptant els conreus i fent un ús més raonable i respectuós de l'aigua, o, per acabar, protegint les cases, als barris envoltats de bosc, amb nous materials de construcció ignífugs i creant defenses en forma de tallafocs als pobles.

Si s'impulsa tot això --i en part ja està en marxa, per bé que, segons els experts, de manera no prou ràpida ni ambiciosa--, els sembla possible seguir vivint amb qualitat i seguretat a Califòrnia.

Aquest estat immens i fascinant seguirà patint sequeres, incendis i onades de calor, però la majoria dels habitants són conscients tant dels riscos com de les possibilitats i encara creuen que val la pena quedar-s'hi i lluitar. El seu èxit o el seu fracàs serà un cas digne d'estudi per a la resta del món desenvolupat.