El cementiri de Collserola deixa de fer incineracions perquè els filtres estan obsolets
Per primera vegada, a Barcelona hi ha més gent que prefereix la incineració que no pas l'enterrament
L'Ajuntament de Barcelona ha tancat els tres forns crematoris que feien les incineracions al cementiri de Collserola, des de fa trenta anys.
La causa del tancament és que els filtres s'havien quedat obsolets, i que ja no complien amb la llicència ambiental, un certificat que dona cada municipi, però que, a partir d'ara, controla el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
Els filtres de Collserola són els primers que es van instal·lar a Espanya i ja tenen molts anys. Per això ara es demana als usuaris que vagin al cementiri de Montjuïc, segons explica Jordi Valmaña, director de Cementiris de Barcelona:
"En tot aquest temps, -diu- la tecnologia ha avançat moltíssim i calia una renovació, senzillament. Els usuaris no ho han notat perquè els derivem a un servei millor, que és al Cementiri de Montjuïc. Ningú no s'ha queixat."
En els últims 10 anys, la tendència a les incineracions ha anat creixent i per primera vegada a Barcelona ja hi ha més gent que prefereix la incineració que no pas l'enterrament. Els crematoris capten un 51% dels difunts i els que es cremaven a Collserola ara han passat al cementiri de Montjuïc.
Més de 20 incineracions al dia
A la ciutat de Barcelona s'incineren cada any entre 7.000 i 8.000 cossos, una mitjana de 22 cada dia. Segons Cementiris de Barcelona, els forns de Montjuïc disposen de l'última tecnologia per evitar la pol·lució mediambiental.
Els filtres són més grans que els forns i atrapen els gasos de combustió, les partícules i els metalls. La Generalitat és l'encarregada de fer els controls, que, a més, a partir d'ara ha unificat a tot el territori a través del decret d'emissions.
Els tècnics asseguren que la contaminació que generen els forns funeraris té poc impacte si es compara amb la de la indústria o el trànsit.
El més important és que les funeràries no cremin fèretres amb vernissos químics, teixits amb fibres o peces metàl·liques. Segons la subdirectora general de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica de la Generalitat, Isabel Hernández, no hi ha una normativa específica per a forns funeraris. Hi ha una guia d'emissions on queden establerts els barems que no poden sobrepassar les funeràries.
"Hi ha 3 maneres de controlar que la crema es faci correctament. La primera, que s'asseguri que al forn no hi entren vernissos tòxics. Per això ara es recomana a les famílies que agafin els taüts ecològics, amb vernissos acrílics. La segona, que els nivells de combustió siguin els adequats a la norma. I en tercer lloc, que els filtres dels forns tinguin un bon manteniment. "
Les funeràries ja controlen diàriament, a través dels seus tècnics de manteniment, que els forns crematoris funcionin complint amb les exigències de la Generalitat. Les medicions es faran cada dos anys de forma obligatòria. El govern català ha estudiat els models de cremacions que es fan a França i Alemanya.
Negoci a l'alça
A l'àrea metropolitana hi ha 13 forns crematoris: 4 a Barcelona, 2 a l'Hospitalet, 1 a Cornellà, un altre a Viladecans, 2 a Badalona, 1 a Santa Coloma. En els pròxims mesos, se'n posaran en funcionament dos més a Sant Adrià de Besòs.
La competència per fer incineracions és cada vegada més gran i, per tant, Cementiris de Barcelona estudia si valdrà la pena, o no, reobrir els forns de Collserola.
El preu de la incineració és gairebé igual que el de l'enterrament, que, de mitjana, a l'àrea metropolitana se situa als 3.000 euros. Les empreses funeràries aposten per tenir forns propis en els seus tanatoris perquè així ofereixen un servei més complet a les famílies.
