El CCCB retrata la figura de l'home salvatge, que amb variacions fa milers d'anys que perdura

"El salvatge europeu" convida a un viatge per la cultura occidental a partir del mite de l'home i la dona salvatges, contraposats als qui viuen en societat, i que evidencia la dificultat que tenim d'admetre allò que desconeixem. Una figura imaginària, d'origen grec, que ha tingut una continuïtat al llarg dels anys i que s'ha encarnat en personatges com els antics sàtirs, centaures o amazones fins a la modernitat amb "Robinsons", "Tarzans" o "Husseins". Aquest concepte de salvatge europeu s'ha transformat amb el temps, des d'aquell salvatge grec, que era mig humà mig animal i emparentat amb els déus, com el centaure, el sàtir o el ciclop. A l'Edat Mitjana, els salvatges es converteixen en homes silvestres i ermitans coberts de borrissol i, a partir de la conquesta d'Amèrica, pobles sencers van caure sota aquest tòpic. Els avenços de la ciència i el coneixement del cos i la ment més gran van afavorir que durant els segles XVIII i XIX es parlés del "salvatge interior", és a dir, la part de nosaltres mateixos que no ens reconeixem, el monstre desconegut que ens habita. Segons un dels comissaris de la mostra, l'antropòleg mexicà Roger Bartra, "L'Europa salvatge" vol fer reflexionar sobre el perill d'aquesta obsessió occidental de definir identitats. L'exposició barreja grans obres d'art com "La dona barbuda" de Ribera, "El Minotaure" de Watts o els olis de Goya, amb les pel·lícules de Buñuel o Christensen, o els còmics de La Marvel. La mostra es podrà visitar al CCCB fins al 23 de maig.