EL CCCB reflexiona sobre l'impacte dels conflictes bèl·lics a la mostra "En guerra"

La guerra és un fenomen tan comú que, per a molts, és familiar des de la infància, gràcies a la quantitat de joguines bèl·liques que hi ha en el mercat. En altres casos esdevé gairebé una condició de vida i els nens s'acostumen a les armes perquè les veuen com una eina de supervivència en un món ple de violència. Socialment parlant, quan hi ha un conflicte, el primer pas que s'ha de fer abans de declarar una guerra és construir un enemic. Aquí és quan la veritat comença a perdre punts davant de la mentida i els discursos d'un bàndol i l'altre es tornen radicals per acusar el contrari de les maldats més esfereïdores. Un cop arribats a aquest nivell, les armes prenen el protagonisme, esclata el conflicte i s'entra en guerra. Aquest és el tema de l'exposició que ha preparat el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona per participar en l'anomenat "Fòrum Ciutat". La mostra, que és una de les més essencials amb l'esperit del Fòrum, analitza a fons tots els aspectes de les guerres i estableix fins i tot comparacions de com es representa en el cinema, en aquest cas, la pel·lícula "Soldado Ryan", i com va ser en realitat, segons les imatges documentals que es conserven del desembarcament de Normandia. En plenes hostilitats, tot és possible, i la realitat acostuma a superar la ficció. El resultat, però, sempre és el mateix: destrucció, odi i mort sense límits. Els que paguen més car les guerres sempre són les víctimes innocents i, entre ells, especialment els nens, que veuran per sempre més com la imatge del terror es converteix en un tema comú de les seves vides. Malgrat que al final arriba sempre la pau, el mal no s'haurà acabat. Malgrat els armisticis, la majoria de vegades, els conflictes no queden resolts, si més no, la violència i el dolor continuen en el record dels que han viscut la guerra.