El CCCB explora noves maneres de viure i conviure amb les altres espècies
"Ciència fricció" vol mostrar els lligams estrets entre totes les espècies que habitem el planeta i trencar amb la idea que l'ésser humà és superior
Entendre que totes les espècies que habitem el planeta tenim uns lligams molt estrets, que el motor de l'evolució és la col·laboració i no la competència i, sobretot, trencar amb el pensament -per si algú encara ho creu- que l'ésser humà és superior. És el que proposa l'exposició del CCCB «Ciència fricció. Vida entre espècies companyes».
El projecte el van concebre molt abans de l'arribada del coronavirus, però es fa en un moment idoni per recordar-nos que hi ha fongs, bacteris i virus amb els quals estem totalment interrelacionats i amb qui som interdependents. Que tots formem part d'ecosistemes integrats els uns en els altres.
Dues biòlogues clau
Per relatar aquesta perspectiva, l'exposició s'inspira en l'obra de dues figures clau en la cultura científica contemporània: Donna Haraway i Lynn Margulis. Totes dues destaquen per la importància que atorguen a la simbiosi i la col·laboració entre espècies, així com pel seu interès en la comunicació i la narrativa científica.
Combinar ciència i art
L'exposició combina ciència, art, ficció i grans dosis d'ironia. La comissària Maria Ptqk ha reunit artistes, filòsofs, científics i activistes que exploren les relacions interespècie a través d'elements com la càpsula dissenyada per l'artista Saa Spacal, que permet comunicar-se amb un xampinyó a través d'un sistema de senyals fisiològics i electrònics i una interfaç de traducció.
O l'acció radical de Quimera Rosa, laboratori d'experimentació i investigació sobre identitats, cos i tecnologia, creat a Barcelona l'any 2008 i nòmada des del 2014. Al 2017 un dels seus membres es va sotmetre a una transfusió de clorofila.
L'exposició també és molt crítica amb el tractament que els humans fem dels ratolins de laboratori, amb la lògica reproductiva de les macrogranges de pollastres o amb les conseqüències sobre les espècies marines de la brossa i els plàstics que llancem als oceans.
Amb experiències, també, com la de posar-se dins el tronc d'una sequoia a través de la realitat virtual. Una crida a la humilitat i a la responsabilitat humana respecte a la resta d'éssers vius del planeta.
L'exposició, amb la col·laboració del Centre Georges Pompidou, estarà al CCCB fins al 21 de novembre i després viatjarà al Azkuna Zentroa Alhóndiga Bilbao.
En el següent vídeo podeu veure l'experiència des de dins:
