L'obra 'Madame Blavatsky' de Goshka Macuga a l'exposició del CCCB aquest dimarts 15 de maig de 2018. (Horitzontal)
L'obra 'Madame Blavatsky' de Goshka Macuga a l'exposició del CCCB aquest dimarts 15 de maig de 2018. (Horitzontal)

El CCCB descobreix en una exposició les influències de les tradicions secretes en l'art contemporani

Actualitzat

ACN Barcelona.-El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat l'exposició 'La llum negra. Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta', que es podrà veure des d'aquest dimecres fins al 21 d'octubre. La mostra tracta sobre la influència que les diferents tradicions secretes han exercit en l'art contemporani des dels anys cinquanta fins a l'actualitat. Són 350 obres d'artistes diversos com Antoni Tàpies, Agnes Martin, Barnett Newman, Goshka Macuga, Rudolf Steiner, Alejandro Jodorowsky o William S. Burroughs. A través de pintures, dibuixos, audiovisuals, escultures, instal·lacions o gravats la mostra nega una entesa purament formalista de l'abstracció i aborda temes com l'alquímia, les societats secretes, la teosofia, els corrents esotèrics de les grans religions, les filosofies orientals, la màgia o la psicodèlia.

Segons el comissari de l'exposició Enrique Juncosa, les tradicions esotèriques es poden rastrejar fins als orígens de la civilització per com van servir en diferents moments per estructurar idees filosòfiques, lingüístiques, científiques o espirituals. Tot i la rellevància que van tenir aquestes idees pel desenvolupament de l'art del segle XX, Juncosa ha explicat a l'ACN que han estat "ignorades" de la nostra època a causa de la influència dominant dels pensaments racionalistes. "Per la seva raresa són ignorades molt sovint. La gent no s'ho pren seriosament i és un tema que interessa als artistes des dels orígens de l'home", ha afirmat Juncosa. En aquest sentit, Juncosa ha recordat a l'ACN que moltes tradicions esotèriques de les grans religions i filosofies orientals "tenen a veure amb el misticisme, l'èxtasi, la llum, les visions i els somnis". El fet que succeeixin esdeveniments que no tinguin explicació i la gent se'ls cregui és un aspecte que ha interessat al també escriptor perquè és "una metàfora de l'art". "M'interessa el coneixement intuïtiu de la realitat", ha subratllat. "La gent entén fàcilment les lectures sociopolítiques però les espirituals els resulten més estranyes", ha comentat. Juncosa ha celebrat que a les noves generacions d'artistes "els interessi aquest tipus d'art". "És una forma radical d'estar fora del sistema", ha ironitzat.El comissari ha subratllat que a l'exposició es pot veure una visió menys "cínica i irònica present en bona part de l'art contemporani" i més "inclusiva". "Volíem representar una part de l'art que no està gaire investigat", ha dit. Així, el comissari recomana fixar-se en aspectes de les peces com la llum i els colors en un sentit "màgic" i "simbòlic". D'altra banda, Enrique Juncosa ha reivindicat la diversitat de concepcions en l'art i ha defensat que l'art és "una explosió de narratives diferents". 'La llum negra. Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta' presenta treballs d'artistes consagrats però també un gran nombre d'obres molt recents d'artistes d'arreu del món que es refereixen a qüestions espirituals i ocultistes de formes diverses com Carlos Amorales, Paiva & Gusmâo, Ulla von Brandeburg, Suzanne Treister o Matias Khran. El títol de l'exposició, 'La llum negra', es refereix a un concepte del sufisme, la branca esotèrica de l'islam, que ensenya un camí de connexió amb la divinitat mitjançant la visió interior i l'experiència mística. La mostra també explora la influència d'idees esotèriques en àmbits de la cultura popular, com el còmic, el jazz, el cinema i el rock alternatiu.

Anar al contingut