El català deixa de ser un mèrit per ser un requisit en la funció pública del País Valencià (CCMA)

El català, requisit per accedir a l'administració valenciana, excepte en l'àmbit sanitari

Deixa de ser un mèrit a l'hora d'accedir a la funció pública i esdevé una obligació, tot i que la norma deixa fora l'àmbit sanitari

Pepa FerrerActualitzat

Han passat quaranta anys des de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia valencià. La norma, en l'article 6, estableix que el valencià és la llengua pròpia i oficial –junt al castellà- dels valencians. Quatre dècades després, per primera vegada, una norma incorpora i regula la capacitació lingüística. El català deixa de ser un mèrit a l'hora d'accedir a la funció pública i esdevé un requisit. El camí ha estat llarg i la norma deixa fora de la regulació un dels àmbits més controvertits, el sanitari.
 

Dues legislatures pel requisit lingüístic

Era una de les tasques pendents del govern del Botànic, la implementació del requisit lingüístic. Calia definir com s'aplicaria i el nivell de coneixement que s'exigiria. Vint mesos han passat des de l'aprovació de la Llei de la Funció Pública, una llei que es va començar a tramitar durant la primera legislatura del govern del Botànic, que no s'aprovaria fins a aquesta legislatura, el març del 2021, i que recollia la capacitació lingüística.

L'aprovació d'aquesta llei ja va evidenciar l'escletxa que el valencià obria entre el govern del Botànic i l'oposició del PP, Cs i Vox. L'oposició parlava d'"imposar" el valencià a l'administració, de llei "sectària" que tenia com a objectiu "perseguir els castellanoparlants". Per al govern valencià era una llei del tot necessària, que van defensar en bloc perquè, segons argumentaven, buscava modernitzar i professionalitzar l'administració pública. El que havia de fer la norma era permetre que tots els ciutadans pogueren adreçar-se i ser atesos per l'administració en la seua llengua. I per això aquells que aspiraren a aconseguir una plaça en l'administració pública haurien d'acreditar-ne el coneixement. El problema era en quins àmbits es demanaria i quin nivell de coneixement s'exigiria.

Dins del govern també hi havia escletxes, els socis li retreien al PSPV la intenció de voler aigualir el requisit, d'intentar deixar fora la sanitat i rebaixar el nivell de coneixement. Era el 2018, han passat 4 anys. La llei es va aprovar fa 20 mesos i ara ha arribat un acord per desplegar-la. Dos decrets regularan l'acreditació i la sanitat, s'ha quedat fora.

La implementació del requisit lingüístic era una assignatura pendent del govern valencià (CCMA)


Un nivell mitjà i dos anys de transició per als alts càrrecs

Aquest dilluns, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, demanava perdó per les presses en la celebració de la roda de premsa, convocada sobtadament a primera hora del matí. Admetia que hi havia molt interès a presentar l'acord. Compareixia junt a Raquel Tamarit, la consellera d'Educació, Cultura i Esports. Vint mesos després de l'aprovació de la Llei de la Funció Pública, i a mig any per a les eleccions, hi havia acord. La consellera Bravo ho exposava així:

"Un acord que jo estic segura que va a possibilitar garantir a tots els valencians i valencianes que puguen elegir la llengua que ells vulguen per poder comunicar-se amb l'administració. Això és el que ha primat al llarg de tots estos mesos que hem estat parlant sobre quin hauria de ser el model a implantar."

Per la seva banda, la consellera Raquel Tamit afegia: 

"Queda regulat que les persones que treballen per a les persones, els i les funcionàries, compten amb uns coneixements de valencià segons la seua categoria funcionarial que garanteix poder atendre la ciutadania de forma òptima i en la llengua que la ciutadania desitge."

Les conselleres presentaven els dos decrets a través dels quals es desplega la capacitació. Un decret regula l'acreditació de la competència lingüística per als funcionaris. Un requisit, ara sí, i ja no un mèrit, a l'hora de participar en un procés de selecció en l'àmbit de l'ocupació pública local i autonòmica. Per als nivell més alts (A1 i A2), les persones que concursen per una plaça funcionarial hauran d'acreditar un C1, un nivell mitjà. Els del grup B, un B2; i els del C2, un B1.

El decret es preveu que entre el vigor el primer semestre de l'any vinent i que les oposicions que es convoquen a partir de la seva publicació al DOGV ja incloguen el requisit en cada categoria. Ara bé, en el cas dels alts funcionaris, els nivells A1 i A2, per als quals es demana el nivell mitjà, s'inclou un període transitori. El requisit en les convocatòries d'oposicions s'exigirà a partir del 2025 i fins aquell moment a les places d'esta categoria se'ls exigirà només un B2.

El segon decret regula l'acreditació del nivell de la llengua en el sistema educatiu, una demanda de molts professors de valencià de les comarques considerades castellanoparlants. Ho consideren una eina per incentivar l'alumnat a no demanar l'exempció i quedar així lliure d'anar a classe i examinar-se de l'assignatura de valencià. Així, doncs, l'alumnat de Batxillerat que supere l'assignatura de valencià amb almenys un 7 de puntuació en cada curs d'aquesta etapa obtindrà el nivell C1 quan la finalitze. Els alumnes del curs 2021-2022 ja podran tenir aquesta acreditació.

La llei es va aprovar fa gairebé dos anys (CCMA)

Un pas important, però sense la sanitat

Acció Cultural de País Valencià, que porta anys demanat el requisit, ha celebrat l'acord entre les conselleries. Segons l'entitat, es tracta d'un pas històric que ajudarà a acabar amb la discriminació dels que utilitzen el català i que valencianitzarà l'administració pública. En un comunicat, ha explicat els nous avenços que comportarà la norma: "el valencià ja no és només una llengua de l'ensenyament, també ho és de l'administració, i ho haurà de ser d'altres àmbits d'ús on, fins ara, havia estat marginada".

On el valencià encara té mols problemes és en l'àmbit de la Sanitat. Un àmbit que genera queixes per discriminació lingüística. L'acord deixa fora la Sanitat i l'Educació, perquè, segons han justificat les conselleres, tenen una regulació pròpia. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua és més crítica. Consideren que la norma és en general positiva, però tenen dubtes.

"No es tracta només d'atendre el públic --explica Manuel Carceller, delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià-- Les actuacions internes han de ser en valencià també. I el personal sanitari, que es manté com a mèrit i no com a requisit, de moment, com es farà? Es desenvoluparà un decret propi? Quan?"

ARXIVAT A:
País ValenciàImmersió lingüística
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut