El cas del donant de semen amb 102 fills que pot fer canviar la llei a Holanda

RedaccióActualitzat

Un holandès donant de semen és el pare biològic de com a mínim 102 criatures. Aquesta xifra de rècord ha provocat un gran escàndol a Holanda que fins i tot obligarà a canviar la legislació. L'home va donar el seu esperma a 11 clíniques de fertilitat arreu del país.

La llei holendesa marca que l'esperma d'un donant no es pot fer servir més de 25 vegades. La norma té lògica per dos motius: d'una banda, per evitar problemes de consanguinitat davant la possibilitat que dos germans del mateix pare es casin sense saber que són parents i, de l'altra, per les conseqüències psicològiques que pot comportar a una persona saber de cop que té més de 24 germans biològics.

El problema és que la legislació holandesa no preveu un registre de donants accessible per a les clíniques. La Societat Holandesa d'Obstetrícia i Ginecologia (NVOG) ha demanat al Ministeri de Sanitat holandès que obri aquest registre perquè un sol donant no pugui anar canviant de clínica. El govern del país ha respost que ho estudiarà.

La història de l'home amb 102 fills

El cas que ha destapat la polèmica es va saber per casualitat quan algunes dones que havien anat a centres de fertilitart es van adonar que els seus fills s'assemblaven. Van enviar una carta al Ministeri de Sanitat, que va obrir una investigació.

En la investigació, es va descobrir que un sol home havia fet donacions en 11 clíniques més d'una vegada durant deu anys. El seu esperma va ser utilitzat en 102 fecundacions positives. És a dir, que té 102 fills, que se sàpiga.

Però va anar més enllà d'Holanda. La investigació va descobrir que també havia ofert el seu semen per la xarxa.

Per què ho va fer? No sembla que sigui per diners. Els donants reben 50 euros en compensació. Per com a mínim 102 donacions, són 5.100 euros.

L'home ha explicat a un diari local, l'"Algemeen Dagblad", que el seu objectiu no era "tenir tants fills com fos possible", sinó "fer feliç la gent". El donant no ha volgut revelar la seva identitat.

 

Pocs controls

La legislació holandesa deixa en mans de les clíniques el control dels donants. Els centres acostumen a preguntar als candidats si han donat en més clíniques, però no tenen manera de comprovar les respostes.

El 2004. Holanda va establir un registre de donants, però que només és accessible per als fills biològics quan tinguin més de 16 anys. És gràcies a aquest registre que s'ha pogut conèixer la història del donant amb 102 fills. I és aquest mateix registre el que d'alguna manera es podria fer accessible a les clíniques per controlar els candidats a donar esperma.

Anar al contingut