El cas de Manaus: de creure que tenien immunitat de grup a una nova onada descontrolada
La capital de l'estat brasiler de l'Amazònia té gairebé el doble de morts de Covid per milió d'habitants que el Brasil, un dels països més afectats del món per la pandèmia
El cas de Manaus: de creure que tenien immunitat de grup a una nova onada descontrolada

El cas de Manaus: de creure que tenien immunitat de grup a una nova onada descontrolada

La capital de l'estat brasiler de l'Amazònia té gairebé el doble de morts de Covid per milió d'habitants que el Brasil, un dels països més afectats del món per la pandèmia

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Covid-19
Un treballador en un cementiri per a víctimes de la Covid a Manaus (Reuters/Bruno Kelly)

Al maig, a Manaus, la capital de l'estat brasiler de l'Amazones, es va produir un brot devastador de Covid-19 amb una estadística de gairebé un mort per cada 555 habitants.

A l'agost, tot i que les mesures restrictives fins i tot s'havien relaxat, el nombre de casos va baixar. Va començar a córrer la idea que s'havia assolit la immunitat de grup.

Però, des del desembre, el nombre de casos ha tornat a augmentar, fins al punt que hi ha una greu mancança de respiradors i que el nombre d'enterraments ha assolit una velocitat que ha obligat a fer-los en vertical, perquè cada vegada hi ha menys espai per a tombes.

El cas de Manaus pot servir d'exemple sobre tres fets: la immunitat de grup, si s'assoleix, és a costa d'un preu molt alt en vides, la relaxació de mesures pot portar a unes xifres molt elevades de casos i de morts, i la pobresa és un factor bàsic en l'expansió de la malaltia.


Brasil, malament; Manaus, pitjor

El Brasil ocupa el tercer lloc del món en nombre de casos de Covid, darrere d'Estats Units i l'Índia –vora nou milions-, però supera el país asiàtic en nombre de morts: 218.918, és a dir, 1.026 per milió d'habitants.

I dintre del Brasil, les xifres de Manaus i l'Amazònia en general són esfereïdores. Manaus és la ciutat més gran de l'Amazònia, amb una població superior als dos milions i una densitat de 158 habitants per quilòmetre quadrat. El primer cas de Covid s'hi va detectar el 13 de març i al maig la mortalitat era 4,6 vegades superior a la usual, segons un estudi publicat als Cadernos de Saúde Pública.

En les primeres dues setmanes de maig hi va haver vora 7.000 nous casos, el doble que fins aleshores. I a finals d'abril hi havia uns 123 enterraments diaris, quatre vegades més que en el mateix període del 2019.

Però, tot i que les mesures preventives es van relaxar, al juliol i l'agost el nombre de nous casos va baixar de forma espectacular. Això va fer creure que a Manaus s'havia assolit l'anomenada immunitat de grup, que es produeix quan el nombre de persones amb anticossos és prou elevada per impedir pràcticament la circulació del virus.

En un estudi publicat aquest gener a Science, un equip encapçalat per Ester Sabino, de la Universitat de São Paulo, assenyalava que al juny, un mes després del pic de la pandèmia, a Manaus el 44% de la població tenia anticossos contra el SARS-CoV-2. I a l'octubre, segons aquests autors, ja en tenien el 76%.

Parents de persones hospitalitzades intenten adquirir bombones d'oxigen (Reuters/Bruno Kelly)


La principal crítica a aquest estudi és que es va fer a partir de mostres de donants de sang, un grup que no és representatiu de la població general. Fins i tot s'ha dit que persones amb pocs recursos que sospiten que tenen el virus poden donar sang per tenir així un test gratuït.

Però, a banda de si les dades es poden prendre com un indicador fiable, la disminució de casos i el nombre de persones amb anticossos va fer córrer la idea que s'havia assolit la immunitat de grup.


Desobediència i festes d'any nou

Aquesta idea, molt discutible, ha xocat amb la realitat: al desembre el nombre de casos va tornar a augmentar i els hospitals s'han tornat a col·lapsar. Les dades més recents indiquen que a tot l'estat de l'Amazones hi ha hagut vora 251.000 casos de Covid i 7.232 morts per la malaltia.

En relació amb la població de tot l'estat, uns quatre milions de persones, això significa un 6,25% dels habitants, s'han infectat i hi ha hagut 1.808 morts per milió –recordem que per a tot Brasil eren 1.026 i que en un dels països més afectats, el Regne Unit, són 1.471 morts per milió.

Això indicaria que la immunitat de grup, si és que s'assoleix, té un preu molt elevat en malalts i en vides. Però, a més, la majoria d'experts dubten que s'hagués arribat al nivell en què el percentatge de població immune fos suficient per evitar la transmissió i, encara pitjor, que aquesta suposada immunitat es mantingués en el temps.

Membres dels Ticuna esperen a rebre la vacuna xinesa Sinovac (Reuters/Adriano Machado)


El cas és que les dades van donar un nou gir. Al desembre, el nombre de casos s'havia tornat a disparar. El governador Wilson Lima va establir mesures de tancament, però això va aixecar protestes de persones que, com vol el president brasiler Jair Bolsonaro, demanaven mantenir, primer de tot, l'activitat econòmica en marxa.

En una entrevista exclusiva per a la cadena CNN, l'alcalde de Manaus, David Almeida, donava la culpa de l'important rebrot a aquestes protestes i a la celebració de festes de Cap d'Any sense restriccions:

"Estem pagant el preu per aquesta desobediència, per aquells protestes de finals d'any. Molta gent hauria de respondre d'això. Durant les festes d‘any nou, eren precisament els promotors de festes els vectors d'aquesta transmissió, aquesta propagació i aquest augment en el nombre de casos".

També és possible que la variant P.1, l'anomenada "variant brasilera", hi hagi influït, perquè pugui esquivar la immunitat adquirida per gent que ha superat la Covid. Si és més contagiosa, això eleva la Ro –el nombre de persones que un malalt infecta- i fa pujar també el percentatge necessari per assolir immunitat de grup.

En tot cas, ara com ara, la capacitat de Manaus i els seus voltants per produir oxigen per respiradors cobreix només un terç de les necessitats reals. Això comporta moltes morts per asfíxia i obliga molts particulars a intentar comprar-ne a empreses privades. Tot i així, n'hi ha una gran mancança.

Pobresa i discriminació

L'últim aspecte, però no menys important, és la relació amb la pobresa i amb la discriminació cap a diversos grups ètnics. La regió de l'Amazònia ha patit i pateix un accés desigual als serveis sanitaris, sobretot per a poblacions de llocs remots i de grups indígenes, que tenen poca mobilitat i més vulnerabilitat.

Aproximadament la desena part de la població de l'estat infrautilitza els serveis de salut, segons un estudi publicat al setembre del 21019 a l'International Journal of Health Planning and Management. Els percentatges més alts es donen en persones amb feines informals o en atur, jubilats, estudiants i mestresses de casa.

Sobre l'impacte de la Covid en els pobles indígenes, ja van fer un crit d'alerta a l'abril, a la revista Science Lucas Ferrante i Philip M. Fearnside, de l'Institut Nacional de Recerca sobre l'Amazònia.

Segons els autors, els patògens han estat un dels factors mes importants, al llarg de la història, que ha delmat aquests poblacions a tot Sud-amèrica i cridaven l'atenció sobre el risc que presentava la Covid, degut a la política discriminatòria del govern brasiler de Bolsonaro.

Un camió carrega oxigen per portar amb un avió militar, per proveir els hospitals (Reuters/Bruno Kelly)

Moltes poblacions indígenes, deien, estan aïllades i no tenen prou atenció mèdica, fàrmacs bàsics ni, encara menys, ventiladors.

Per això demanaven que, en comptes de permetre als predicadors evangèlics entrar en contacte amb grups aïllats d'indígenes, es restringís el transport a aquestes àrees i se les proveís de metges i de capacitat de fer tests per controlar aquestes poblacions i les persones que hi entren en contacte.

Però, de moment, la mortalitat per Covid entre els diversos grups d'indígenes a l'Amazònia és un 16% superior a la mitjana del Brasil.

ARXIVAT A:
Covid-19 Coronavirus Brasil Amazònia
Anar al contingut