El Carnaval, amb coneixement de causa
Si sortiu al carrer, o si teniu fills, o si sou una mica criatures, ja us haureu adonat que el carrer està ple de Peter Pans, pirates, Batmans i princeses. Efectivament, ja torna a ser Carnaval. I, per afegir-se a la festa, a "El cafè de la república" han preparat una història del Carnaval. Perquè, si decidiu disfressar-vos, ho feu amb coneixement de causa.
Com sempre que cal definir un concepte, abans d'abordar la història del Carnaval recorrem a l'Enciclopèdia Catalana. Aquesta és la definició que hi trobem:
Carnaval: Període de divertiments públics que precedeix l'època d'austeritat i de penitència de la quaresma. Als Països Catalans, el carnaval també és anomenat carnestoltes.
La paraula Carnaval té el seu origen en la forma "carrus navalis", amb què els romans es referien als vaixells sobre rodes que transportaven les bacanals. Justament les bacanals romanes, juntament amb les festes saturnals, són, amb tota probabilitat, el precedent més antic de les festivitats que avui coneixem com a Carnaval.
Totes dues deriven del culte grec en honor a Dionís. Per resumir-ho molt, bacanals i saturnals eren gresques on s'abolia qualsevol convenció social, i que, en el cas de Roma, van arribar a ser prohibides pel Senat. Les saturnals se celebraven anualment al temple d'August, a mitjans de desembre i en honor a Saturn. Duraven tres dies. Les bacanals, en canvi, eren en honor a Bacus. I, estirant una mica més el fil, eren festivitats relacionades amb rituals pagans que arriben als rituals prehistòrics de la fertilitat.
A principis de l'edat mitjana, el cristianisme hereta tota aquesta tradició i l'adapta al seu gust. I, per començar, s'inventa una nova etimologia. A partir d'ara, Carnaval voldrà dir "abandonament de la carn". I, d'aquí, se'n deriva la prohibició de menjar carn els divendres de quaresma.
Els principals carnavals del món
Quan es parla de la festa de Carnaval, una de les primeres ciutats del món que ens vénen al cap és Rio de Janeiro, on les autèntiques protagonistes són les escoles de samba que desfilen davant dels espectadors del sambòdrom, un espai tancat pel qual cal reservar entrada amb molta anticipació. Això fa que aquesta festa, molt coneguda arreu del món, no sigui precisament la més popular del Brasil, almenys pel que fa a la participació ciutadana. Aquest honor se l'emporta el Carnaval de Salvador de Bahía, que se celebra al carrer i on la gent participa directament de la disbauxa.
Tot el contrari de disbauxa és el que es pot trobar a Venècia, possiblement el Carnaval més conegut d'Europa. Originària del segle XVII, aquesta festa es caracteritza per les difresses d'època, les màscares nobles i els balls de saló.
No tots els carnavals d'Europa, però, tenen aquest marcat caire clàssic i senyorial. Al nostre país, per exemple, tenim tendència a fer festes més esbojarrades i animades. Les més conegudes es fan a Sitges i a Vilanova i la Geltrú, tot i que arreu del país hi ha carnavals destacables, com els de Solsona, Platja d'Aro o Vinaròs.
Pel que fa als carnavals espanyols, n'hi ha dos que destaquen per damunt dels altres: el de Cadis i el de Santa Cruz de Tenerife. Totes dues celebracions estan considerades Festes d'Interès Turístic Internacional, la màxima consideració que atorga el Ministeri de Turisme espanyol, i cada any apleguen milers de visitants.
Deixem ara la península Ibèrica i fins i tot l'Europa continental per anar fins a les illes britàniques, i més concretament fins al barri londinenc de Notting Hill. Allà s'hi celebra un altre dels carnavals més sonats del món. Cada any, aquesta festa atrau més d'un milió de persones que ballen al ritme dels sons caribenys en una celebració nascuda els anys 60 per lluitar contra les tensions racials que hi havia a la zona.
Per cert, si hi voleu anar heu de tenir en compte un petit detall. Aquest Carnaval no se celebra ara sinó el mes d'agost. El que sí que se celebra ara és l'últim Carnaval que els volem destacar. El que es fa a Nova Orleans i que es coneix amb el nom de "Mardi Gras". I és que tot i que dura diversos dies, la festa grossa que culmina aquesta celebració es fa sempre en dimarts. Aquest any serà concretament el dimarts que ve, 24 de febrer.
Redacció: "El cafè de la república"
Carnaval: Període de divertiments públics que precedeix l'època d'austeritat i de penitència de la quaresma. Als Països Catalans, el carnaval també és anomenat carnestoltes.
La paraula Carnaval té el seu origen en la forma "carrus navalis", amb què els romans es referien als vaixells sobre rodes que transportaven les bacanals. Justament les bacanals romanes, juntament amb les festes saturnals, són, amb tota probabilitat, el precedent més antic de les festivitats que avui coneixem com a Carnaval.
Totes dues deriven del culte grec en honor a Dionís. Per resumir-ho molt, bacanals i saturnals eren gresques on s'abolia qualsevol convenció social, i que, en el cas de Roma, van arribar a ser prohibides pel Senat. Les saturnals se celebraven anualment al temple d'August, a mitjans de desembre i en honor a Saturn. Duraven tres dies. Les bacanals, en canvi, eren en honor a Bacus. I, estirant una mica més el fil, eren festivitats relacionades amb rituals pagans que arriben als rituals prehistòrics de la fertilitat.
A principis de l'edat mitjana, el cristianisme hereta tota aquesta tradició i l'adapta al seu gust. I, per començar, s'inventa una nova etimologia. A partir d'ara, Carnaval voldrà dir "abandonament de la carn". I, d'aquí, se'n deriva la prohibició de menjar carn els divendres de quaresma.
Els principals carnavals del món
Quan es parla de la festa de Carnaval, una de les primeres ciutats del món que ens vénen al cap és Rio de Janeiro, on les autèntiques protagonistes són les escoles de samba que desfilen davant dels espectadors del sambòdrom, un espai tancat pel qual cal reservar entrada amb molta anticipació. Això fa que aquesta festa, molt coneguda arreu del món, no sigui precisament la més popular del Brasil, almenys pel que fa a la participació ciutadana. Aquest honor se l'emporta el Carnaval de Salvador de Bahía, que se celebra al carrer i on la gent participa directament de la disbauxa.
Tot el contrari de disbauxa és el que es pot trobar a Venècia, possiblement el Carnaval més conegut d'Europa. Originària del segle XVII, aquesta festa es caracteritza per les difresses d'època, les màscares nobles i els balls de saló.
No tots els carnavals d'Europa, però, tenen aquest marcat caire clàssic i senyorial. Al nostre país, per exemple, tenim tendència a fer festes més esbojarrades i animades. Les més conegudes es fan a Sitges i a Vilanova i la Geltrú, tot i que arreu del país hi ha carnavals destacables, com els de Solsona, Platja d'Aro o Vinaròs.
Pel que fa als carnavals espanyols, n'hi ha dos que destaquen per damunt dels altres: el de Cadis i el de Santa Cruz de Tenerife. Totes dues celebracions estan considerades Festes d'Interès Turístic Internacional, la màxima consideració que atorga el Ministeri de Turisme espanyol, i cada any apleguen milers de visitants.
Deixem ara la península Ibèrica i fins i tot l'Europa continental per anar fins a les illes britàniques, i més concretament fins al barri londinenc de Notting Hill. Allà s'hi celebra un altre dels carnavals més sonats del món. Cada any, aquesta festa atrau més d'un milió de persones que ballen al ritme dels sons caribenys en una celebració nascuda els anys 60 per lluitar contra les tensions racials que hi havia a la zona.
Per cert, si hi voleu anar heu de tenir en compte un petit detall. Aquest Carnaval no se celebra ara sinó el mes d'agost. El que sí que se celebra ara és l'últim Carnaval que els volem destacar. El que es fa a Nova Orleans i que es coneix amb el nom de "Mardi Gras". I és que tot i que dura diversos dies, la festa grossa que culmina aquesta celebració es fa sempre en dimarts. Aquest any serà concretament el dimarts que ve, 24 de febrer.
Redacció: "El cafè de la república"
