El cardenal O'Brien admet que "la seva conducta sexual no va ser sempre la que s'esperava d'ell"
El clergue va renunciar dilluns al seu càrrec d'arquebisbe de Saint Andrews i Edimburg, després de ser acusat de "comportament inadequat" als anys 80. En fer-ho, també va deixar al Regne Unit sense representant al conclave papal. Ara admet que "la seva conducta sexual no va ser sempre la que s'esperava d'ell".
RedaccióActualitzat
El cardenal Keith O'Brien va renunciar el passat dilluns al seu lloc d'arquebisbe de Saint Andrews i Edimburg, després de ser acusat de "comportament inadequat" en els anys 80. En fer-ho, va deixar al Regne Unit sense representant al conclave papal. Ara, ha admès que la seva "conducta sexual "no va ser sempre la que s'esperava d'ell.
En un comunicat divulgat per l'Església Catòlica d'Escòcia, O'Brien ha demanat perdó a aquells als quals ha pogut ofendre, a l'Església catòlica i als escocesos. A més, ha reconegut que "de vegades", la seva "conducta sexual va caure per sota dels estàndards que s'esperaven" d'ell "com a sacerdot, arquebisbe i cardenal". Ara passarà la resta de la vida apartat del món eclesial, sense exercir "cap paper en la vida pública de l'Església Catòlica d'Escòcia".
El dilluns 25 de febrer, l'encara papa Benet XVI va acceptar la renúncia de O'Brien. Ho va fer un dia després que el clergue fos acusat d'assetjament a la premsa britànica per quatre sacerdots i només uns dies abans de fer els 75 anys.
Nascut a Irlanda del Nord, O'Brien, que és el més veterà en la jerarquia catòlica britànica, és conegut per haver manifestat obertament el seu rebuig a la proposta de legalitzar el matrimoni entre homosexuals, a l'abortament i a la possibilitat que les dones puguin ser ordades bisbes.
En un primer moment el clergue, màxima autoritat de l'Església Catòlica escocesa des del 1985, havia negat les al·legacions publicades al dominical "The Observer". Les acusacions contra ell provenien de tres sacerdots i un exsacerdot que van ser víctimes, suposadament, de la conducta indeguda d'O'Brien quan aquest era el seu "director espiritual" i ells es trobaven sota la seva tutela als anys 80.
Un d'aquests joves, avui dia casat, va relatar al dominical "The Observer" que va ser víctima d'assetjament sexual del clergue en la seva època de seminarista. El noi va deixar el seminari als 20 anys pels acostaments del cardenal, que acostumaven a ser després de les oracions nocturnes. Aquests fets li van provocar depressions i un canvi de personalitat.
En un comunicat divulgat per l'Església Catòlica d'Escòcia, O'Brien ha demanat perdó a aquells als quals ha pogut ofendre, a l'Església catòlica i als escocesos. A més, ha reconegut que "de vegades", la seva "conducta sexual va caure per sota dels estàndards que s'esperaven" d'ell "com a sacerdot, arquebisbe i cardenal". Ara passarà la resta de la vida apartat del món eclesial, sense exercir "cap paper en la vida pública de l'Església Catòlica d'Escòcia".
El dilluns 25 de febrer, l'encara papa Benet XVI va acceptar la renúncia de O'Brien. Ho va fer un dia després que el clergue fos acusat d'assetjament a la premsa britànica per quatre sacerdots i només uns dies abans de fer els 75 anys.
Nascut a Irlanda del Nord, O'Brien, que és el més veterà en la jerarquia catòlica britànica, és conegut per haver manifestat obertament el seu rebuig a la proposta de legalitzar el matrimoni entre homosexuals, a l'abortament i a la possibilitat que les dones puguin ser ordades bisbes.
En un primer moment el clergue, màxima autoritat de l'Església Catòlica escocesa des del 1985, havia negat les al·legacions publicades al dominical "The Observer". Les acusacions contra ell provenien de tres sacerdots i un exsacerdot que van ser víctimes, suposadament, de la conducta indeguda d'O'Brien quan aquest era el seu "director espiritual" i ells es trobaven sota la seva tutela als anys 80.
Un d'aquests joves, avui dia casat, va relatar al dominical "The Observer" que va ser víctima d'assetjament sexual del clergue en la seva època de seminarista. El noi va deixar el seminari als 20 anys pels acostaments del cardenal, que acostumaven a ser després de les oracions nocturnes. Aquests fets li van provocar depressions i un canvi de personalitat.
