El cap policial de l'1-O a Girona defensa l'ús de porres per contenir "la violència"

El responsable provincial de les unitats d'ordre públic de la Policia Nacional admet possibles cops al cap de forma "involuntària" i denuncia l'ús de nens com a escuts humans a l'Escola Verd
El cap policial de l'1-O a Girona defensa l'ús de porres per contenir "la violència"
Madrid

El cap policial de l'1-O a Girona defensa l'ús de porres per contenir "la violència"

El responsable provincial de les unitats d'ordre públic de la Policia Nacional admet possibles cops al cap de forma "involuntària" i denuncia l'ús de nens com a escuts humans a l'Escola Verd
Irene Vaqué Actualitzat
TEMA:
Judici procés
Càrrega policial al col·legi Verd de Girona, l'1 d'octubre del 2017

Càrrega policial al col·legi Verd de Girona, l'1 d'octubre del 2017

El responsable del dispositiu d'ordre públic de la Policia Nacional l'1-O a Girona ha assegurat al Suprem que alguns concentrats a l'Escola Verd van fer servir menors com a escuts humans. 

Durant l'interrogatori que li ha fet el fiscal Jaime Moreno, l'inspector cap número 066.175 ha comentat que es van trobar els nens a dins del col·legi i la gent els interposava entre ells i els agents:  

"A l'interior hi havia gent amb nens. Van sortir nens de l'interior i els interposaven gairebé entre nosaltres i els que estaven imprimint violència." 

 

"Estaven fent sevir la violència contra els agents"

El CEIP Verd de Girona és on anaven les filles de Carles Puigdemont. Aquest testimoni ha dit que hi va anar perquè no tenia notícies del que hi passava i que quan hi va arribar es va trobar que els concentrats tenien els policies "bloquejats i confinats" i que "estaven fent servir la violència contra ells". Aleshores va ordenar a un grup que era una altra escola que es desplacessin cap allà, com a reforç, i també va autoritzar l'ús de les porres: 

"Vaig ordenar l'ús de la defensa que, curiosament, ningú l'estava fent servir quan estàvem patint una situació bastant violenta." 

 


Segons el testimoni, les defenses es van fer servir per "contenir i empènyer" la gent i per "distanciar la gent que els estava agredint". També ha admès, però, que en algun cas, "involuntàriament", potser va haver-hi cops a parts superiors del cos. Ha estat en resposta a l'advocat Benet Salellas, de la defensa de Jordi Cuixart: 

"L'ús de la defensa es fa, en la mesura que sigui possible, en parts no vitals. El que passa és que, depèn de la situació, no sempre l'impacte es pot dominar. Si a una persona li agredeixen, potser la defensa involuntàriament pot anar a una altra part. Però per descomptat, involuntàriament."

En aquest vídeo es pot veure l'impacte de defenses a la meitat superior del cos, en algun cas al cap: 


El testimoni ha manifestat que primer van demanar la col·laboració dels concentrats i els van informar del mandat judicial que tenien. Es van disparar salves i, veient que la gent no els deixava passar, van acabar fent ús de les porres perquè als agents "els tenien pràcticament matxucats." 

L'inspector cap de la Policia Nacional, que només va ser al col·legi Verd, ha comentat que la seva unitat va intervenir en 10 escoles, totes de Girona ciutat, i que hi va haver incidents "en gairebé totes, menys en 3 o 4". Una de les coses que li va cridar l'atenció va ser que en un votació hi havia "una línia de bombers, amb equipació oficial", que feien barrera.
 

 

 

ARXIVAT A:
Judici procés