El cap de l'operatiu de l'1-O a Fonollosa i Castellgalí defensa que els guàrdies civils van actuar amb "exquisidesa"

ACN Manresa.-El tinent de la Guàrdia Civil que dirigia l'operatiu de l'1-O als municipis bagencs de Fonollosa i Castellgalí ha defensat aquest dilluns davant la jutge de Manresa que els policies que van actuar en aquests dos municipis ho van fer amb "exquisidesa". Així ho han explicat els advocats de l'acusació particular, David Casellas i Abel Pié, que han relatat que, fins i tot, aquest tinent ha dit que encara s'hagués pogut fer un "ús de la força més elevat". Al mig de l'interrogatori, els advocats del Col·legi d'Advocats de Manresa -que exerceixen d'acusació particular- han demanat que se suspengués la declaració perquè creien que el tinent s'estava "autoinculpant" i creien que se l'havia de citar com a investigat i no com a testimoni perquè pugui acudir al jutjat amb un advocat. El ministeri fiscal s'ha adherit a la petició de l'acusació particular. D'aquesta manera, la jutgessa ha decidit aturar la declaració i ha demanat als advocats que presentin un recurs per demanar formalment que se citi el tinent com a investigat.

El cap de l'operatiu a Fonollosa i Castellgalí ha defensat davant la jutgessa de Manresa que investiga les carregues policials de l'1-O al Bages que els agents de la Guàrdia Civil van actuar amb proporcionalitat. En concret, l'home ha dit que van actuar amb "exquisidesa", segons ha explicat un dels advocats de l'acusació particular, David Casellas. En la seva declaració, el tinent també ha dit que desconeixia que hi hagués hagut lesionats i ha negat que s'hagués produït cap detenció. Precisament, aquest és un dels punts que denuncia el Col·legi d'Advocats de Manresa, ja que, segons ells, s'hauria produït una detenció "il·legal" a Fonollosa. Per la seva banda, el tinent de la Guàrdia Civil ha defensat que no va ser una detenció sinó que es va emmanillar un noi "per calmar-lo". Segons la versió dels lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa, també s'ha preguntat al tinent sobre la seva interpretació de quan la policia ha d'actuar amb força en cas de trobar-se resistència per part dels manifestants. Els advocats han dit que el tinent ha declarat que "el fet que una persona estigui asseguda a una cadira i se li demani que s'aixequi i no ho fa, aquest ja és motiu per tibar-lo pel braç, per la cama o per una extremitat". El lletrat David Casellas també ha relatat que se li ha preguntat al guàrdia civil si això estava escrit en algun protocol intern del cos policial espanyol i aquest ha declarat que "coneix que hi ha uns protocols, però no ha precisat si diuen això o no". Un altre punt en què han volgut fer èmfasi els advocats és en el fet que el tinent de la Guàrdia Civil ha dit davant de la jutge que els agents que van actuar l'1-O al Bages anaven identificats. Segons Casellas, les imatges "desmenteixen que anessin identificats" i ha deixat clar que "en una actuació d'ordre pública els policies han d'anar identificats perquè ho diu la normativa". Per això, els lletrats creuen que el tinent "hauria pogut incórrer en un delicte de fals testimoni", ja que "ha dit que anaven identificats mentre que a les imatges es veu clarament que no hi van". Aquest tinent era un dels sis guàrdies civils que estaven citats a declarar aquest dilluns a Manresa com a testimonis pels fets de l'1-O al Bages, tot i que finalment només n'han declarat quatre, ja que s'han suspès dues compareixences. La declaració del tinent s'ha suspès al mig de l'interrogatori, ja que un dels lletrats de l'acusació particular ha demanat que se'l cités a declarar com a investigat i no pas com a testimoni. El lletrat Abel Pié ha explicat que davant de les respostes que estava fent a algunes de les preguntes que se li formulaven "hem entès que s'estava autoinculpant perquè ha reconegut que era el cap del dispositiu i a Fonollosa va haver-hi una detenció il·legal i lesions". El ministeri fiscal també s'ha adherit a aquesta petició perquè, segons ha relatat Pié, ha dit que "hauria de venir amb un advocat per poder-se defensar". Davant d'aquesta situació, els lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa presentaran al llarg del dia d'avui un recurs per demanar formalment la investigació del tinent de la Guàrdia Civil. De fet, els advocats ja van demanar-ho la setmana passada, però la jutgessa ho va desestimar. Ara, els lletrats presentaran el recurs formal i, si la jutgessa ho torna a desestimar, acudiran a l'Audiència Provincial. Un capità "sorpresa"Una de les sorpreses amb què s'han trobat els advocats de l'acusació particular és que arran de les declaracions d'aquest dilluns s'ha descobert que per sobre del tinent de la Guàrdia Civil que dirigia l'operatiu a Fonollosa i Castellgalí hi havia un capità de la unitat d'ordre públic del cos. Segons ha relatat Casellas, "tot apunta que els diferents operatius que van intervenir als municipis del Bages estaven sota les ordres d'aquest capità i que era a ell a qui se li havia de comunicar tot". Ara, els lletrats creuen que la jutgessa també hauria de citar a declarar com a investigat aquest capità, que és de Saragossa. Una de les declaracions que també han vist destacades els lletrats és la d'una agent de la Guàrdia Civil del grup d'observació i vigilància -que anava de paisà- i que, segons ells, "hagués pogut evitar que s'haguessin produït lesions". Segons ha relatat Pié, aquesta agent de paisà "sabia que l'urna estava a fora de l'Ajuntament i no va voler avisar a la Guàrdia Civil". "No entenem que aquesta guàrdia civil pel fet de no descobrir-se no fos capaç de vetllar per la seguretat ciutadana", ha lamentat Pié. Una de les declaracions que s'ha decidit suspendre i posposar per més endavant és la del tinent coronel que va organitzar els 'briefings' el dia abans de l'1-O des de Sant Andreu de la Barca. Els lletrats han explicat que la jutge ha decidit suspendre la compareixença d'aquest agent perquè la seva declaració també feia referència al municipi de Sant Joan de Vilatorrada i no hi havia presents els advocats que porten la causa en aquest municipi.