El canvi climàtic s'accelera en l'última dècada
L'informe anual de l'Organització Meteorològica Mundial mostra que el 2011 va ser l'onzè any més càlid des del 1850 i confirma que la dècada 2001-2010 va ser la més calorosa mai registrada.
Enllaç a altres textos de l'autor 
Alberto Alcántara
Meteorologia 324.cat
Coincidint amb la celebració del Dia Meteorològic Mundial d'aquest 23 de març, l'Organització Meteorològica Mundial (WMO) ha presentat un avanç del seu informe anual sobre l'estat del clima global. L'informe afirma que el 2011 va ser l'onzè any més càlid des del 1850, amb una temperatura mitjana global 0,46º C per sobre de la mitjana anual del període 1961-1990.
Aquest ascens de la temperatura mitjana global del 2011 ha passat tot i ser un any refredat per l'acció del fenomen climatològic de La Niña, que ha estat un dels més intensos dels últims 60 anys. La Niña va causar precipitacions extremes a tots els continents, mentre que importants sequeres van afectar algunes zones de l'est d'Àfrica i Nord-amèrica. D'altra banda, durant el 2011 el gel àrtic va caure a nivells gairebé de rècord, els ciclons tropicals van estar per sota de la mitjana i els Estats Units van patir una de les seves pitjors i més destructives temporades de tornados.
Balanç de la dècada 2001-2010
L'informe de la WMO també avança descobriments que confirmen l'acceleració experimentada pel canvi climàtic en la dècada 2001-2010, la més calorosa mai registrada en tots els continents i en quasi el 90% dels països implicats en l'estudi. El 2010 va ser l'any més calorós, seguit de prop pel 2005. El 47% dels països van registrar la temperatura màxima més alta en la dècada 2001-2010.
En termes de precipitació global, la mitjana del decenni va ser la segona més alta des del 1901, just després del de 1951-1961. Malgrat això, la distribució de les precipitacions va ser molt desigual, i moltes zones de l'hemisferi nord van quedar amb registres millors que la mitjana, mentre que altres zones van registrar pluges per sota dels valors normals, entre lesquals, la major part del sud i l'oest d'Europa.
Els episodis extrems van ser nombrosos i van afectar gairebé totes les parts del món. Destaquen les onades de calor que van castigar Europa i Rússia els estius del 2003 i el 2010, responsables de la mort de centenars de persones i de la proliferació d'incendis. Les inundacions van ser més freqüents, i van deixar episodis històrics, com els de l'est europeu el 2001 i el 2005 o els d'Àfrica el 2008. Austràlia, l'est d'Àfrica, la regió de l'Amazones i l'oest dels Estats Units van patir sequeres extremes.
Quant a l'activitat dels ciclons tropicals, la dècada va batre un rècord a la conca de l'Atlàntic nord. El 2005, l'huracà més nociu, el "Katrina", va colpejar als Estats Units, amb un balanç de més de 1.800 morts. El 2008, el cicló tropical "Nargis" es va convertir en el pitjor desastre natural a Birmània i en el cicló més mortífer del món en aquest període, ja que va causar la mort de més de 70.000 persones.
Finalment, les dades certifiquen el declivi del gel marí de l'Àrtic, una tendència observada des de finals dels 60 i que s'ha intensificat durant la segona meitat de la dècada 2001-2010. El mínim estacional del 2011, registrat al setembre, va estar un 35% per sota de la mitjana de 1979-2000.
L'informe complet serà emès a finals d'any, i així es confirmaran les tesis de la WMO, resumides pel secretari general, Michel Jarraud: "El canvi climàtic causat per l'activitat humana no és una amenaça futura sinó que està passant ara, i tindrà un impacte irreversible i de gran abast en la nostra Terra, atmosfera i oceans".
Aquest ascens de la temperatura mitjana global del 2011 ha passat tot i ser un any refredat per l'acció del fenomen climatològic de La Niña, que ha estat un dels més intensos dels últims 60 anys. La Niña va causar precipitacions extremes a tots els continents, mentre que importants sequeres van afectar algunes zones de l'est d'Àfrica i Nord-amèrica. D'altra banda, durant el 2011 el gel àrtic va caure a nivells gairebé de rècord, els ciclons tropicals van estar per sota de la mitjana i els Estats Units van patir una de les seves pitjors i més destructives temporades de tornados.
Balanç de la dècada 2001-2010
L'informe de la WMO també avança descobriments que confirmen l'acceleració experimentada pel canvi climàtic en la dècada 2001-2010, la més calorosa mai registrada en tots els continents i en quasi el 90% dels països implicats en l'estudi. El 2010 va ser l'any més calorós, seguit de prop pel 2005. El 47% dels països van registrar la temperatura màxima més alta en la dècada 2001-2010.
En termes de precipitació global, la mitjana del decenni va ser la segona més alta des del 1901, just després del de 1951-1961. Malgrat això, la distribució de les precipitacions va ser molt desigual, i moltes zones de l'hemisferi nord van quedar amb registres millors que la mitjana, mentre que altres zones van registrar pluges per sota dels valors normals, entre lesquals, la major part del sud i l'oest d'Europa.
Els episodis extrems van ser nombrosos i van afectar gairebé totes les parts del món. Destaquen les onades de calor que van castigar Europa i Rússia els estius del 2003 i el 2010, responsables de la mort de centenars de persones i de la proliferació d'incendis. Les inundacions van ser més freqüents, i van deixar episodis històrics, com els de l'est europeu el 2001 i el 2005 o els d'Àfrica el 2008. Austràlia, l'est d'Àfrica, la regió de l'Amazones i l'oest dels Estats Units van patir sequeres extremes.
Quant a l'activitat dels ciclons tropicals, la dècada va batre un rècord a la conca de l'Atlàntic nord. El 2005, l'huracà més nociu, el "Katrina", va colpejar als Estats Units, amb un balanç de més de 1.800 morts. El 2008, el cicló tropical "Nargis" es va convertir en el pitjor desastre natural a Birmània i en el cicló més mortífer del món en aquest període, ja que va causar la mort de més de 70.000 persones.
Finalment, les dades certifiquen el declivi del gel marí de l'Àrtic, una tendència observada des de finals dels 60 i que s'ha intensificat durant la segona meitat de la dècada 2001-2010. El mínim estacional del 2011, registrat al setembre, va estar un 35% per sota de la mitjana de 1979-2000.
L'informe complet serà emès a finals d'any, i així es confirmaran les tesis de la WMO, resumides pel secretari general, Michel Jarraud: "El canvi climàtic causat per l'activitat humana no és una amenaça futura sinó que està passant ara, i tindrà un impacte irreversible i de gran abast en la nostra Terra, atmosfera i oceans".
