El canvi climàtic pot portar al límit els sistemes sanitaris, avisen els científics

Cap país és immune als greus perjudicis per a la salut provocats per l'emergència climàtica, que pot dur al col·lapse dels sistemes sanitaris. I fer-hi front també ajuda a prevenir futures pandèmies com la de Covid-19. Aquest podria ser el resum més concís de l'informe Lancet Countdown de Salut i Canvi Climàtic, que recull els descobriments i consensos de 35 institucions punteres i les agències de les Nacions Unides, dirigit per l'University College de Londres.

L'informe, que es publica a la revista The Lancet, conté 43 indicadors i tots tenen tendència a empitjorar.

L'any de la pandèmia les conseqüències de l'escalfament global no s'han aturat, sinó agreujat. I això ha provocat encara més pressió, com afirma Ian Hamilton, director executiu del Lancet Countdown:

"Les amenaces a la salut humana s'estan multiplicant i intensificant a causa del canvi climàtic I a menys que canviem el rumb dels nostres sistemes de salut, aquests estan en risc de veure's sobrepassats en el futur."

Hamilton posa com a exemples d'aquest any "els devastadors incendis als Estats Units i les tempestes tropicals al Carib i al Pacífic, que han coincidit amb la pandèmia i han il·lustrat de manera tràgica que el món no es pot permetre el luxe d'enfrontar-se a més d'una crisi a la vegada".

Si bé cap país en queda al marge, els efectes, segons l'informe, són els que menys responsabilitat han tingut en les emissions de gasos que han provocat l'escalfament.

Onades de calor i incendis

Les onades de calor han provocat un increment del 53,7% en la mortalitat dels més grans de 65 anys en els passats vint anys. En total, el 2018 hi va haver 296.000 morts per aquesta causa.

A part del drama humà que aquest fet suposa, també va tenir greus repercussions econòmiques. El 2019 es van perdre 302.000 milions d'hores de treball. Entre els països més afectats hi ha l'Índia i Indonèsia, on les pèrdues equivalien a entre el 4 i el 6% del PIB.

Europa, amb un percentatge important de gent gran, també està molt afectada. El cost econòmic de les morts que hi ha hagut per aquesta causa el 2018 es calcula és equivalent als ingressos mitjans d'onze milions de ciutadans o a l'1,2% del PIB.

La calor i la sequera també afavoreixen incendis forestals més importants. Les cremades i els danys a cor i pulmons pels fums han augmentat i moltes persones s'han hagut de desplaçar del seu lloc de residència. Uns 128 països han experimentat un increment en l'exposició a aquests incendis des de l'any 2000.

La sequera, a més, provoca altres riscos, com la manca d'accés a aigua potable i aigua sanitària i problemes per a l'agricultura i la ramaderia. Això pot dur a mancances alimentàries amb un impacte important en la salut.

Els combustibles fòssils també han provocat, a part de l'augment de temperatura, contaminació de l'aire. Hi ha hagut uns set milions de morts anuals per aquesta causa. I uns 40 milions de persones que viuen a les 115 ciutats més grans de la Unió Europea estan exposats a nivells de contaminació superiors als establerts per l'OMS.

I a més, la Covid

A tot això s'hi afegeix la pandèmia de Covid, però l'editorial que acompanya l'informe afirma que "ni l'emergència climàtica ni una pandèmia zoonòtica [provocada per gèrmens procedents d'animals] eren inesperats".

I una cosa va lligada amb l'altra, com explica el mateix editorial:

"Corbar els causants del canvi climàtic ajudarà a suprimir l'emergència i reemergència de malalties zoonòtiques, que s'han fet més probables per l'agricultura intensiva, el tràfic internacional d'animals exòtics i l'increment de les intrusions dels humans en hàbitats naturals, que al seu torn fan créixer la probabilitat de contacte entre la gent i les malalties zoonòtiques."

L'expansió d'aquestes malalties ve afavorida després per la densitat de població i la freqüència dels viatges internacionals.

Tot això pot portar a l'extrem els sistemes sanitaris. L'informe calcula que dos terços de totes les ciutats estan en risc que el canvi climàtic en comprometi la infraestructura de salut. I no importa tant si tenen alt nivell econòmic, com explica Hugh Montgomery, codirector de l'informe:

"Les flames, les inundacions i la fam no respecten les fronteres nacionals o els comptes bancaris. La riquesa d'un país no ofereix protecció contra els impactes en la salut d'un augment d'1,2 graus en la temperatura mitjana."

La bona notícia és que els autors de l'informe consideren que hi ha temps per aturar-ho:

"Si emprenem accions urgents per abordar el canvi climàtic -implementant els plans per complir compromisos de limitació de l'increment de la temperatura global per sota dels dos graus- podem mitigar aquest xoc i aconseguir també beneficis en la salut i l'economia."

I aquestes accions també reduirien el risc de noves pandèmies. El mateix opina María Neira, directora del Departament de Medi Ambient, Canvi Climàtic i Salut de l'OMS:

"Amb bilions invertits globalment en suport econòmic i estímuls, hi ha una oportunitat genuïna d'alinear les respostes a la pandèmia i al canvi climàtic per obtenir una triple victòria: una que millori la salut pública, creï una economia sostenible i protegeixi el medi ambient."

Però afegeix que "hi ha poc temps" i que fallar a l'hora d'afrontar aquestes crisis ens portarà aquestes perspectives:

"Tindrem un augment en l'ús de combustibles fòssils, limitar l'augment de temperatura a 1,5 graus serà inabastable i condemnarem el món a un futur de xocs sanitaris induïts pel clima."