Clavells i "El cant del ocells" en record a les víctimes del 17A a la Rambla de Barcelona

L'homenatge s'ha fet sobre el mosaic de Joan Miró al pla de l'Ós, el lloc on el terrorista Younes Abouyaaqoub va aturar la furgoneta amb què acabava d'atropellar desenes de persones que passejaven per la Rambla de Barcelona.

Amb un minut de silenci, "El cant dels ocells" i una ofrena de clavells, ha estat un acte sobri i senzill per recordar les víctimes del 17A, en el quart aniversari dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils. Hi van morir 16 persones i 140 van resultar ferides.

L'acte de petit format organitzat per l'Ajuntament de Barcelona ha durat al voltant de 15 minuts, sense discursos polítics. S'ha volgut donar tot el protagonisme als supervivents i familiars que, després de sentir la interpretació d'"El cant del ocells", han estat els primers a fer l'ofrena floral, acompanyats per representants de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), creada arran dels atemptats. Després ho han fet els representants de les institucions i dels cossos de seguetat i sanitaris.

Han participat en l'acte el president de la Generalitat, Pere Aragonès; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs. També hi han estat presents representants dels partits polítics i dels grups municipals. Per part del govern espanyol, hi han assistit la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i la ministra de Transports i exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez. 

El quart aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils coincideix aquest any amb el primer després de la sentència, encara no ferma, de l'Audiència Nacional que condemna els tres supervivents de la cèl·lula jihadista.

53, 46 i 8 anys de condemna

53 anys de presó per a Mohamed Houli, ferit en l'explosió d'Alcanar, 46 anys per a Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta amb què es va atemptar a la Rambla, i 8 anys per a Saïd ben Iazza, per haver deixat la seva documentació i una furgoneta frigorífica per comprar i transportar els explosius.

El cervell dels atemptats, l'imam de Ripoll, va morir en l'explosió a la casa d'Alcanar on emmagatzemaven els explosius amb què tenien planejat atemptar a la Sagrada Família. La resta de membres de la cèl·lula terrorista van morir abatuts pels Mossos després dels atacs.

Una sentència sense respostes

Ara, l'Audiència Nacional ha de resoldre els recursos interposats a la sentència.

L'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) vol que la sentència sigui anul·lada i es repeteixi el judici perquè els acusats no van ser jutjats per assassinat terrorista.

La Fiscalia no va acusar cap dels tres investigats per assassinat terrorista, en considerar que no van participar directament en els atemptats. Diverses acusacions, particulars i populars, demanaven per a dos dels acusats la pena de presó permanent revisable.

La sentència admet que les víctimes de l'atemptat han estat oblidades per les institucions. Només poc més d'un 20% de les víctimes, més de 300, entre morts i ferits, han estat reconegudes en una llista que recull la sentència.

El judici no va servir per aclarir les moltes preguntes que queden per respondre sobre la responsabilitat de l'imam de Ripoll, les relacions amb el servei d'intel·ligència espanyol. si la cél·lula terrorista tenia contactes exteriors o era independent. Les víctimes volen saber la veritat i demanen que s'investigui amb més profunditat totes les implicacions per saber què va passar el 17 d'agost de fa quatre anys.

El judici va començar el novembre del 2020 i es va allargar fins al febrer del 2021. Els acusats van insistir que no tenien res a veure amb la cèl·lula jihadista que fa quatre anys va atemptar a Barcelona i Cambrils.