El càncer infantil sempre perd davant els càncers dels adults, que reben més recursos

Parlar de càncer infantil és parlar de més de 100 malalties diferents. Es diu càncer, com el de l'adult, però en realitat dins aquest paraigua hi ha un conjunt de malalties rares o minoritàries.

Per sort, n'hi ha molt poca incidència, però, tot i així, cada any hi ha més de 200 nens que reben aquest diagnòstic.

Els especialistes en oncologia infantil reclamen diners específics per poder fer recerca en càncer infantil i no haver de competir amb el càncer d'adults, molt més freqüent.

A l'Hospital Sant Joan de Déu es fa un dels pocs estudis que hi ha al món per entendre com s'origina un sarcoma d'Edwing, un tipus de càncer infantil molt estrany. Cada any n'hi ha uns deu nous casos a Catalunya. I pocs casos implica poc o nul interès per invertir-hi, com explica Jaume Mora, director de l'àrea d'Oncologia:

"Nosaltres hem d'aplicar a la convocatòria de beques per al càncer. I allà hi ha els de mama i els del còlon i, és clar, sempre perdem. És obvi, el germà gran sempre guanya perquè és més fort que tu."

Són malalties que queden molt lluny del que són les prioritats en inversió, en interès econòmic o interès de les farmacèutiques.

"Dels últims 100 fàrmacs desenvolupats per al càncer per les farmacèutiques, només n'hi ha tres que s'hagin desenvolupat per als tumors propis del desenvolupament, dels tumors infantils."

A l'altre hospital punter en càncer infantil, el Vall d'Hebron, analitzen els tumors sòlids infantils i una part del tumor l'implanten en un ratolí. Així poden buscar i provar tractaments personalitzats per a cadascun dels nens i eviten donar-los tractaments infectius.

A Vall d'Hebron són pioners a Espanya en aquesta medicina de precisió. De moment, se'n poden beneficiar una quarta part dels pacients. Ho van començar fa tres anys, lluny dels més de deu anys que s'aplica en adults. Un exemple de com la recerca avança a dues velocitats.

Els que treballen en l'àmbit del càncer infantil, com Soledad Gallego, cap d'Oncohematologia Pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron, demanen una partida específica per fer investigació:

"Hauríem d'alguna manera de reservar fons específics per a aquest tipus de malaltia. És clar que ha de ser una part proporcional, perquè el número de pacients és diferent, però que almenys una part proporcional es contempli en cada convocatòria."

És per això que fa anys que busquen alternatives de finançament. En 2 anys, l'equip de recerca de Sant Joan de Déu ha pogut ampliar de 5 a 9 les línies d'investigació.

"Cada vegada més les famílies ens venen i ens diuen: 'Escolti, vostè què necessita per estudiar el tipus de tumor que té el meu fill?' I els hi dic: 'Tants mils d'euros l'any per tres anys per donar-li continuïtat'. I em diuen: 'Ja pot començar'."

Es diu càncer, com el de l'adult, però la manera com es comporta i per què apareix no tenen res a veure. Tractaments específics, pocs, per això han hagut d'aprofitar la recerca que es fa per als d'adults. Tot i això, els resultats són bons: un 80% es curen.

"Ara estem en un moment en què difícilment amb els tractaments utilitzats habitualment -la quimioteràpia, la radioteràpia, la cirurgia- podem augmentar molt més les taxes de curació que aconseguim ara."

"No val a dir -perquè això se'ns ha dit des de les instàncies públiques- que donant finançament per a la investigació del càncer de l'adult ja serveix per als nens. Això és un greu error."

L'any passat a Sant Joan de Déu van rebre gairebé dos milions d'euros de donacions particulars per fer recerca en càncer infantil. Una part important d'aquests diners venen de la venda d'articles que fan els familiars o els mateixos nens amb càncer. Polseres, clauers, ampolles de vi o estrelles. Darrere de cada article hi ha una història personal.