El càncer de còlon, el més freqüent a Catalunya sumant casos d'homes i dones

El càncer de còlon i recte és el tipus de càncer més freqüent, tenint en compte els casos en homes i dones. Es calcula que a Catalunya se'n diagnostiquen al voltant de 6.000 casos cada any. És també la segona causa de mort (2.500 morts anuals). La immensa majoria es produeixen en persones de més de 60 anys.

De fet, ara es fan més diagnòstics, però la mortalitat està estabilitzada. Això es deu en bona part al Programa de Detecció Precoç que s'ofereix gratuïtament cada dos anys a totes les persones d'entre 50 i 69 anys. Es tracta d'un test immunològic per detectar sang oculta en femta no apreciable a simple vista. 

La majoria de càncers colorectals es desenvolupen a partir de lesions anomenades adenomes, que poden evolucionar a càncers. Tant els adenomes com els càncers sagnen de manera intermitent, però no sempre aquesta sang és visible a simple vista. Per això es realitza la prova.

El càncer colorectal pot desenvolupar-se durant mesos sense produir molèsties i sovint, quan aquestes apareixen, la malaltia ja està força avançada. Per això és tan important la detecció precoç. Aprofitant que aquest diumenge 31 de març se celebra el Dia Mundial del Càncer de Còlon, l'Institut Català d'Oncologia (ICO) ha recordat que, tot i l'augment de participació en el programa, aquesta hauria de ser més elevada.
 

Augmentar la participació

En el cas de la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat i les comarques del Baix Llobregat, el Garraf, l'Alt Penedès, el Barcelonès Nord i el Maresme, que engloben un total de 491.890 persones d'entre 50 i 69 anys, en el període 2018-2019 la participació va ser de gairebé del 40%. En el període 2016-2017, va ser del 36,32%.

En aquest període 2016-2017, del total de participants, 10.483 -un 6,16%- van donar resultat positiu. D'aquests, aproximadament el 90% es va fer la colonoscòpia recomanada en aquests casos. Finalment, es va constatar que 6.092 persones tenien una lesió de risc (adenomes), i a 471 (el 5,01%) se'ls va detectar un càncer.
 

Per l'ICO, aquestes dades demostren l'efectivitat del programa, però cal augmentar la participació per millorar els resultats. Aquesta participació depèn de diversos factors. Així, els homes participen menys que les dones i els territoris amb un nivell socioeconòmic també tenen menys participació.

La carta convidant a participar en el programa ja no s'envia als majors de 69 anys perquè les probabilitats de partir aquest càncer disminueixen -si bé no són zero. Cada persona ha de seguir fent-se els controls habituals, sobretot si té antecedents familiars o presenta signes d'alerta.
 

Relacionat amb els hàbits

En el 80% dels casos, el càncer de còlon és fruit de l'acumulació de mutacions que faciliten una seqüència de transformacions: que un pòlip es converteixi en adenoma i aquest en adenocarcinoma. Està íntimament relacionat amb els hàbits. De fet, als països en desenvolupament es veu que a mesura que l'economia creix i canvien els comportaments també augmenten els casos de càncer de còlon.

Diversos estudis mèdics assenyalen que no fumar, seguir una dieta rica en fruites i verdures, incrementar el consum de cereals no refinats i llegums, limitar el consum de carn vermella, evitar el consum de carns processades, mantenir un pes normal, fer activitat física de manera regular i no beure alcohol o fer-ho amb moderació redueixen de manera important el risc de patir càncer de còlon.

 

Al mateix temps, la recerca avança. Un dels problemes del càncer de còlon és la seva diversitat, com explica la doctora Elena Elez, oncòloga a la Unitat de Tumors Digestius del Servei d'Oncologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron:

"Els progressos passen per conèixer bé la seva biologia molecular, perquè és un tipus de càncer molt heterogeni, que pot presentar moltes alteracions moleculars diferents. No es comporta igual en tots els pacients. Conèixer millor la diversitat d'alteracions pot dur a més supervivència i més qualitat de vida."

Actualment, la genètica té un paper important per determinar quines mutacions hi ha en gens determinats i així ajustar les teràpies més adequades a cada pacient.
 

Els avantatges de la biòpsia líquida

La doctora Elez, que també és investigadora en el Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), explica que un gran avenç dels darrers anys ha estat la biòpsia líquida. Encara no s'aplica de manera rutinària, però cada vegada proporciona més dades.

Consisteix en una anàlisi de sang per esbrinar si conté ADN dels tumors. És, per tant, una tècnica no invasiva i pot evitar biòpsies tumorals, que són més agressives. I entre altres coses permet fer un seguiment de l'evolució de la malaltia:

"Fent diverses determinacions mentre el pacient es troba en tractament amb teràpia dirigida, podem identificar en quin punt aquesta pot deixar de funcionar i avançar-nos fins i tot al resultat de les proves d'imatge."

A més a més, es possible que en un futur la biòpsia pugui ajudar a identificar quins pacients han de rebre quimioteràpia complementària a la cirurgia i quins no:

"Així s'evita donar tractament a malalts que no ho necessiten o recomanar-lo a pacients en què detectem ADN tumoral circulant residual. S'ha vist que els malalts intervinguts que a la sang no tenen ADN del tumor tenen millor diagnòstic".

El paper dels bacteris de l'intestí

Però la recerca més innovadora es basa a esbrinar el paper de la microbiota intestinal en aquest càncer. La microbiota és el conjunt de microorganismes que hi ha a l'intestí. A mesura que s'estudia, es va sabent l'impacte de la seva composició en diverses malalties.

En el cas del càncer de còlon, el projecte per investigar-ho té un nom que convida a l'esperança: OPTIMISTICC. És l'acrònim d'"Opportunity To Investigate the Microbiome's Impact on Science and Treatment In Colorectal Cancer" (oportunitat per investigar l'impacte del microbioma en la ciència i el tractament del càncer colorectal). 

L'objectiu és saber si la composició d'aquesta microbiota representa un factor de risc o si condiciona la resposta al tractament. En un article publicat l'agost de l'any passat per investigadors nord-americans al "Journal of Gastrointestinal Oncology" s'explicava que la recerca haurà de determinar si la detecció de determinats tipus de bacteris pot ajudar a identificar els pacients de més risc. 

A mesura que millorin els mètodes, es podria arribar a proves menys costoses que permetessin fer aquestes anàlisis de forma rutinària. L'estudi del tipus de microbiota podria ajudar a determinar si cal fer exploracions per colonoscòpia. I més endavant, es podrien arribar a dissenyar tractaments amb antibiòtics per eliminar els patògens que tinguin un paper en l'aparició del càncer colorrectal.

Aquesta recerca ja ha començat a donar alguns fruits que poden dur a nous tractaments. El 2017, un estudi liderat per l'Insitut Dana-Farber del Càncer de Boston, en què van participar investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, va permetre descobrir un bacteri que té un paper important en la metàstasi del càncer colorectal. Això obriria la porta a assajar tractaments selectius amb antibiòtics.