El calvari per aconseguir el permís de residència i treball dels joves que migren sols

Només el 10% dels menors estrangers tenen permís de treball a Catalunya
El calvari per aconseguir el permís de residència i treball dels joves que migren sols
Barcelona

El calvari per aconseguir el permís de residència i treball dels joves que migren sols

Només el 10% dels menors estrangers tenen permís de treball a Catalunya
Ferran Moreno / Sònia Poll Actualitzat
TEMA:
Menors

El passaport, el permís de residència, l'autorització de treball. Aconseguir-los és, pràcticament, una missió impossible per als adolescents que migren sols i arriben a Espanya sense la família. Els tràmits s'allarguen durant mesos. I a vegades surten dels centres de menors sense que se'ls hagin tramitat tots els documents a què tenen drets com a tutelats.

Aquests menors acaben al carrer, sense residència i sense feina, i amb el risc de ser expulsats en qualsevol moment. A més, les dades són demolidores: només el 10% dels menors estrangers tenen permís de treball a Catalunya. I la meitat dels joves tutelats per la Generalitat segueixen sense tenir el permís de residència.

 


L'Hicham, de 18 anys, ho ha viscut en primera persona. Va estar cinc mesos en centres de menors de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).

L'endemà de fer 18 anys es va quedar al carrer, sense plaça al centre. No li havien tramitat ni el permís de residència ni l'autorització de treball.

Ja fa mesos que viu ocupant habitatges. Ara, amb dos companys, comparteix pis, el cinquè per on ha passat. Cada vegada s'adreça al Registre de la Propietat per veure si els pisos que ocupa són d'un particular o d'una entitat bancària, i si són d'un banc, hi accedeix. Al pis on viu actualment, a Manresa, rep l'ajuda dels veïns, que li deixen roba, menjar o la clau per a la xarxa wifi.

L'Hicham recorda amb tristesa i decepció el que li van prometre quan era el centre de menors i constata que ara no té cap dels permisos que li permetrien treballar.

"Estava enfadat i trist perquè no em van dir la veritat. "Tindràs un pis", deien. Vaig sortir sense el pis. "Tindràs els papers." Segueixo sense tenir papers. Després de tot això vaig estar un mes sense sortir de casa. Estava trist i no podia parlar amb ningú."

 


L'Ibrahim ha passat per una situació molt semblant. Ell va arribar fa pràcticament un any d'un poble del sud del Marroc. Va passar quatre mesos en centres de menors, però una setmana després de fer els 18 anys, el maig passat, es va quedar sense plaça i, com l'Hicham, va anar al carrer.

"Quan vaig fer els 18 anys em vaig quedar al carrer. Estic molt trist i molt cansat, perquè ja fa quatre mesos que vaig al consolat cada dia. Amunt i avall, amunt i avall. Sempre he d'acabar buscant algun altre paper. N'estic cansat."

Sense el passaport no li van tramitar el permís de residència, ni encara menys el de treball. Ara viu a la Casa Cadis, a Barcelona, ocupada des de fa mesos i on s'allotgen persones sense sostre. La seva prioritat, com la de molts joves migrants, és estudiar i treballar. És hàbil amb el futbol, però vol poder aconseguir algun curs de cuina o de mecànica.

 


El primer escull, determinar l'edat del jove

El laberint dels papers comença amb el passaport. És l'eina que permet identificar el menor i que obre la porta a la Generalitat per sol·licitar, com a mínim, el permís de residència. Però, si no en tenen, cal que els joves s'adrecin als consolats i, segons els països, el tràmit per aconseguir el passaport es pot allargar més de mig any. És el cas de l'Ibrahim, que continua esperant la resposta del consolat marroquí.

 

 

Si els menors tenen passaport però se sospita que és fals, la llei d'estrangeria obliga a passar per les discutides proves de determinació de l'edat.

Els experts continuen assenyalant la seva imprecisió i els errors i el patiment que provoquen. L'advocat especialitzat en menors estrangers Albert Parés apunta, a més, a irregularitats de la DGAIA respecte a les proves de l'edat.

"Estem trobant nois amb passaport a qui fan proves per determinar-los l'edat. Sistemàticament, fer proves sense anar al consolat i esbrinar la identitat d'aquesta persona va en contra de les sentències del Tribunal Suprem."

 

 

Només la meitat tenen permís de residència

Passades les proves de l'edat, i passaport en mà, la Generalitat ja pot sol·licitar per a cada menor tutelat el primer gran permís, el permís de residència, si bé també pot demanar la cèdula d'inscripció quan no s'ha aconseguit el passaport per a l'adolescent. Amb el permís de residència, el jove podrà estar-se al país un any, fins al moment en què es podrà demanar la renovació del permís.

Però aconseguir-lo, no és senzill, i així ho demostren les xifres. En aquests moments, només la meitat dels joves estrangers tutelats, 2.284 dels 4.241 (53,8%), tenen el permís de residència.

 


Aquest permís el sol·liciten les comunitats autònomes i l'expedeixen les subdelegacions del govern espanyol en cada una de les províncies de l'estat. El tràmit es pot allargar d'un a nou mesos. Educadors que treballen amb menors estrangers constaten que hi ha nois que surten dels centres sense el permís de residència tramitat.

Eneko Lecumberri, psicòleg en tasques d'educador en un centre de menors estrangers, ho explica:

"Se'ls llança el missatge de 'tots tindreu papers', i això no és així. Se'ls ven aquesta moto, que després els genera una gran frustració. Si no empoderem aquestes persones, si no se'ls dona la capacitat legal perquè puguin estar aquí i desenvolupar-se, no serveix de res que estiguin tres anys en un centre."

 

No se'ls tramita el permís de treball

Perquè els joves migrants puguin treballar s'han d'esperar fins a ser majors d'edat. Aleshores podran tenir el permís de treball si aconsegueixen un contracte laboral d'un any de 40 hores setmanals. Un fet que és complicat fins i tot per als joves nascuts al país i amb la nacionalitat espanyola.

Però per als menors estrangers hi ha una alternativa, que és un permís de treball excepcional, que ha de sol·licitar, cas per cas, la Generalitat.

 


Fins ara, però, només l'ha sol·licitat per a 193 menors, el 7% dels adolescents estrangers en edat de treballar a Catalunya (2.676). Amb les pròrrogues que s'arrosseguen de l'any anterior, 270 menors estrangers tenen el permís de treball tramitat. Per què s'han demanat tan pocs permisos? La DGAIA al·lega les dificultats de trobar empreses disposades a contractar aquests joves.

Ester Cabanes, directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència explica que és difícil trobar empreses disposades a fer un contracte a adolescents amb aquestes característiques.

"Sempre que tenim una empresa que fa una oferta ho tramitem. Però trobar empreses que et facin l'oferta per poder tramitar l'excepcionalitat de treball no és tan fàcil. I una vegada la tenen, si, a més, són joves de 17 anys i mig o 18, tampoc té sentit demanar-la, perquè entre que trobes un empresari i es tramita l'excepcionalitat, el jove només podria treballar un o dos mesos."

 

Per l'advocat Albert Parés, la falta de sol·licituds del permís de treball excepcional és una mostra de la desídia de la DGAIA i una oportunitat perduda per a aquests joves, perquè, amb l'autorització per a treballar quan són menors, la llei d'estrangeria habilita les empreses a sol·licitar el permís quan són majors.

"No s'estan tramitant els permisos de treball per a menors de 16 a 18 anys. Amb aquestes autoritzacions es facilitarien uns ingressos per als nois. La Generalitat, que és la competent per sol·licitar-lo, podria donar molt més suport a aquests joves del que està donant ara mateix."

Per ara, tampoc s'ha impulsat cap política, ni a nivell autonòmic, ni a nivell estatal, per incentivar les empreses perquè ofereixin contractes als menors estrangers.

Ho constaten els joves. L'Hicham s'ha buscat cursos de català, d'empresa, de perruqueria i de taekwondo. Però de moment no li serveixen per aconseguir cap feina, perquè ja és major d'edat i les administracions no li han expedit ni el permís de residència ni el de treball.

 

 

L'Ibrahim espera a Casa Cadis en la mateixa situació. Parés assenyala que encara ara falta formació específica per als educadors.

Eneko Lecumberri explica que aquests joves queden fora del sistema en complir els 18 anys.

"Se'ls han de facilitar els tràmits sense exigir que siguin superherois. Moltes vegades ens veiem forçats, sortint dels centres, a buscar-los alternatives d'habitatge, com cases ocupades."

"Són xavals de 18 anys amb la responsabilitat a l'esquena d'haver arribat a Espanya i de procurar un sosteniment a la família. No han vingut de vacances, sinó a enviar diners a la família. I tenen aquesta responsabilitat, que se'ls menja cada dia."

La DGAIA apunta que manté a 1.028 joves estrangers que ja han complert 18 anys als centres de menors i que els últims dos anys han creat 720 places de noves, de pisos i residències, per a majors d'edat.

 

 

La falta de documents impacta en la salut mental

Angoixa, tristesa, desesperació, ràbia. Són sentiments molt habituals en aquests adolescents, que, de cop, es veuen abocats al carrer sense la residència tramitada ni tampoc la possibilitat de treballar.

 


L'eternitat dels tràmits i el rebuig que perceben d'una part de la societat impacten directament en la seva salut mental. Ho constaten al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, on des de fa més de vint anys impulsen el Programa d'Atenció a la Salut Mental de les Persones Immigrades (SATMI). Els últims mesos han notat un augment dels joves estrangers a qui no s'ha tramitat la documentació. Concretament, n'han atès una vuitantena aquest últim any.

Yolanda Osorio, psiquiatra i cap del SATMI de Sant Joan de Déu:

"Es queden en terreny de ningú. Sense possibilitat de ser derivats a serveis socials, sense possibilitat de treballar, de formar-se. Aquesta angoixa, ràbia i desesperança s'ha de tractar. Si pogués prescriure'ls el permís de residència o l'autorització de treball, ens deixaríem d'hipnòtics i d'antidepressius."

Un altre cas és el de l'Amadou, que després de travessar l'Àfrica del Senegal al Níger, va estar vuit mesos en una presó de Líbia fins que se'l van treure de sobre enviant-lo a una patera. L'any passat, quan encara era menor d'edat, esperava la tramitació dels seus papers per començar a treballar a Catalunya. Ara, un any després, els seus tràmits continuen aturats.

ARXIVAT A:
Menors

VÍDEOS RELACIONATS