Santa Margarida de Montbui

El Calendari del Bon Consumidor proposa menjar plantes silvestres i productes locals

Editat pel col·lectiu Eixarcolant, proposa recuperar les espècies silvestres que els nostres avis menjaven i apostar per l'agricultura de proximitat

Núria BacarditActualitzat

En l'últim dia de l'any, una proposta per consumir de manera sostenible. El col·lectiu Eixarcolant ha creat el Calendari del Bon Consumidor, per conscienciar tothom de menjar producte local i de temporada, que és més sostenible i ajuda a mantenir els pagesos de l'entorn.

Es tracta d'optar pel producte de proximitat, però també per recuperar les espècies silvestres que els nostres avis menjaven, però que hem perdut l'hàbit de tenir a taula.

Un exemple d'aquest consum el trobem a Santa Margarida de Montbui, a l'Anoia. Productors locals cullen verdures de temporada per fer les cistelles que els han encarregat els clients. En una sola hectàrea, hi cultiven fins a 150 varietats durant tot l'any.

"Fem servir varietats tradicionals, tenim banc de llavors propi i fem el nostre planter. Dona lloc a molta diversitat, cultius que normalment no es troben", explica l'Adrià, un dels membres del col·lectiu.

Menjar aglans o plantes com la pimpinella

I entre les verdures, també plantes silvestres. No en fem gens de cas, però són molt saludables i n'hi ha una gran varietat, com comenta Marc Talavera, del col·lectiu Eixarcolant:

"La pimpinella, una planta que és molt decorativa i té un gust semblant al cogombre. Els aglans, que eren la principal font energètica de les poblacions iberes, es poden consumir com una castanya. Cal coure'ls, perquè així desapareix l'amargor."

 

Talavera es planteja "per què no introduïm totes aquestes espècies i varietats a la dieta" i admet que "segurament, perquè fins ara no estan disponibles al mercat, o costa trobar-les."


Canviar la manera com consumim significa canviar d'hàbits. "De tomàquet en volem tot l'any. I no. Ara, a l'hivern, no és època de tomàquets. Per tant, ens haurem d'acostumar a menjar-ne quan és temporada", explica Jana Peters, d'Eixarcolant. Peters també alerta contra la falsa idea que tot el que és ecològic és sostenible:

"Tenim la idea que tot el que és ecològic és sostenible, però, per exemple, una cosa ecològica que vingui de l'altra punta del món pot ser molt menys sostenible que una cosa que ha cultivat aquí convencionalment el pagès del costat de casa."


Cuinar en funció del que es cull


Ja hi ha famílies que practiquen aquest estil de consum. "Mira, fulles malva. Podrem fer xips de malva", exclama Karina Nicot tot obrint la cistella al costat de la seva filla. "En lloc de dir 'cuinarem això i necessitem aquests ingredients', quan ens arriba la cistella, i en funció del que hi ha, decidim què cuinarem aquesta setmana", afegeix.

Elba Roca, que és com es diu la filla, ja coneix la riquesa de plantes que els poden alimentar:

"Els grataculs, que són unes flors taronges i que tenen uns pètals allargats, que són comestibles, i de vegades anem pel bosc i ens trobem plantes que són molt bones."

Eixarcolant és una entitat sense ànim de lucre que pretén "recuperar els usos tradicionals de la vegetació" i que engloba diversos perfils professionals, des d'agricultors fins a enginyers, economistes, artistes o químics.

 

ARXIVAT A:
ConsumAgriculturaGastronomia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut