El calamar vampir, un animal pacífic amb un avantpassat molt agressiu

Tot i el seu nom, el calamar vampir és un petit animal pacífic que viu en aigües profundes de mars temperats i tropicals. Però un dels seus avantpassats era un gran predador que agafava les víctimes amb les seves potents ventoses.

Així es desprèn de l'estudi de fòssils de fa 164 milions d'anys fet per un equip francès encapçalat per Alison Rowe, de la Universitat de la Sorbona. La recerca s'ha publicat a la revista Scientific Reports.

El nom de l'avantpassat és Vampyronassa rhodanica i es creu que és l'ancestre més antic del calamar vampir actual, que porta el significatiu nom científic de Vampyroteuthis infernalis. V. rodhanica va viure durant el juràssic i el seu cos estava format majoritàriament per teixits tous.

Això complica el seu estudi, perquè els teixits tous no solen fossilitzar. Però els investigadors van disposar de tres exemplars molt ben conservats, trobats a la Vòuta, al departament francès de l'Ardecha, amb una antiguitat de més de 164 milions d'anys. Es guarden al Museu Nacional d'Història Natural de París.

Per tal d'estudiar a fons els fòssils sense alterar-los, els científics van utilitzar la microtomografia de raigs X, que proporciona imatges de seccions transversals, com si l'objecte es tallés en finíssimes rodanxes. D'aquesta manera es pot reconstruir la seva imatge en tres dimensions. L'anàlisi es va fer al sincrotró de Grenoble (ESRF).

Els exemplars eren petits i només mesuraven uns 10 centímetres de llarg, aproximadament una tercera part del calamar vampir actual. Tenien un cos oval amb dues petites aletes. Les imatges del sincrotró van revelar molts detalls fins ara desconeguts i la comparació del cos dels fòssils amb l'actual calamar vampir va permetre fer diverses deduccions.

Així, l'animal extint, tot i ser més petit, tenia unes ventoses i uns cirrus (unes estructures semblants a uns tentacles però sense ventoses) proporcionalment molt més forts. Això ha dut els investigadors a la conclusió que explica Rowe:

"Creiem que la morfologia i la posició de les ventoses i els cirrus permetien a l'animal un potencial sensitiu i de succió superior al de la forma moderna i l'ajudaven a manipular i retenir la seva presa".

Suposen, doncs, que V. rhodanica era un caçador molt actiu, cosa que contrasta amb el seu únic parent viu, V. infernalis, que té un estil de vida oportunista i que s'ha adaptat per consumir el mínim d'energia.

I si el calamar vampir actual és tan pacífic, per què té un nom científic i un nom vulgar que remeten a una actuació terrorífica? D'entrada, cal dir que aquest petit cefalòpode té semblances amb pops i calamars, però que per si sol forma un ordre. Per tant, no té cap parent biològic molt proper.

És un animal que viu a grans profunditats, de pell fosca i que sembla que porti una mena de capa. Això ja li dona una certa semblança a un vampir. Si hi afegim que té els ulls vermells, tot plegat dibuixa una imatge d'animal perillós que no es correspon al seu comportament real.

Conegudes ara les característiques del seu avantpassat, els científics creuen que en algun moment, fa uns quants milions d'anys, es van produir uns canvis morfològics i de l'entorn on vivia que van transformar el mode de vida de l'animal.

El calamar vampir viu a grans profunditats i, per tant, no és gens probable que cap banyista se'l trobi. Si fos així, però, ni el seu aspecte ni el seu nom han de despertar cap temor. Una altra cosa seria el cas encara més improbable de retrocedir en el temps i observar, en el juràssic, el més temible V. rhodanica. Tanmateix, ens hem de conformar amb la reproducció que n'han fet els científics francesos.