El bugader i la pescadora, novetat pessebrista d'aquest any (pessebres.com)
El bugader i la pescadora, novetat pessebrista d'aquest any (pessebres.com)
Sant Joan Despí

El bugader i la pescadora, les figures per a un pessebre més igualitari

El firaire de Mataró Carles Dresaire ha ideat dues figures que trenquen els rols de gènere per fer menys sexista el pessebre

Irene VaquéActualitzat

Per què al pessebre no pot haver-hi personatges que trenquin estereotips? Això és el que va pensar en Carles Dresaire, un enginyer electrònic que fa més de 15 anys que també és paradista de la Fira de Pessebres i Ornaments de Mataró.

D'aquesta idea, i per encàrrec d'aquest firaire mataroní, n'han sortit, per ara, dues figures: la pescadora i el bugader. Les motivacions de Dresaire van ser dues:

"D'una banda, volia cridar l'atenció sobre la igualtat. Però també perquè és una època en què a les notícies parla del caganer de l'any i de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. I volia reivindicar la fira de Mataró i trencar la inèrcia."

El rentador, creat per encàrrec del firaire de Mataró Carles Dresaire


Va triar el bugader i la pescadora tenint en compte que són figures complementàries i que tenen sortida:

"L'home que renta és més trencador. Però ja que en fem un, fem l'altra. A més, el pescador i la rentadora es venen molt. I tots dos estan associats amb el riu.

La idea era fer l'home que renta, amb barba perquè es vegi bé, i la pescadora per contraposar i fer la parella."

Notícia relacionada: El llaç groc, els presos independentistes i Arrimadas ja tenen caganer

Aquest pessebrista, que també ven a través de la pàgina pessebres.com, admet que les figures han despertat interès i curiositat, tot i que les vendes van al seu ritme. Per Dresaire, calia modernitzar el pessebre:

"El pessebre s'hauria d'anar adaptant a la nostra societat, que no sigui una cosa estàtica, perquè "sempre s'ha fet així". Totes les coses mai "sempre s'han fet així", encara que ho sembli."

La nova figura de la pescadora (pessebres.com)


Tot i que és una aposta diferent, Dresaire destaca que ha plantejat el canvi des del respecte per la tradició, per l'estil que tenen les figures. I, un cop posats a reinterpretar la tradició i obrir debats, Dresaire n'apunta un altre:

"Potser ens hauríem de fer una pregunta. Si avui dia Jesucrist naixés, on ho faria? Potser en una patera al mig del Mediterrani. O al mig del Iemen, on tenen una guerra brutal. Fer la reflexió de dir on naixeria ara. On hi ha els més desvalguts i amb més problemes."

Des de la parada de la plaça Santa Anna de Mataró, Carles Dresaire nota que s'està perdent la història que hi ha darrere el pessebre.

"L'anunciata molta gent ja no sap el que és. Com a molt, els pastors al voltant de l'olla. L'àngel ha desaparegut. D'un pessebre, el més important és el naixement. I hi ha gent que ve a buscar els Reis i, després, el naixement."

Per a qui vulgui mantenir la tradició, i incloure-hi figures modernitzades, la fira de Mataró estarà oberta fins al 23 de desembre.

ARXIVAT A:
Cultura popularIgualtat de gènere
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut