El boom del "coworking" a Barcelona: radiografia del sector

El boom del "coworking" a Barcelona: radiografia del sector

El boom del "coworking" a Barcelona: radiografia del sector

Actualitzat
TEMA:
Economia de butxaca

Ja fa temps que a Barcelona han proliferat els espais de cotreball, espais compatits entre diferents empreses, que impliquen una filosofia nova, i també estalvien temps i despeses. Un sector nou que ja comença a mostrar símptomes d'escalfament i que ha concentrat grans quantitats d'inversió els últims anys.

Gabriel Espín, el CEO d'Aticco, ha mostrat els avantatges del cotreball:

"Els tres avantatges serien tot el que té a veure amb la gestió i amb l'oficina i els seus proveïdors, centralitzat en un proveïdor únic que ho fa tot; la segona, la flexibilitat, es pot començar demà a treballar en un 'coworking', pots créixer i decréixer amb una facilitat molt gran; i, la tercera, la retenció de talent."

 


Fins fa poc, els "coworkings" eren l'espai preferit dels emprenedors que treballaven en petites "start-ups" i que marxaven quan les empreses es feien grans. Ara, però, s'hi queden. És el cas d'Ubeeqo, que va començar amb 3 treballadors, i ara ja en són 90. Així ho explica Bea Albertí, responsable de Disseny de l'empresa Ubeeqo:

"Conforme anàvem creixent i contractant, ens anàvem adaptant i agafant taules. Al final, es va convertir en insostenible i vam decidir agafar una planta sencera per a nosaltres, que ens va resultar molt més pràctic que buscar una oficina amb les característiques que volíem, potser hauríem d'haver fet obres...".

Gabriel Espín, CEO d'Aticco, explica el perquè del creixement dels espais de cotreball:

"El sector del 'coworking' en els últims 3 anys ha crescut de manera espectacular sobretot impulsat pels tres grups internacionals que han arribat, sobretot, a Barcelona i a Madrid. Això fa que el ventall de clients i de demanda també creixi, perquè fa que tothom conegui que és' coworking' i no només els clients, sinó també els proveïdors, els propietaris, els bancs, les constructores, o els inversors."

Philippe Jiménez és un dels màxims directius de SPACES, un grup pioner nascut a Amsterdam, i que ja està present en 250 ciutats.

"Això no és un efecte de moda, és un canvi sostenible i irreversible. Quan vinguin els temps més complicats cada un haurà d'adaptar-se, donar més per menys. N'hi haurà menys, però més importants."

 


Barcelona, la tercera ciutat europea amb més perspectives de creixement en els pròxims 3 anys

L'any passat, a Barcelona, la contractació d'espais va créixer un 8% i, pel que sembla, encara té un llarg camí per recórrer. Segons les dades de JLL Barcelona, una consultora especialitzada, és la tercera ciutat d'Europa amb perspectives de creixement de rendes fins al 2021.

Amb un estoc total d'oficines de 6 milions de metres quadrats, la taxa de disponibilitat a Barcelona és del 5,7% al tancament del 2018, per sota de la mitjana europea.

Pel que fa als projectes de futur, la ciutat està entre les que es troben amb menys desenvolupaments nous. Es confirma la falta d'oferta suficient per atendre la demanda durant els pròxims anys.
 

Barcelona continua amb força la seva tendència per consolidar-se com a "hub" tecnològic al sud d'Europa.

 

ARXIVAT A:
Economia de butxaca

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut