El boom de les plaques solars sobreviu al confinament i obre la porta a més llocs de treball

El sector fotovoltaic estava en plena efervescència abans de la Covid. L'any passat es van duplicar els megawatts d'autoconsum instal·lats, fins als 460, i, per a aquest any, les previsions apuntaven a una nova xifra rècord de 600 nous megawatts. Però la pandèmia ha obligat a rebaixar les expectatives fins als 400 megawatts.

Amb tot, el sector es beneficia d'un vent de cua que en els darrers anys li ha estat molt favorable i la prova és també l'increment de l'ocupació al sector. L'any passat hi treballaven, de forma directa o indirecta, gairebé 60.000 persones (un 28% més que l'any anterior).

Perquè la Covid no destrueixi tot aquest teixit productiu, el sector demana agilitzar les tramitacions, campanyes de promoció i que s'incrementin els incentius fiscals.

Bonificacions de l'IBI

I un dels incentius en mans dels ajuntaments que està impulsant la instal·lació de plaques solars per a autoconsum són les bonificacions de l'IBI, que poden reduir l'amortització de la inversió fins a la meitat.

El Xavier Andrés Duboy, veí de Tiana, s'ha instal·lat plaques solars a la teulada de casa. Va ser en ple confinament, a finals d'abril. "El primer rebut ha sigut la meitat, serà difícil recuperar la inversió, però estem contents", ens explica. Però precisament per recuperar la inversió abans, compta amb una bonificació de l'IBI del 30%, que se li començarà a aplicar a partir de l'any vinent.  

Però des del sector es queixen que, en molts casos, els requisits i les exigències són tan restrictius que resulta impossible accedir a aquest tipus de bonificacions.

Segons un estudi de la Fundació Renovables en 750 municipis d'Espanya de més de 10.000 habitants, Catalunya és, després d'Aragó, la comunitat on un percentatge més gran de la població pot accedir a aquestes mesures.

Això sí, amb una gran diferència entre províncies, perquè, mentre que a Lleida i Barcelona se'n pot beneficiar entre el 94% i el 88% de la població, a Girona només el 67% i a Tarragona poc més del 30%.

El coronavirus va parar en sec l'activitat d'instal·ladors i comercials durant algunes setmanes, però el sector torna a reactivar-se. De fet, segons l'Òscar Gómez, conseller delegat de SolarProfit, el teletreball i el confinament han incrementat el consum elèctric a casa i de retruc han despertat l'interès per saber quines opcions hi ha al mercat per reduir la factura:

"El consum de tot allò que tenim a casa després del confinament va tenir una explosió: estem més a casa, consumim més a casa, treballem més a casa. Per a l'autoconsum, això és... et dona temps de mirar-te les factures, el que estàs pagant i pensar en el que pots fer".

A SolarProfit, l'inici de la pandèmia va coincidir amb l'obertura de la seva delegació a Madrid. La meitat de la plantilla va entrar en ERTO, però finalment van poder reincorporar-se abans del que estava previst. Això sí, van haver de canviar de la nit al dia la feina dels comercials:

"Esclar, nosaltres anàvem a vendre a casa de la gent, perquè és allà on ens trobem i els expliquem com funciona tot. I això ja no es podia fer, òbviament, per protegir-nos tots. I ens vam digitalitzar i jo penso que vam fer un salt d'una dècada o més perquè abans era impensable poder explicar-ho, tot i que la gent ho acceptés i féssim tota aquesta gestió comercial a través dels sistemes digitals, a través de videoconferència."

La contractació no s'atura

Un salt que els ha permès continuar creixent i incorporar al juliol una vintena de nous treballadors, la majoria contractats ja en model de teletreball. Sud Renovables és una altra empresa dedicada al disseny, explotació i promoció de projectes d'energia renovables.

Des del 2015 han quadruplicat la plantilla fins arribar a la quarantena de treballadors. I, tot i la frenada que els ha suposat la pandèmia i a l'espera de veure com afecten la seva activitat els nous rebrots que hi pugui haver els propers mesos, també esperen incorporar dos enginyers i dos comercials d'aquí a finals d'any.

"La parada pel que fa a projectes que tinguéssim tancats i que van parar va ser relativament baixa, diria que concretament un projecte ajornat el 2021 i dos projectes que es van parar al principi i que ja s'han reactivat", ens explica Alfred Puig, soci director. A nivell comercial, en canvi, l'efecte Covid sí que s'ha notat més:

"Les demandes que tenim, la sol·licitud d'ofertes, la feina comercial que fem..., aquest sí que ha baixat moltíssim, et diria que de l'ordre del 50, 60%".

Però són optimistes: "La previsió en el sector com a autoconsum és que a mitjà o llarg termini no es freni; al revés".

Al principi del confinament també van haver de fer un ERTO a la quarantena de treballadors que formen la plantilla, per reduir a la meitat la seva jornada. "Era una mesura de precaució, però, quan es va aixecar el confinament, vam recuperar els dos projectes en suspens i vam recuperar la jornada, i no preveiem haver de tornar-ho a aplicar". I és amb aquesta perspectiva que després de l'estiu inauguraran nova seu a Avinyó, perquè l'actual se'ls quedava petita.

Aquesta crisi, diuen, no té res a veure amb el dur cop que va suposar per al sector l'eliminació de les primes el 2012.

"La situació del 2012 va ser molt pitjor, perquè no teníem a qui vendre res. Amb l'eliminació de les primeres ens va caure el model de negoci d'un dia per l'altre".

Llavors van haver d'embrancar-se en una nova aventura empresarial al Perú, fins que el 2015 van tornar a apostar pel mercat espanyol.

"A dia d'avui no és tan fort, perquè hem seguit venent. Hem baixat les vendes, però hem pogut regular amb l'ERO i amb la recuperació de l'activitat la perspectiva ara és absolutament diferent".

Durant aquests anys, el sector s'ha fet gran, i ja no necessita les primes per créixer. Per això, més enllà d'incentius fiscals i bonificacions, a l'administració només li demanen poca intervenció i que simplifiqui els processos.

"Hi ha altres llocs o comunitats autònomes on s'han fet ajuts concrets, campanyes de subvencions, i llavors el que passa és que el sector es paralitza esperant aquella subvenció i, si no et toca la subvenció, no fas la inversió i només la trobes bona si tens una subvenció. Un retorn de 5 anys, i en alguns casos menys, creiem que és prou bo per a una empresa perquè no calgui demanar que l'estat ajudi el sector a nivell industrial més enllà de no posar traves a l'hora de connectar la instal·lació a la xarxa elèctrica o de fer una finestreta única perquè tot el tràmit administratiu sigui més fàcil."

Reformar la llei de propietat horitzontal

Amb tot, des del sector denuncien algunes barreres amb què es troben per estendre les plaques solars als terrats comunitaris. "Si la comunitat no et permet que en facis ús, si et toquen 10 metres de teulada, d'aquells 10 metres per posar-te plaques doncs no pots, no? En canvi, si tu vols tenir connexió d'internet de fibra, hi tens dret. Llavors, si tu demanes fibra, la comunitat no t'ho pot negar i jo crec que això s'hauria de començar a pensar i equiparar això d'alguna manera", explica Òscar Gómez.

Està convençut que un canvi en aquest sentit seria un nou revulsiu per al sector i incentivaria la instal·lació de plaques solars a les teulades dels edificis compartits i, de retruc, implicaria la creació de milers de llocs de treball.

"Perquè no és només mutar i marxar, sinó que després estarem tota la vida com qui diu cuidant-nos aquestes plaques solars. És una virtut de l'energia solar, que genera molta feina per cada instal·lació que es va fent. Per això es parla que sigui el motor de l'economia i de la generació de llocs de feina, perquè és molt intensiu."

L'últim impuls del sector, la nova factura de la llum

El sector encara podria rebre un nou impuls l'any vinent quan entri en vigor la nova factura de la llum. El nou disseny perfilat pel Ministeri de Transició Ecològica i la CNMC primarà l'eficiència energètica.

Cada mes, a la factura de la llum, a part de pagar per l'energia que consumim, paguem el que s'anomenen "càrrecs i peatges". Corresponen als costos de distribució i transport, renovables o deute elèctric, entre d'altres.

Ara, la majoria d'aquests peatges es carreguen a la part fixa de la factura, aquella que paguem independentment de si consumim molt o poc, però, amb la nova factura, la distribució d'aquests peatges s'invertirà i s'aplicaran en major proporció sobre la part variable de la factura. Això vol dir que aquells que facin un major estalvi energètic, veuran també reduïda la part que paguen d'aquests peatges a la factura de la llum, un incentiu clar per a l'autoconsum i reclamat pel sector des de fa temps.