El bitcoin, la moneda virtual que genera tantes emissions com Itàlia o Txèquia senceres
Un nou estudi calcula el consum d'electricitat i les emissions provocades pel procés de verificació dels bitcoins, basat en la tecnologia "blockchain" o cadena de blocs
El bitcoin, la moneda virtual que genera tantes emissions com Itàlia o Txèquia senceres

El bitcoin, la moneda virtual que genera tantes emissions com Itàlia o Txèquia senceres

Un nou estudi calcula el consum d'electricitat i les emissions provocades pel procés de verificació dels bitcoins, basat en la tecnologia "blockchain" o cadena de blocs

Xavier DuranActualitzat
TEMA:
Bitcoin
El bitcoin, la moneda virtual que genera tantes emissions com Itàlia o Txèquia senceres
L'empresa BitRiver, situada a la ciutat russa de Bratsk, proporciona serveis per a la verificació de criptomonedes (Reuters/Maxim Shemetov)

El bitcoin consumeix molta energia i produeix moltes emissions. I a la Xina, al ritme actual, el 2024 tot el procés que envolta les transaccions i validacions en bitcoins produirà tantes emissions de gasos d'hivernacle com Itàlia o Txèquia.

I, en l'àmbit domèstic, les emissions se situarien en un dels deu primers llocs de 182 ciutats i 42 sectors industrials de la Xina.

Així ho han calculat Dabo Guan, de la Universitat Tsinghua de Pequín, i Shouyang Wang, de l'Acadèmia Xinesa de Ciències. El seu treball s'ha publicat a la revista Nature Communications.

El bitcoin és una criptomoneda que va aparèixer el 2009, creada per una persona o grup de persones que utilitzava el pseudònim Satoshi Nakamoto. Va permetre, per primer cop, fer transaccions amb una moneda que no depenia de cap banc central ni cap entitat financera.

I aquest avantatge també és el que provoca el seu elevat consum d'energia. Per certificar que algú té una determinada quantitat de bitcoins i que arriben al seu destinatari de manera anònima hi ha tot un procés de control descentralitzat, basat en l'anomenat "blockchain" o cadena de blocs.

Es tracta d'un sistema criptogràfic i repartit. Ve a ser com un llibre de comptabilitat on s'apuntessin origen, destí i valor de les transaccions, però que hagués de passar per diverses mans. Amb la característica que el llibre conté tota la informació, però qui el rep i certifica no pot accedir a les pàgines anteriors.

Per accedir a la cadena i ser verificador cal endevinar unes claus numèriques. I això suposa un trencaclosques matemàtic que comporta moltes hores de càlcul i, per tant, moltes hores d'ordinador.

Als verificadors se'ls paga en bitcoins. Per això s'anomena mineria de bitcoins, perquè cal picar pedra –metafòricament– i passar moltes hores intentar trobar la clau amagada.

Emissions elevades, segons tots els estudis

Segons els dos investigadors xinesos, amb l'actual tendència, el 2024 s'arribarà a un consum, només a la Xina, de 297 terawatts hora (297.000 milions de kilowatts hora).

Com que a la Xina només procedeix d'energies renovables el 26% de l'electricitat consumida, això significa una quantitat molt elevada de gasos d'hivernacle, els que provoquen l'escalfament global. En total, uns 130 milions de tones, equivalents a les que produeixen països com Itàlia o Txèquia.

Els darrers anys han aparegut diversos estudis sobre el consum energètic i les emissions produïdes per la mineria de bitcoins. Investigadors alemanys van calcular que el 2018 el consum mundial havia generat uns 22 milions de tones de CO2, comparable al de ciutats com Hamburg, Viena o Las Vegas.

Sobre aquest tema hi ha diversos càlculs, que donen resultats diferents, però que sempre assenyalen el gran consum i l'elevada quantitat d'emissions. Segons l'Agència Internacional de l'Energia, els bitcoins provoquen tantes emissions com Nigèria o l'Uruguai.

L'economista holandès Alex de Vries va crear un índex per calcular el consum d'energia del bitcoin. Segons el seu blog Digiconomist, si el bitcoin fos un país, seria el 35è emissor del món, just darrere del Pakistan, els Països Baixos i el Kazakhstan, i davant de les Filipines, Bèlgica i Finlàndia.

Segons el Centre per a les Finances Alternatives de la Universitat de Cambridge (CCAF), la mineria de bitcoins consumeix avui tanta energia com Suècia o Ucraïna. I, segons un informe de la mateixa universitat, només el 39% de l'electricitat utilitzada prové de fonts renovables.

Detall dels equips de l'empresa russa BitRiver, dedicada als serveis per a la verificació de criptomonedes (Reuters/Maxim Shemetov)


Solucions complexes, però necessàries

Si bé el bitcoin és la moneda virtual més coneguda i utilitzada, actualment només representa el 0,4% dels diners en circulació. Per això, si el seu ús augmenta, també ho faran de manera important el consum d'energia i les emissions.

Hi ha altres monedes virtuals i, a més, s'han començat a posar de moda els anomenats NFT, acrònim en anglès de tokens (peces) no fungibles. Els NFT són peces digitals que no existeixen físicament.

A mitjans de març, la casa de subhastes d'art Christie's va vendre un arxiu d'imatge JPG de l'artista Beeple per 69 milions de dòlars, gairebé 58 milions d'euros. Es tracta d'una imatge creada amb la tecnologia "blockchain".

Segons explica Gian Volpicelli en un article publicat a la web de Wired al març, una venda d'NFT en Ethereum, la segona criptomoneda més utilitzada, consumiria uns 8,7 megawatts hora d'electricitat, més del doble del que consumeix, de mitjana, una llar britànica en un any.

Volpicelli cita l'investigador Michel Rauchs, per qui l'Etherum va consumir, el 2020, entre 20 i 25 terawatts hora anuals, aproximadamant la sisena part que el bitcoin.

D'esquerra a dreta, les criptomonedes Ripple, Bitcoin, Ethereum i Litecoin (Reuters/Dado Ruvic)


Per reduir aquest consum i les emissions es proposen diverses solucions, però totes són complexes –i per molts, també inevitables. El consum dels servidors on es connecten els ordinadors dels usuaris i empreses poden estar en llocs molt freds i així consumir menys energia en refrigeració –estan sempre en funcionament i això produeix una gran escalfor, que s'ha de reduir perquè el sistema funcioni correctament.

Una altra possibilitat és que la major part o gairebé tota l'electricitat provingui de fonts renovables i no es facin servir combustibles fòssils.

També es pot tenir en compte l'impost al carboni. Però, en el seu article a Nature Communications, Guan i Wang creuen que en el cas del bitcoin no seria prou útil. Tot i que el valor oscil·la molt, en aquests moments un bitcoin equival a més de 48.000 euros. Un premi en bitcoins pot compensar l'impost que hagis de pagar.

De moment, els dos autors proposen que les emissions del bitcoin i d'altres indústries emergents comptin com les de la indústria tradicional, cosa que ara, diuen, no es produeix.

Els dos autors xinesos conclouen que la "blockchain" jugarà un paper cada cop més important en l'economia i que "hauríem d'avaluar acuradament les compensacions abans d'aplicar aquests prometedora tecnologia a una varietat d'indústries".

En tot cas, reconeixen la seva sorpresa perquè una moneda basada en "blockchain" i, per tant, en processos virtuals "esdevingui una indústria intensiva en carboni en el futur proper".

ARXIVAT A:
BitcoinTecnologiaMedi ambientCrisi climàtica
Anar al contingut