El bilingüisme prevé l'Alzheimer, una protecció que augmenta segons l'ús i l'habilitat

Parlar més d'una llengua habitualment és un bon entrenament per al cervell, fins al punt que ajuda a prevenir el deteriorament cognitiu i, en conseqüència, també l'Alzheimer. I com més s'utilitzen i més bé es parlen aquestes llengües, més protecció s'aconsegueix. És el que ha comprovat l'estudi d'un equip d'investigadors liderat per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Pompeu Fabra (UPF).

En un informe publicat a la revista "Neuropsychologia", els investigadors arriben a la conclusió que parlar dos idiomes de manera habitual, i haver-ho fet tota la vida, endarrereix l'aparició de símptomes associats a la demència, com explica Marco Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i membre del grup de recerca Cognitive NeuroLab de la UOC:

"S'ha vist que la prevalença de la demència en països on es parla més d'una llengua és un 50 % inferior a la de les regions en les quals la població només fa servir un idioma per comunicar-se."

¿Com es va fer l'estudi

Estudis anteriors han demostrat que fer servir dues o més llengües al llarg de la vida té avantatges per a la memòria i ajuda a endarrerir l'inici de la demència. En aquest, els investigadors han analitzat si hi ha diferències en funció del grau de bilingüisme de la persona.

Per analitzar-ho, es van centrar en la població de Barcelona i van tenir en comptes variables com l'edat a què es va aprendre la segona llengua, l'ús que se'n feia de cadascuna o si s'alternaven en un mateix context, com comenta Calabria.

"En comptes de comparar persones monolingües i bilingües, vam mirar si a dins de Barcelona, on tothom és en més o menys grau bilingüe, hi havia algun grau de bilingüisme que tingués avantatges neuroprotectors", explica l'investigador.

Les proves es van fer en 63 individus sans, 135 pacients amb deteriorament cognitiu lleu, com pèrdua de memòria, i 68 persones amb Alzheimer, que és la demència més prevalent. Es van reclutar en quatre hospitals de Barcelona i van haver de fer diverses proves de competència lingüística i cognitiva. La conclusió és que ser bilingüe actiu dona més protecció:

"Vam veure que les persones amb un grau més alt de bilingüisme rebien un diagnòstic de deteriorament cognitiu lleu més tard que les persones que eren bilingües passives."

"Com més facis servir totes dues llengües i més bona competència lingüística tinguis, més avantatge neuroprotector tens", sentencia.

La clau és l'anomenat control executiu

Canviar sovint d'una llengua a l'altra és un entrenament del cervell que els bilingües fan durant tot la vida, una gimnàstica que està relacionada amb altres funcions cognitives, com ara el control executiu, que es posa en marxa quan fem diverses accions alhora, per exemple quan conduïm, per ajudar-nos a filtrar la informació rellevant. És el mateix mecanisme que fa servir el cervell per impedir intrusions d'una llengua en l'altra quan parlem.

I és per això que és útil com a prevenció de la pèrdua de memòria:

"Aquest sistema, en el context de les malalties neurodegeneratives, podria compensar els símptomes. Així, quan alguna cosa no funciona bé a causa de la malaltia, el cervell té sistemes alternatius eficients per resoldre-ho gràcies al fet de ser bilingüe".

Ara, els investigadors volen comprovar si el bilingüisme també resulta beneficiós per a altres patologies, com ara el Parkinson o la malaltia de Huntington.