El BCE no descarta ampliar el fons per si cal rescatar més economies europees
El president del Bundesbank i membre del Consell de Govern del Banc Central Europeu, Axel Weber, ha reconegut la possibilitat d'ampliar l'aportació dels països de l'eurozona al Fons Europeu d'Estabilitat Financera en el cas que calgués rescatar alguna altra economia europea. "750.000 milions d'euros haurien de ser suficients, però si no ho fossin, es podrien augmentar", ha dit Weber en una conferència pronunciada a París.
Axel Weber, un dels candidats més ben posicionats per succeir Jean-Claude Trichet al capdavant del Banc Central Europeu, ha obert la porta a ampliar els diners reservats per al rescat de les economies europees que es troben en una situació més desesperada, un fons que ja ha fet servir Grècia i que aviat servirà també per rescatar Irlanda.
El Fons Europeu d'Estabilitat Financera es va crear el maig passat en virtut d'un acord dels líders europeus. Es va dotar de 500.000 milions d'euros més 250.000 milions més que hi va aportar el Fons Monetari Internacional. D'aquests diners, 110.000 milions han anat a parar a Grècia, i Irlanda negocia ajudes per un import de 85.000 milions.
Portugal, que ja ha admès les seves dificultats, i a continuació Espanya, són els països que generen més incertesa. De fet, s'especula ja amb la possibilitat que Lisboa sol·liciti 51.000 milions d'euros, i sobre Espanya, on la rendibilitat del deute bat rècords, es parla de 350.000 milions.
Rescats a banda, Weber, president del Bundesbank i membre del consell de govern del BCE, ha fet una defensa aferrissada de l'euro. "Qualsevol atac contra l'euro no té cap possibilitat d'èxit", ha afirmat, per afegir que "els govern de l'eurozona faran el que calgui per defensar l'euro".
El Fons Europeu d'Estabilitat Financera es va crear el maig passat en virtut d'un acord dels líders europeus. Es va dotar de 500.000 milions d'euros més 250.000 milions més que hi va aportar el Fons Monetari Internacional. D'aquests diners, 110.000 milions han anat a parar a Grècia, i Irlanda negocia ajudes per un import de 85.000 milions.
Portugal, que ja ha admès les seves dificultats, i a continuació Espanya, són els països que generen més incertesa. De fet, s'especula ja amb la possibilitat que Lisboa sol·liciti 51.000 milions d'euros, i sobre Espanya, on la rendibilitat del deute bat rècords, es parla de 350.000 milions.
Rescats a banda, Weber, president del Bundesbank i membre del consell de govern del BCE, ha fet una defensa aferrissada de l'euro. "Qualsevol atac contra l'euro no té cap possibilitat d'èxit", ha afirmat, per afegir que "els govern de l'eurozona faran el que calgui per defensar l'euro".
