El banquer més important d'Espanya, al banc dels acusats
El president i major accionista del primer banc d'Espanya i desè del món, el BSCH, i un dels homes més influents i poderosos del país no ha pogut escapar del banc dels acusats. En 18 anys al capdavant del banc càntabre, Botín s'ha guanyat l'admiració de molts per la seva decisió, però també l'enemistat dels que s'han vist perjudicats per les seves operacions. Possiblement Botín és el banquer que més bancs ha comprat del món, i molts de dimensions més grans que el seu. Un dels "desallotjats", l'exconseller de Banesto Rafaél Pérez, no l'ha perdonat i ha presentat una trentena de querelles diverses. L'última, la que s'està jutjant l'Audiència Nacional.
Quan es va jubilar el patriarca de la família, un dels grans banquers de la vella escola, i va donar el relleu al seu fill, el primer que va fer Emilio Botín com a president del Banc Santander va ser marcar distàncies amb les tradicions. Va deixar d'acudir a moltes de les reunions que, regularment, tenien els caps dels principals bancs espanyols, i ja en aquell moment es va veure aquest gest com un senyal que Botín, fill i nét de banquers, volia fer les coses a la seva manera.
I ho va fer, per exemple, obrint la guerra dels supercomptes: oferia alts interessos pels comptes corrents, cosa mai vista, i va arrossegar la resta del sector a fer el mateix. Després va comprar un rival amb problemes, el Banesto.
Aquest escenari canviaria quan, anys després, va fusionar el Banc Santander amb el Central Hispà. Llavors ja era el banquer més important del país. El petit banc familiar que havia sorgit d'aquí, de Santander, on la família tenia la residència a la finca El Promontorio, va passar a ser un gegant d'Europa. Més encara amb l'expansió a Sud-amèrica o, per exemple, amb la recent compra d'un dels principals bancs britànics, l'Abbey National. Però en l'última dècada, per cada triomf sorgia un maldecap als tribunals, i això podria portar Botín a deixar el banc en mans de la seva primogènita, Ana Patricia. Després d'algun fracàs, ara és presidenta del Banesto. Fa poc apareixia en un setmanari nord-americà com una de les futures empresàries més influents, i tanta promoció fa pensar que el camí de la successió està obert.
