El ball de bruixes de Viladrau: la commemoració popular d'un feminicidi

A Viladrau, la tradició de Tots Sants és commemorar la matança de bruixes que hi va haver a la comarca d'Osona al segle XVII. Conta la llegenda que tot va començar una nit de Tots Sants de 1617 a Sant Segimon, a Osona, quan hi va haver una junta de bruixes. La història el que recull és que 14 dones de Viladrau i els seus voltants van ser executades el 1620 acusades de bruixeria.

Des de 1997, la nit de Tots Sants les bruixes ballen a Viladrau. Es fa un ball que escenifica aquests feminicidis, s'hi barreja la llegenda amb la història, i les dones del poble en són les grans protagonistes, com explica Inés Portet, que fa el paper de Francesca Trèmol.

"Fa 24 anys que la nit de Tots Sants em poso en el paper de bruixa -bruixa és com ho representen en la fantasia- de paper de dona que s'havia de guanyar la vida, que ajudava la gent del poble."

Catalunya és un dels territoris on més dones s'han executat injustament per bruixes i on hi ha documentada la primera llei que es coneix a Europa sobre el delicte de bruixeria al llibre "Ordinacions de les Valls d'Àneu", del 1424. I Viladrau és on més se'n van executar.

Centenars de dones van ser perseguides durant 300 anys, entre els segles XV al XVII, però a principis del segle XVII, coincidint amb reiterats episodis de desastres climàtics que van repercutir en males collites i amb més mortaldat, els judicis contra les dones es van incrementar a Catalunya. Moltes dones van ser acusades pels seus propis veïns, que buscaven un culpable als seus infortunis i, a Viladrau, la trobada de Sant Sagimon, certa o no, va ser la sentència de mort de 14 dones.

Van ser jutjades a la baronia de Savassona entre el 1618 i el 1620. Totes van morir a la forca. Eren na Rifana, na Pentinada, na Romeu, na Vergès, Francesca Trèmol 'Bacada', Maria Joaneta i Serrat, Antònia Rosquellas, Lluïsa Estranya, Esperança Marigó, Margarida Puig "Cassadora", Margarida Xemenina, Beneta Noguera, Maria Puig i Rosquellas, i Elisabet Martí.

Són aquestes 14 dones les que es recorden i reivindiquen amb el ball de bruixes de Viladrau. Són casos certs i documentats en els judicis i les sentències de mort. Van ser dones de les quals se sap el nom i que, com explica el director Albert Arévalo, "fa 300 anys van ser assassinades injustament acusades de bruixeria."

Així que, cada any, el ball de les dones de Viladrau té més de reivindicació i empoderament que de llegenda popular, com diu Sandra Iglesias, que interpreta una altra d'aquestes dones.

"És visibilitzar tot el que va passar, aquestes injustícies, aquests assassinats a les dones, aquest feminicidi, en definitiva."

L'argument, però, encara recull tòpics de la tradició religiosa i masclista, però com diu Inés Portet, "cada any intentem innovar i, com que anem agafant força com a dones, potser si veniu l'any que ve serà d'una altra manera."

El ball de les bruixes forma part del patrimoni cultural immaterial del Montseny. Aquest hivern s'emetrà a "Sense ficció" el documental "Bruixes, la gran mentida", i aquestes bruixes balladores hi tenen paper.