El 80% d'inversions al món per recuperar-se de la Covid empitjoraran la crisi climàtica

Els plans de recuperació de la pandèmia van en direcció contrària a frenar l'escalfament global i les crisis climàtica i sanitària en les pròximes dècades.

Ho afirma l'informe Lancet Countdown (Compte Enrere) de la revista científica The Lancet, publicat aquest dijous, que afirma que menys del 20% de les inversions previstes contribuiran a mitigar el canvi climàtic.

L'autora principal de l'informe, Maria Romanello, assegura que la resta d'inversions, més del 80%, el faran empitjorar, de manera que "l'impacte general serà negatiu".

Contra la recuperació basada en combustibles fòssils

És un informe anual elaborat per un centenar d'experts de 43 institucions acadèmiques i agències de l'ONU que analitza 44 indicadors de l'impacte de la crisi climàtica en la salut de la població mundial.

Les conclusions de l'informe, que aquest any han titulat "Codi vermell per a un futur saludable", alerten que buscar l'equilibri econòmic a curt termini farà desviar la humanitat de l'objectiu d'aconseguir mantenir l'escalfament planetari per sota d'un grau i mig:

"Una recuperació impulsada pels combustibles fòssils pot permetre complir amb objectius econòmics de mira estreta i a curt termini, però pot desviar irrevocablement el món de l'ambició dels Acords de París, amb costos enormes per a la salut humana."

NEW—The health impacts of #ClimateChange are worsening in all world regions and exacerbating inequities. At #COP26, decision-makers must show leadership and deliver an equitable, green recovery from COVID-19.

2021 @LancetCountdown report: https://t.co/oEcsaEZYEM #LancetClimate21 pic.twitter.com/UHKeRKFJ6i

— The Lancet (@TheLancet) October 20, 2021

Malalties, aigua i seguretat alimentària

Segons l'informe, ja s'estan creant "les condicions ideals" perquè malalties infeccioses com la malària, el dengue o el Zika s'estenguin a àrees on ara no existeixen.

Afirma que aquest risc augmentarà en els pròxims anys sobretot en països de rendes baixes, els que menys han contribuït a la crisi climàtica, però també en països de rendes altes, com ara els europeus.

També que l'augment de les temperatures estan posant en risc la seguretat alimentària i la disponibilitat d'aigua a cada vegada més àrees:

"Els 5 anys amb la superfície mundial més gran afectada per sequeres han estat entre el 2015 i el 2020, i el potencial rendiment dels principals cultius bàsics continua caient."

En aquest sentit, afirmen que el 80% de les hores de feina perdudes al món a causa d'episodis de calor extrema han estat en el sector agrícola dels països més pobres.

Els sistemes sanitaris no estan preparats

L'informe assenyala que només 45 dels 91 països analitzats han avaluat els riscos sanitaris, i això permet afirmar que els sistemes sanitaris de la majoria de països no estan prou preparats.

També estima que per poder-ho fer en tindrien prou amb el 0,3% del finançament destinat a l'adaptació a la crisi climàtica.

El text de l'informe assegura que els líders polítics són ara molt més conscients de les dimensions sanitàries de la crisi climàtica, i els reclama renunciar als combustibles fòssils:

"Els països d'arreu del món han de seguir vies de recuperació econòmica baixes en carboni, implementant polítiques que redueixin les diferències socials i millorin la salut humana."

Els autors denuncien que han analitzat els casos de 84 països, i que n'hi ha 65 que continuen finançant els combustibles fòssils amb xifres superiors al que reben dels mercats de carboni.

També que aquests subsidis als combustibles fòssils són equivalents als pressupostos que tenen els seus sistemes nacionals de salut.