Com se senten les adolescents amb el seu cos? Un 47% vol aprimar-se i un 41% ha fet dieta

Una enquesta a més de 5.000 joves catalans revela que l'exposició a les xarxes i l'aïllament social han fet augmentar la insatisfacció corporal i han desencadenat trastorns alimentaris

RedaccióActualitzat

La vida en pandèmia ha tingut efectes sobre la manera com els adolescents perceben el seu cos i fa que n'estiguin més insatisfets. Ho revela una enquesta a més de 5.000 alumnes de 1r a 4t d'ESO durant el curs passat, el primer després del confinament però encara amb elevades mesures restrictives, feta per l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB).


Un 47% de les noies vol aprimar-se

Davant la pregunta "Com et sents amb el teu cos?", un 47% de les noies i un 21% dels nois han dit que volen aprimar-se. El curs anterior, el 2019-2020, van dir que volien perdre pes el 32% de les noies i el 15% dels nois, cosa que significa un augment important en tots dos grups. 

L'associació considera que la dada "és molt alarmant, si tenim en compte que parlem d'una etapa, l'adolescència, molt vulnerable, on el desig per aprimar-se pot afavorir el desenvolupament d'un trastorn de la conducta alimentària (TCA)" com l'anorèxia o la bulímia.


Els alumnes no binaris, els més insatisfets

Per primer cop, l'enquesta desglossa també les respostes dels estudiants de gènere no binari, és a dir, les persones que tenen una identitat de gènere fora de la classificació entre homes i dones. Així, un 57% dels alumnes no binaris volen aprimar-se.

Tot i que la mostra és petita -dels 5.135 alumnes enquestats n'hi ha 59 de no binaris-, les dades revelen un elevat grau d'insatisfacció corporal entre aquest col·lectiu.


Molts han fet dieta sense control mèdic

L'enquesta també pregunta als alumnes si algun cop han fet dieta per intentar aprimar-se. Responen que sí que ho han fet el 41% de les noies i el 23% dels nois, així com el 54% dels alumnes no binaris.

"Fer dieta per aprimar-se sense control mèdic és un factor de risc per desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària", explica la directora d'ACAB, Sara Bujalance. Si bé no tothom qui fa dieta acaba tenint un trastorn, la gran majoria de persones amb TCA han fet dieta abans.

L'entitat alerta del "doble perill" de les dietes. D'una banda, pel fet de fer-ne en si mateix, i de l'altra, perquè és una "conducta molt acceptada socialment" que sovint els adults de l'entorn normalitzen i no estan atents a les conseqüències que té. 

La majoria de burles, pel físic

El 42% dels adolescents afirma que ha rebut burles per part dels companys i, d'aquests, en 9 de cada 10 casos (un 86%) les burles eren pel físic. El curs anterior, el percentatge d'alumnes que havien rebut burles era similar però no tantes eren per qüestions físiques (un 76%).


Es doblen els qui creuen que pateixen un TCA

Un 8,7% dels alumnes creu que pot estar patint un trastorn de la conducta alimentària. És pràcticament el doble que el curs anterior, quan va ser del 4,5%.

La xifra prepandèmia es correspon amb les dades epidemiològiques disponibles, que indiquen que 1 de cada 20 adolescents té un trastorn, segons l'ACAB.

El fet que la xifra s'hagi doblat s'ha d'agafar amb prudència, segons l'ACAB, perquè són dades d'autopercepció dels mateixos joves, però "aquesta dada posa de manifest novament com la pandèmia ha influït negativament en l'augment de casos de TCA".

A més, un 32% dels alumnes creu que algun company o companya pot estar patint un trastorn, respecte a un 29% del curs 2019-2020.


La pandèmia, una "tempesta perfecta" per als trastorns

El confinament i les mesures restrictives per la covid han suposat una sèrie de factors que han contribuït decisivament a l'augment dels trastorns i han fet que empitjorin ràpidament, explica l'Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia. 

D'una banda, estar tancats a casa ha impossibilitat moltes formes d'oci dels joves, ha aturat els seus projectes vitals i ha incrementat l'ús de xarxes socials, on hi sol haver molta pressió per al culte al cos i difusió de models "ideals". 

El confinament també ha provocat o agreujat circumstàncies familiars que han impactat en la salut mental dels adolescents, com les dificultats econòmiques, les situacions de violència o el dol

A més, el sistema sanitari, que ja tenia dificultats per atendre totes les persones amb trastorns mentals, ha estat especialment tensionat.


Els àpats en família, factor de protecció

Fer com a mínim un àpat en família al dia es considera un factor de protecció contra els trastorns de la conducta alimentària, perquè fomenta el vincle i la comunicació dels adolescents.

La pandèmia ha facilitat que més famílies facin àpats juntes -fins a un 90% dels alumnes ho afirmen així-, però malgrat tot els trastorns han augmentat. "Els factors de risc han augmentat tant que fer àpats en família no ha estat suficient", diu Bujalance.

A més, l'ACAB recorda que l'ús de pantalles com el mòbil o la televisió durant els àpats familiars (que ha passat d'un 44% d'abans de la pandèmia a un 77%) en redueix l'efecte protector.


Es triga massa a detectar els trastorns

L'associació ha més que duplicat el nombre de persones ateses per la pandèmia. Si el 2019 i els anys anteriors eren unes 2.000, el 2020 van ser 5.000 i el 2021 preveuen tancar amb una xifra similar.

L'entitat reclama a les administracions un pla per prevenir aquests trastorns i que s'actuï davant l'empitjorament de la salut mental dels joves. Així mateix, proposen que les escoles es dotin d'un protocol per detectar els TCA de manera ràpida.

També recorden que davant la sospita d'un possible cas a casa o l'aula és important parlar amb el noi o noia i demanar ajuda professional.

ARXIVAT A:
Alimentació
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut