El 44% dels ingressos d'autopistes d'Espanya, recollits a Catalunya
L'autopista menys transitada va ser l'AP-41, la Madrid-Toledo i el tram més barat passa per l'AP-4, per anar de Sevilla a Cadis
Un de cada cinc quilòmetres d'autopista de pagament a Espanya passa per Catalunya (el 21%). Parlem de 695 quilòmetres, dels quals 220 són propietat de la Generalitat i la resta, 475, són propietat de l'estat espanyol.
Per contra, pel que fa a les autovies estatals lliures de peatge, Catalunya només compta amb el 7% de les calçades.
El 44% dels ingressos d'autopistes d'Espanya, recollits a Catalunya
Segons dades de Foment, a Espanya, el 2016 les concessionàries d'autopistes van ingressar 1.812 milions d'euros, dels quals uns 800 es van recollir a Catalunya (el 44%).
El 2017, Catalunya va ocupar els tres primers llocs del podi pel que fa als trams d'autopista amb més trànsit diari de vehicles lleugers (de mitjana):
- AP-7: Montmeló-El Papiol: 114.497 (26'6 quilòmetres d'explotació)
- AP-7: Barcelona-Tarragona: 54.151 (96'6 km... des d'El Papiol)
- AP-7: Montmeló- La Junquera: 47.221 (135 km)
- AP-7: Màlaga-Guadiaro: 31.952 (102'2 km d'explotació)
- AP-6: Villalba-Aldanero: 29.130 (69,6 km)
La menys transitada
Com a contrapunt, l'autopista menys transitada va ser l'AP-41, la Madrid-Toledo, amb només 1.010 vehicles diaris.
Si comparem tarifes, per recorreguts d'entre 100 i 130 quilòmetres, trobem que el tram de l'AP-7 de Vinaròs a Sagunt és dels més cars, amb gairebé 16 euros.
El més barat passa per l'AP-4, per anar de Sevilla a Cadis.
També descobrim que costa el mateix, uns 12 euros, anar de Soses a la Bisbal del Penedès, per l'AP-2, o de Pontevedra a la Corunya, per l'AP-9.
Si comparem trams més curts, d'entre 25 i 35 quilòmetres, Catalunya té les tarifes més cares. Per exemple: de Manresa a Terrassa, per la C-16, en dia laborable, un turisme sense remolc paga 4,31 euros. I si es vol anar de Sitges al Vendrell, per la C-32, sense passar pels túnels, cal desembutxacar 4,05 euros. Per contra, distàncies similars en autopistes espanyoles com l'AP-71, a Lleó, l'AP-1, a Vitòria, o l'AP-46, a Màlaga, costen poc més de 3 euros.
Finalment, si parlem de túnels, el de Sóller, a Mallorca, o els del Cadí i Vallvidrera són sensiblement més cars que els 1,16 euros que es paguen per passar pels túnels d'Artxanda, al País Basc.
Si mirem al passat, descobrim que Catalunya també compta amb l'autopista de peatge més antiga d'Espanya. El 1969 s'inaugurava el tram Barcelona-Mataró (imitant la fita ferroviària). Era l'inici de l'actual C-32.
El 21 de maig de 2018 va fer 20 anys de la inauguració del tram Sitges-el Vendrell de l'A-16.
Les autopistes rescatades
La primera autopista de peatge rescatada per Foment (aquest mes de febrer) va ser la radial R-4 Madrid-Ocaña (inaugurada el febrer de 2004). És una autopista de 52,5 quilòmetres de longitud. Madrid té 9 radials per rescatar.
Les darreres radials de Madrid rescatades, fins ara, pel govern espanyol són l'R-3 i l'R-5.
La caducitat de les concessions
La primera autopista a la qual l'estat espanyol no tornaria a prorrogar la concessió podria ser l'AP-1 Burgos-Armiñón, que finalitza el 30 de novembre de 2018. L'Estat haurà de decidir la forma d'explotació d'acord amb l'interès general.
El 31 de desembre de 2019 caduca la concessió a Abertis del tram de l'AP-7 de Tarragona a Alacant (el 2006 ja es va prorrogar fins al 2019).
El tram de Tarragona a la Junquera de l'AP-7 caduca el 31 d'agost de 2021.
L'AP-4 (Sevilla-Cadis) caduca el 31 de desembre de 2019.
L'AP-2 Saragossa-Mediterrani caduca el 31 d'agost de 2021.
Les concessionàries donen feina (amb data 1 gener de 2017) a 3.247 persones a tot Espanya.
