Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys
Està considerat el segon descobriment arqueològic més important des de la descoberta de la tomba de Tutankamon
Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys
El Caire

Egipte descobreix sota la sorra a Luxor una gran ciutat perduda de fa 3.000 anys

Està considerat el segon descobriment arqueològic més important des de la descoberta de la tomba de Tutankamon

RedaccióActualitzat
TEMA:
Egipte
La "ciutat daurada perduda" està en bon estat de conservació (Reuters/Centre d'Egiptologia Zahi Hawass i Alt Consell d'Antiguitats)

Egipte ha localitzat sota la sorra de Luxor la "Ciutat daurada perduda". Anomenada també "L'ascensió d'Aton", es va perdre sota la sorra fa 3.000 anys i ara l'ha descobert, per sorpresa, una missió egípcia dirigida per l'arqueòleg Zahi Hawass.

Per fer-se una idea de la rellevància de la troballa, el Ministeri de Turisme i Antiguitats ha afirmat que és "la ciutat més gran trobada mai a Egipte". Va ser "el principal assentament administratiu i industrial de l'era de l'Imperi Egipci a la riba occidental de Luxor", al costat del Nil.

I Betsy Bryan, professora d'Egiptologia de la universitat nord-americana John Hopkins, ha afirmat:

"La troballa d'aquesta ciutat perduda és el segon descobriment arqueològic més important des de la descoberta de la tomba de Tutankamon."

 

Una ciutat ben conservada

La ciutat va estar activa durant els regants dels faraons de la dinastia XVIII. La va fundar Amenhotep III, un dels grans governants d'Egipte, novè rei d'aquesta dinastia, que va estar al capdavant d'Egipte des del 1391 fins al 1353 abans de Crist. En aquesta divuitena dinastia va regnar també el seu fill, Amenhotep IV/Akenaton, i es creu que Tutankamon en va ser l'últim faraó.

Ara ha aparegut en bon estat de conservació, amb els murs gairebé sencers i estances plenes d'objectes de la vida quotidiana, cosa que ha permès la datació de l'assentament.  

 

Un esquelet trobat a les excavacions de Luxor (Reuters/Centre d'Egiptologia Zahi Hawass i Alt Con)

 

"Els carrers de la ciutat estaven flanquejats per cases, amb pedres als murs de fins a tres metres d'alçada", ha explicat el conegut arqueòleg Zahi Hawas.

Les capes arqueològiques "han restat intactes durant milers d'anys, com si els antics residents les haguessin deixat ahir mateix", ha afegit.

 

Fins ara s'han desenterrat àrees on han trobat una fleca, una gran cuina amb forns i peces de ceràmics per guardar aliments, on devia treballar un nombre important de gent, i un barri administratiu i residencial. També ha aparegut una zona amb motlles per fer amulets i objectes decoratius i una altra per fabricar maons, amb el segell del faraó Amenhotep III.

 

Troballes arqueològiques de 'L'ascensió d'Aton', la ciutat egípcia de fa 3.000 anys

 

Una de les peces trobades a la ciutat perduda de Luxor (Reuters/Centre d'Egiptologia Zahi Hawass i Alt Con)

 

La ciutat estava envoltada d'un mur en forma de ziga-zaga, amb un punt únic d'accés, cosa que fa pensar que tenia una funció defensiva.

L'han trobat per sorpresa

La sorprenent descoberta ha estat fortuïta. Les excavacions van començar el setembre de 2020 entre dos temples, un de dedicat a Amenhotep III i un altre de Ramsès III.

L'objectiu era trobar el temple mortuori de Tutankamon. Al cap de quinze dies, però, la missió es va sorprendre en veure que començaven a aparèixer maons de tova per tot arreu.

Moltes missions estrangeres havien intentat localitzar "L'ascensió d'Aton", sense èxit.

A més de meravellar els arqueòlegs i els admiradors de l'antic Egipte, aquest descobriment també podria ajudar a entendre un dels enigmes de la història, com comenta la professora Brian:

"El descobriment de la Ciutat Perduda no només ens donarà una visió nova de la vida dels antics egipcis a l'època en què l'imperi estava en el seu moment més ric, sinó que ens aportarà llum sobre un dels principals misteris de la història: el motiu de la mudança d'Akenaton i Nefertiti a Amarna."

Amarna és la regió on es va construir la nova capital de l'imperi, al segle XVI abans de Crist.

Les excavacions són a prop del temple mortuori de Ramsès II, els Colossos de Mèmnon o, el temple de Medinet Habu, no lluny de la Vall dels Reis. Ja n'hi ha que defineixen la troballa com la "Pompeia de l'antic Egipte".

 

 

ARXIVAT A:
PatrimoniEgipte

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut