Economia Covid: una visió optimista i tres coses que poden sortir (molt) malament el 2021

Juny del 2021. La combinació de vacunes i tests ràpids ha arraconat el virus i la incidència de la Covid entre la població cada cop és més baixa. L'ús obligatori de la mascareta es manté, però al mateix temps, s'aixequen gradualment restriccions d'aforament i mobilitat. Es dispara el consum i la inversió, retinguts durant gairebé un any i mig, i l'economia es recupera; potser sense arribar al frenesí dels anomenats "feliços anys vint" que van seguir la grip del 1918, però amb prou empenta com per deixar enrere el pou del 2020. 

És un escenari que semblava inabastable fa uns mesos, però que pren forma amb la (lenta) arrencada de les vacunacions. I és el que signarien governs, bancs centrals i els sectors més afectats per la pandèmia, els que viuen de la mobilitat de les persones; companyies aèries, hostaleria, fires i congressos, comerç, cultura...

"Getting better"

Aquest octubre, abans de la segona onada, el volum de producció industrial a Catalunya ja era molt semblant al de finals del 2019. I això malgrat el mal moment de les empreses auxiliars de l'automòbil, que ara es preparen per demanar fons europeus aprofitant l'efecte arrossegador de grans grups com Seat-Volkswagen. En paral·lel, empreses tèxtils comencen a plantejar-se tornar a produir aquí; vista l'experiència recent, amb confinaments i botigues tancades, prefereixen moure pocs estocs que quedar-se empantanegats amb grans comandes de proveïdors xinesos. La indústria, menys afectada per les restriccions, seria la gran beneficiada d'una recuperació mundial.

En paral·lel, l'aixecament progressiu de les restriccions donarà aire a les empreses que depenen de la mobilitat de les persones, com ara restauració, oci, turisme i comerç. No totes, però, hauran sobreviscut als estralls de les diferents onades de la pandèmia. Els ingressos s'han desplomat per a una part de la població, que depèn d'unes prestacions que no sempre arriben en temps i forma. Però també és cert que part de l'activitat s'ha mantingut, fins i tot en els pitjors moments, i moltes famílies han conservat el seu nivell de renda previ. De fet, i com en anteriors crisis, la taxa d'estalvi s'ha disparat, fins al 22% de la renda disponible de les llars que s'ho poden permetre. Si al llarg de l'any part d'aquest estalvi esdevé consum, molts negocis hauran de tornar a produir, omplir els estocs i contractar personal, de manera que la roda tornaria a girar. 

Com si es tractés d'un llançament espacial, però, el coet pot trontollar i esclatar abans d'entrar en òrbita. Les errades i els contratemps poden ser múltiples i difícils de preveure, només cal veure el desgavell propulsat per una simple mutació del virus al Regne Unit. La llista de potencials entrebancs seria infinita; n'hi ha de naturals, però també errors de càlcul ben humans.
 

"The long and winding road"

El Departament de Recerca del Deutsche Bank va fer una enquesta aquest desembre entre gairebé mil gestors de fons d'inversió. Els demanava què podria descarrilar aquest 2021. El Brexit, l'esclat de la bombolla tecnològica a la borsa o un episodi d'inflació descontrolada eren algunes de les respostes. Però les primeres, de llarg, giraven al voltant de les vacunes; el perill de mutacions que les faci menys efectives, possibles efectes secundaris o l'aparició de moviments ciutadans que refusin rebre-la.

D'entrada, i davant la nova soca localitzada al Regne Unit, el laboratori alemany BioNTech ja ha assegurat que en sis setmanes podria tenir una nova versió de la seva vacuna, que distribueix Pfizer. Malgrat això, si la velocitat de transmissió de les noves variants és més alta, com sembla que és el cas, el programa de vacunacions podria anar sempre un pas enrere. I això pot portar les autoritats a decretar noves restriccions per evitar que col·lapsi el sistema sanitari.

A més, hi ha un altre flanc, el logístic. La federació internacional de fabricants farmacèutics calcula que cap a meitat del 2021, fins a deu vacunes hauran estat validades per les autoritats mèdiques. Però és factible que hi hagi retards, com ha passat, per exemple, amb la d'AstraZeneca, i la capacitat de producció no podrà cobrir tota la demanda almenys fins al 2022, tal com admet el Centre per Prevenció de Malalties nord-americà (CDC). De manera que l'anomenada immunitat de grup no serà, ni molt menys, immediata. I és concebible pensar en rebrots intermitents, localitzats, que s'hauran de combatre amb noves mesures restrictives.

Els obstacles poden ser també polítics. Els fabricants han signat contractes amb preus tancats i compromisos d'entrega de les vacunes, però poden rebre pressions per accelerar determinades comandes o desviar-ne d'altres. Als Estats Units, per exemple, molts estats han denunciat que no han rebut les dosis pactades amb Washington, i reclamen més quota. La Unió Europea, per la seva banda, garanteix una distribució segons quotes pactades, per evitar el trist espectacle del març, quan la primera reacció dels estats membres va ser bloquejar l'exportació de material sanitari per evitar perdre el control de mascaretes, equipament de protecció i respiradors. Aquest "nacionalisme" sanitari és, de fet, ben viu, perquè els països desenvolupats s'han afanyat a garantir-se l'estoc de vacunes.
 

"Don't stop me now"

El maig del 2003, sis setmanes després d'envair l'Iraq, George W. Bush ens il·lustrava sobre els perills de la complaença. Des del portaavions Abraham Lincoln, anunciava al món que les principals operacions de combat a l'Iraq havien acabat. Al seu darrere hi penjava una pancarta amb la frase "Missió acomplerta". Just llavors, arrencaria la fase més cruenta, per als nord-americans, de la invasió, amb el degoteig de baixes als carrers de Bagdad o Fallujah.

Ara i aquí, els governs també podrien tenir la temptació de declarar "missió acomplerta" tan bon punt els primers números millorin al llarg del 2021. Però hauran de mantenir un equilibri delicat entre propulsió i estabilitat, si recuperem la metàfora del coet. Retirar els estímuls massa aviat deixaria moltes empreses i famílies en el buit però, al mateix temps, allargar-los indefinidament pot servir només per mantenir dempeus de manera artificial projectes i negocis inviables.

Aquesta vegada, almenys, sembla que tothom ho va entendre a la primera. A diferència de la crisi del 2008, les administracions, els bancs centrals i la Unió Europea, van reconèixer de bon principi el perill i la urgència per actuar. Van desplegar una xarxa de seguretat que, segur, no ha salvat totes les empreses ni llocs de treball, però ha servit per alleugerir el primer cop. Aquesta xarxa té un cost, en forma de deute, i també un cost ideològic, perquè la intervenció de l'estat es considera en molts àmbits, polítics i acadèmics, com l'últim recurs a la desesperada, reversible tan aviat com sigui possible.

Tota aquesta bastida s'aguanta gràcies al Banc Central Europeu, en forma de finançament barat i tipus d'interès històricament baixos. negatius fins i tot, per al deute públic. El BCE jura i perjura que complirà la seva part, i mantindrà la respiració assistida tant com faci falta, almenys fins al 2022. I demana (implora) als estats que ho aprofitin.

 

"A Hard Rain's a-Gonna Fall"

Un botó d'aturada pitjat de manera precipitada, una palanca del fre a destemps, poden convertir la crisi econòmica lligada a les restriccions de la pandèmia en una crisi també bancària i financera. La primera fase de la crisi Covid ha girat al voltant de la liquiditat. Negocis viables, forçats a tancar durant mesos, que necessitaven diners immediatament per sobreviure i pagar nòmines, proveïdors i crèdits. Moltes famílies, a més, han de passar amb molts menys ingressos. A través d'ajudes directes, avals, moratòries de pagaments, rebaixes de lloguers i els ERTO, els governs han volgut "congelar" despeses i donar oxigen.

A mesura que l'activitat es recuperi, la "descongelació" pot revelar danys irreparables, amagats fins ara. Com quan baixa la marea i els vaixells queden encallats a la sorra. El Banc d'Espanya calcula que a finals del 2020, el 20% de les empreses pot ser insolvent; un percentatge molt més alt en sectors com la restauració o el comerç. La meitat d'aquests negocis, segons el mateix informe, és encara viable, i pot sortir-se'n renegociant deute, per exemple. Però el Banc d'Espanya calcula que el 10% de les empreses, de mitjana, serà inviable sense remei.

De la fase de la "liquiditat" passarem a la de "solvència". Molts negocis hauran arribat a l'altra banda del pont massa carregats de deute, i la millora gradual dels ingressos no serà suficient per fer-hi front. Una onada de liquidacions i d'impagaments seria per ella mateixa perjudicial, però l'efecte secundari podria encara multiplicar-ne els danys, com una bola de neu. Si els bancs veuen com es dispara la morositat, tallen l'aixeta del crèdit per evitar assumir més riscos. Cau l'activitat econòmica, i com el peix que es mossega la cua, més empreses i famílies deixen de retornar els seus préstecs. Això vol dir encara més morositat per a la banca, que ara ja pateix per la seva solvència. I la crisi és doble, econòmica i financera. 

El BCE creu que, en general, la banca no està guardant prou capital (les anomenades provisions) per protegir-se de l'onada expansiva, cobrir eventuals pèrdues i continuar donant crèdit. Per tallar, en definitiva, l'efecte bola de neu. Ho va dir així de clar en el seu informe d'estabilitat financera del novembre passat.

"Les provisions han augmentat, però en alguns casos semblen optimistes", assegurava Luis de Guindos, vicepresident BCE.

És per això que el BCE és el primer a demanar als governs que prorroguin els programes d'avals (com els crèdits ICO en el cas d'Espanya). I també és per això que durant la crisi Covid les entitats financeres han optat per allargar terminis i oferir moratòries als seus clients. Els crèdits prorrogats queden als "llimbs" de la comptabilitat del banc; tècnicament, són préstecs vius i sans, i les entitats financeres no han de reconèixer les pèrdues.

Ajornen el problema i creuen els dits amb l'esperança que, quan torni a pujar la marea, molts dels vaixells encallats a la sorra tornaran a flotar.