El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida
El líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida
Barcelona

Duran condiciona la reforma constitucional a fixar per llei el dèficit fiscal autonòmic en el 4%

La reforma constitucional promoguda per PSOE i PP per fixar un límit de dèficit de les administracions continua sent protagonista de la política espanyola. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha condicionat el "sí" de la seva formació a la reforma a una vella reivindicació del catalanisme polític: que es limiti per llei orgànica el dèficit fiscal entre les autonomies i l'Estat. La xifra que proposa és del 4%. El dèficit fiscal és la diferència entre els impostos pagats pels ciutadans d'una comunitat i el que reben a canvi en concepte d'inversió pública. Actualment, s'estima que el de Catalunya és pròxim al 9%.

Actualitzat
La direcció de CiU decidirà aquest dilluns les esmenes al text de la reforma de la Constitució pactat "in extremis" per socialistes i populars a finals de la setmana passada per tal de limitar fins on es poden endeutar les administracions.

En la carta magna no s'especificarà la xifra màxima de dèficit estructural de les diferents administracions públiques, però sí que hi haurà més concreció en una futura llei orgànica que s'aprovarà la pròxima legislatura.

És en aquesta futura llei que Duran i Lleida, en una entrevista a l'agència EFE, demana que s'estableixi un límit màxim del 4% de dèficit fiscal entre les comunitats autònomes i l'Estat.

Duran subratlla que la seva petició, igual que la reforma de l'article 135 de la Constitució, s'inspira en el model alemany. "Posats a seguir el que Alemanya ha fet i vol que fem em sembla lògic que incloguem el principi de límit del dèficit fiscal."

El cap de llista de CiU a les pròximes generals adverteix, però, que atendre aquesta petició no garantirà necessàriament el "sí" de CiU a la reforma plantejada per PSOE i PP perquè, diu, "encara caldria valorar altres aspectes".
Anar al contingut