De l'estudi d'una orgia d'anxoves al lavabo intel·ligent: aquests són els 10 premis Ig Nobel

Coneguts pel seu lema, "celebrar la investigació que fa riure la gent... i després pensar", els premis Ig Nobel d'enguany han tornat amb els seus objectius de "celebrar el que és inusual, honrar la imaginació i estimular l'interès de la gent per la ciència, la medicina i la tecnologia".

En una cerimònia que un any més ha tornat a ser virtual, aquesta setmana s'han entregat els premis de la 33a edició, concedits per Annals of Improbable Research a estudis publicats i revisats per revistes de prestigi.

Els guardonats, que representen fins a 22 països, rebran com a premi un bitllet de 10 bilions de dòlars de Zimbàbue, una moneda desapareguda l'any 2015 i que seria equivalent a 30 cèntims d'euro. Els 10 treballs reconeguts, que han abastat un ampli espectre de temes, són els següents:

1. Un lavabo que grava i analitza les deposicions

El Premi de Salut Pública ha estat atorgat a un equip de científics de Corea del Sud i dels Estats Units liderats per l'uròleg Seung-min Park, que han inventat l'Stanford Toilet, un dispositiu que analitza els excrements, reconeixent els usuaris per la seva "empremta anal".

La proposta és un lavabo que examina la micció i l'orina, obté imatges de l'anus i analitza les deposicions.

Segons l'estudi, "el lavabo intel·ligent és autònom i aprofita els sensors de pressió i moviment per analitzar l'uroflux, calcular el cabal i el volum, així com per classificar els excrements amb un rendiment comparable al del personal mèdic capacitat". Les dades que recull s'emmagatzemen al núvol.

2. El mar i el frenesí sexual de les anxoves

Un treball fet per científics espanyols sobre una orgia marina d'anxoves ha aportat respostes a la influència dels éssers vius en els moviments del mar, una qüestió llargament plantejada en oceanografia.

La investigació pot ser fonamental per completar els balanços d'energia en els oceans, que se solen atribuir, principalment, als vents i marees. Les últimes investigacions semblaven descartar la rellevància de la turbulència associada al moviment dels organismes, que formen uns petits remolins.

"Nosaltres hem aconseguit demostrar que els organismes, en aquest cas les anxoves, en aquest frenesí sexual, agiten i generen turbulències efectives per barrejar aigües amb propietats diferents."

3. La parla invertida

La investigació sobre l'activitat cerebral quan una persona parla al revés ha guanyat el Premi Ig Nobel de Comunicació. L'estudi sobre els especialistes a parlar al revés té importància per les seves implicacions en la investigació neurolingüística, un àmbit poc estudiat.

Una de les investigadores participants en l'estudi, la hispanoargentina María José Torres-Prioris, s'ha mostrat molt satisfeta amb el premi:

"Al cap i a la fi, aquest és un premi que es dona a les investigacions que destaquen per ser peculiars i tenir enfocaments poc convencionals. És una oportunitat única de presentar la ciència des d'un altre punt de vista que pot ser divertit."

Torres-Prioris afegeix que estan intentant "comprendre a nivell conductual, a través de proves de llenguatge i d'altres funcions cognitives, com som capaços de realitzar de forma tan extraordinària aquesta seqüenciació de fonemes", i si aquesta habilitat "es correlaciona amb diferències en l'àmbit cerebral, tant en la seva anatomia com en la funció".

4. Transformar una aranya morta en unes pinces robòtiques

Un altre estudi premiat és el de Daniel Preston i el seu equip de la Universitat de Rice, a Texas, que han construït un robot basat en el sistema de pressió hidràulica per controlar els moviments de les extremitats en una aranya morta. És el que ells mateixos han batejat com a "necrobòtica".

"Una de les coses que més ens entusiasmen amb aquest treball és que la natura construeix aquest actuador o pinça robòtica per a nosaltres."

Les pinces de l'aranya són capaces d'agafar objectes un 130% superiors a la seva massa. En aquest vídeo es mostra que aquest sistema es pot utilitzar per recollir objectes, en aquest cas, una altra aranya morta.

5. Quants pèls nasals tenim?

El Premi de Medicina ha estat atorgat a un estudi que investiga quants pèls hi ha a les fosses nasals d'una persona. Per saber-ho, l'equip va quantificar i mesurar els pèls nasals de cadàvers. I van trobar que hi ha al voltant de 120 pèls nasals a la fossa nasal esquerra -de mitjana- i 112 a la dreta.

Aquest treball servirà per investigar com el sistema immunitari de les persones amb alopècia, una condició que provoca la caiguda dels cabells, es veu afectat per la manca de pèls del nas.

6. Per què als científics els agrada llepar les pedres?

El Premi de Química i Geologia se l'ha endut el geòleg polonès Jan Zalasiewicz per explicar la fascinació de molts científics per llepar les pedres. Segons Zalasiewicz, els científics llepen les roques perquè és més fàcil distingir-ne el tipus quan està mullada. L'investigador va demostrar aquest enfocament científic llepant un trilobit de 400 milions d'anys durant el seu discurs en rebre el premi.

7. Descàrrega elèctrica per canviar la percepció del gust

Un equip del Japó ha rebut el Premi de Nutrició per la seva proposa sobre la "degustació augmentada utilitzant l'electricitat". Per aconseguir-ho, han creat palletes, escuradents i forquilles connectades a un circuit elèctric.

"El gust elèctric és la sensació provocada en estimular la llengua amb corrent elèctric. El nostre mètode consisteix a canviar el sabor dels aliments i begudes mitjançant l'ús del sabor elèctric."

L'estudi sobre com l'electrificació pot afectar el gust dels aliments ha estat liderat pels professors Homei Miyashita i Hiromi Nakamura, l'Escola de Ciència i Tecnologia de la Universitat de Meji i l'empresa Kirin Holdings.

8. L'efecte "jamais vu"

El Premi de Literatura se l'ha endut un equip format per investigadors de quatre països que han explicat l'efecte "jamais vu" (allò mai vist), és a dir, repetir moltíssimes vegades una mateixa paraula. Aquest fenomen, oposat al conegut déjà-vu (això ja ho he vist abans), es refereix a la percepció d'alguna cosa que ens és familiar, i de tant repetir-la, es converteix en desconeguda.

Després d'un minut escrivint les mateixes paraules, un terç dels investigats va començar a percebre les grafies com a "peculiars".

9. L'avorriment s'encomana?

El Premi d'Educació es va atorgar per investigar com l'avorriment dels professors afecta l'avorriment dels estudiants en una aula. El treball guardonat sosté que "l'avorriment és omnipresent entre els escolars" i defensa que existeix una actitud prèvia que predisposa que s'intensifiqui.

10. Què miren?

Els psicòlegs nord-americans Stanley Milgram, Leonard Bickman i Lawrence Berkowitz van guanyar el Premi de Psicologia per investigar com els membres d'una multitud miraven cap amunt si veien que altres persones ho feien.

Aquesta investigació reflecteix el que més o menys tothom pot intuir: les persones miren el que mira altra gent. Durant l'estudi es va observar que la resposta dels vianants davant d'una multitud que mira un edifici és fer el mateix. Com més gent badant, més gent s'hi afegeix.