Lonesome George, l'últim individu de la seva espècie (Mike Weston-Wikimedia Commons)
Lonesome George, l'últim individu de la seva espècie (Mike Weston-Wikimedia Commons)

Dues tortugues gegants poden donar claus sobre càncer i envelliment en humans

Localitzen en dues espècies gens que en humans mostren una menor predisposició a tenir tumors

Xavier DuranActualitzat

Una tortuga gegant de 88 quilos, més d'un metre de longitud i més d'un metre d'alçada pot orientar sobre l'envelliment i el càncer en humans. La tortuga es deia Lonesome George i vivia a l'illa de Pinta, a les Galápagos.

Les tortugues gegants es distingeixen no només pel seu gran creixement i longevitat, sinó perquè aquest procés es produeix sense que desenvolupin càncers. Aquesta malaltia està lligada precisament al creixement descontrolat de les cèl·lules i el risc augmenta amb l'edat.

Un ampli equip internacional d'investigadors han seqüenciat i estudiat el genoma de dues espècies de tortugues gegants. Una és la Chelonoidis abingdonii, l'últim representant de la qual era Lonesome George, un mascle que va morir el 2012 sense cap femella coneguda amb qui aparellar-se. L'altra espècie és Aldabrachelys gigantea, que viu a l'atol d'Aldabra, a l'Índic, i que es troba en risc d'extinció.

L'objectiu bàsic no era estudiar com evitar la desaparició d'aquesta espècie, cosa que també es pot derivar del treball, sinó analitzar els processos pels quals aquestes tortugues poden créixer i envellir sense desenvolupar càncer.

Per això, l'estudi ha estat coliderat per Adalgisa Caccone, biòloga de la Universitat de Yale (Estats Units), i Carlos López-Otín, metge especialista en envelliment i càncer de l'Institut Universitari d'Oncologia d'Astúries i de la Universitat d'Oviedo. Els resultats es publiquen a la revista "Nature Ecology & Evolution".

Entre els autors, hi ha Tomàs Marquès-Bonet, director de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i investigador del Centre de Regulació Genòmica. L'investigador català explica així la importància d'aquest estudi:

"Estudiant animals ens podem conèixer millor nosaltres mateixos."

Els autors van buscar si dels molts gens que en humans estan implicats en el procés d'envelliment i en supressió de tumors, n'hi havia que es trobaven també en espècies de tortuga gegant i amb quines mutacions. 

Van localitzar una cinquantena de gens amb diverses mutacions, que també es troben en persones menys predisposades a tenir tumors. 

Ara caldrà veure el paper de cadascun d'aquests gens i per això s'obriran diverses línies d'investigació per fer proves, inserint-los en ratolins i estudiant el seu efecte per separat. Tot això ajudarà a conèixer millor aquests processos, tant en les tortugues com en humans. Així ho explica Marquès-Bonet:

"Hem buscat gens en tortugues gegants basant-nos en el que coneixem dels humans i ara buscarem en humans les mutacions observades en les tortugues. Així l'estudi va en dues direccions".

Més enllà de l'interès biomèdic, que és l'objectiu principal de la recerca, l'estudi també pot ajudar la tortuga d'Aldabra. Conèixer el seu genoma ajudarà a la seva gestió i orientarà sobre si es poden fer creuaments amb poblacions en captivitat arreu del món.

Lonesome George va ser descobert el novembre del 1971 a l'illa de Pinta per un malacòleg hongarès. La pèrdua de vegetació a l'illa degut a la introducció de ramats de cabres va perjudicar l'espècie fins a reduir-la a un sol individu. D'aquí el nom de Lonesome, "Solitari". Es va intentar que tingués descendència aparellant-lo amb femelles d'espècies properes, però mai no es van aconseguir ous viables.

La tortuga va morir el juny del 2012 i es calcula que aleshores tenia uns cent anys d'edat.

ARXIVAT A:
SalutCàncerCiència
Anar al contingut