Un còndor  a punt de posar-se en una branca
Un còndor anomenat Molloko, que viu en el zoo on s'ha fet el descobriment (Reuters/Mike Blake)

Dues femelles de còndor van tenir cries sense intervenció de mascles

El fet va passar en un zoo de Califòrnia i no va ser per falta de mascles, perquè tots dos sexes convivien i les mateixes femelles s'havien reproduït abans sexualment

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència

Dues femelles de còndor que viuen al San Diego Zoo Wildlife Alliance, a Califòrnia, van tenir cadascuna una cria de forma asexual, és a dir, sense participació de cap mascle.

El procés, anomenat partenogènesi, es va produir, tot i que les dues femelles vivien amb mascles i havien tingut diverses cries després de mantenir relacions sexuals.

Els dos ocells van néixer fa anys, però no ha estat fins ara, després d'unes anàlisis genètiques rutinàries, que els biòlegs del zoo se n'han adonat. Els resultats s'han publicat a la revista Journal of Heredity.

El 1988 va començar a Califòrnia un programa de cria de còndors en captivitat, per revertir la davallada de la població d'aquesta au, de la qual el 1982 només n'hi havia 22 exemplars. La cria en captivitat i la posterior reintroducció a la natura va permetre fer augmentar la població.

En total, des dels seus inicis, el programa ha permès el naixement de més de mil cries. I a mesura que la població augmentava també es van començar a fer anàlisis genètiques per estudiar relacions de parentiu i així evitar el creuament d'individus genèticament propers i afavorir la diversitat.

Això va permetre estudiar 911 mostres d'individus diferents, a partir de sang, membranes del sous, teixits i plomes que s'havien conservat. De tots aquests individus, n'hi va haver dos dels quals no es va poder establir relació amb cap dels 467 mascles analitzats.

Després de repetir les anàlisis diverses vegades, els investigadors varen arribar a la conclusió que les cries havien nascut de les femelles sense la participació de cap mascle.


Un fet sorprenent

El descobriment ha sorprès els científics, tal com explica Oliver Ryder, del Centre Beckman de Recerca en Conservació del zoo i un dels autors de l'estudi:

"No buscàvem proves de partenogènesi, simplement ens ha colpejat a la cara. Només l'hem confirmat gràcies als estudis genètics habituals que fem per provar parentius."

Ryder afegeix que amb les mostres de les dues cries han constatat que són mascles i que tot el material genètic l'han heretat només de les seves mares.

Primer pla del cap d'un còndor
Gràcies al programa de cria la població de còndors s'ha recuperat(Reuters/Mike Blake)

Les dues cries eren mascles. I pot sorprendre que el material genètic d'una femella doni un mascle, però en ocells, a diferència dels humans i d'altres mamífers, són els mascles els que tenen dos cromosomes sexuals iguals, en aquest cas anomenats ZZ. Els individus que tenen dos cromosomes sexuals femenins (WW) no són viables.

Les cries s'havien anomenat SB260 i SB517. I un dels fets sorprenents és que les seves mares no només convivien amb mascles, sinó que havien tingut cries de forma sexual. La mare de SB260 n'havia tingut 11 amb el mateix mascle i la de SB517 va estar 20 anys aparellada amb el mateix mascle, amb el qual va tenir 23 cries. I després de tenir la cria per partenogènesi n'ha tingut dues més amb el mateix mascle.

Per tant, la reproducció asexual es va produir per raons que es desconeixen. És el que s'anomena partenogènesi facultativa, com comenta Cynthia Steiner, coautora de l'article:

"Creiem que el nostre descobriment representa el primer exemple de partenogènesi facultativa en ocells, on mascle i femella viuen junts. A diferència d'altres exemples de partenogènesi en aus, aquests dos casos no s'expliquen per l'absència d'un mascle apte."

Les dues cries van viure molt menys dels 60 anys habituals en còndors que estan en captivitat. SB260 va néixer el 2001 i va viure prop de dos anys. Quan se'l va alliberar, va sobreviure poc més de cinc mesos i va morir per desnutrició, probablement per la manca d'adaptació a l'entorn i als altres ocells.

SB517 va néixer el 2009 i mai no va ser alliberat, però va morir poc abans dels vuit anys. Era molt petit i submís i la mort es va atribuir a complicacions després d'una ferida i una amputació. També tenia escoliosi.


Un procés que dona poca diversitat genètica

Que la partenogènesi en ocells o en altres animals doni lloc a malformacions com l'escoliosi o a problemes de desenvolupament no és estrany. Sobre si les dues cries de còndor eren fèrtils, els autors no es pronuncien, perquè no van tenir descendència, si bé no hi ha senyals que fossin estèrils.

Els autors també han comentat que la partenogènesi no és positiva per augmentar la població d'espècies en risc. Com que el material genètic procedeix d'un sol individu, hi ha molt poca variabilitat genètica i això pot donar lloc a una població més endogàmica. I en el cas dels ocells només es generen mascles, cosa que a la llarga impossibilita el manteniment de l'espècie.

Segons la Llista Vermella d'espècies amenaçades, el còndor de Califòrnia es troba en perill crític, però la seva població s'està incrementant.

De fet, gràcies al programa de cria en captivitat la població va augmentant. A finals del 2019, hi havia 525 individus, dels quals 219 estaven en captivitat i la resta volaven lliurement per Califòrnia i altres estats, com Arizona i Utah, i la Baixa Califòrnia, a Mèxic.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut