Moscou

Dues dones han aconseguit fugir del teatre on un grup de txetxens retenen unes 600 persones

Segons les últimes informacions, dues dones haurien aconseguit fugir del teatre moscovita on un grup de segrestadors txetxens retenen unes 600 persones. A mitja tarda s'han sentit tres fortes explosions a la zona del teatre. Tot apunta que les explosions serien granades que els txetxens han llançat a les noies quan intentaven escapar. Ahir una dona, que era policia de l'FSD (Servei Federal de Seguretat), va morir a causa dels trets que li van disparar els segrestadors quan intentava entrar al teatre tot i les advertències que no ho fes.

Actualitzat
Dues noies han aconseguit fugir del teatre aprofitant l'entrada de dos metges. Els segrestadors han obert foc contra elles, però no han pres mal i han aconeguit escapar. Una altra noia no ha tingut la mateixa sort. Es tracta d'una agent de l'FSD que va morir ahir a la nit causa dels trets que li van disparar quan intentava accedir al teatre on 600 persones continuen retingudes per un grup de txetxens. Els rebels, armats amb explosius, amenacen d'afusellar els ostatges i fins i tot de volar l'edifici si el govern rus no retira les tropes desplaçades a Txetxènia en el termini d'una setmana. Aquest matí, un presumpte representant dels guerrillers txetxens havia declarat a l'emissora Eco de Moscou que mataran deu ostatges cada hora si el govern rus no inicia la retirada de tropes de Txetxènia. El cap del comando, segons una pàgina web dels independentistes, és Movsav Baraiev, nebot d'un cap guerriller conegut per la crueltat de les seves accions. Entre els seus seguidors hi ha diverses dones, que alguns testimonis han assegurat que van carregades amb explosius adossats al cos. El més de mig miler d'ostatges retinguts han redactat una carta al president rus, en què li supliquen que cedeixi a les peticions dels segrestadors. Els guerrillers, una cinquantena, exigeixen a Rússia que aturi la guerra a Txetxènia, sota amenaça de volar l'edifici. Al missatge, llegit a càmera per un ostatge, els segrestats demanen a Vladímir Putin que prengui una decisió raonable i l'adverteixen que té moltes vides a les seves mans. En la primera declaració pública des de l'assalt, Putin ha rebutjat fer concessions i ha atribuït l'acció a una iniciativa terrorista planejada des de l'estranger. De moment, el comando ha decidit separar les famílies que té retingudes i ha començat a confiscar telèfons mòbils. La mediació de diputats i ONG ha permès alliberar cinc ostatges, i subministrar medicines als retinguts que es troben malament. OSTATGES ESTRANGERS Entre els ostatges, se sap que hi ha ciutadans d'Austràlia, Àustria, la Gran Bretanya, Alemanya i dels Estats Units, a part dels russos. De moment, sembla que no hi hauria espanyols.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut