Dues cartes del 1714 revelen com es va reconstruir Santa Maria del Mar després del setge

Els arxivers del Bisbat de Barcelona descobreixen que el rector va haver de vendre's patrimoni per reparar el temple i recuperar les campanes requisades per Felip V
Dues cartes del 1714 revelen com es va reconstruir Santa Maria del Mar després del setge

Dues cartes del 1714 revelen com es va reconstruir Santa Maria del Mar després del setge

Els arxivers del Bisbat de Barcelona descobreixen que el rector va haver de vendre's patrimoni per reparar el temple i recuperar les campanes requisades per Felip V
Mireia Prats i Riera / Francesc Besses i Méndez Actualitzat
TEMA:
11S
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Per primera vegada, els arxivers del Bisbat de Barcelona descobreixen que Santa Maria del Mar es va vendre patrimoni, després del setge del 1714 , per poder pagar les obres de rehabilitació del temple. I també per poder recuperar les campanes que els va requisar Felip V com a trofeu de guerra. 


TV3 ha tingut accés als documents en exclusiva

Daten del 21 d'octubre del 1714 i són dues cartes on el rector de Santa Maria del Mar demana permís al bisbe per vendre's patrimoni, i la resposta del Bisbat en què li dona el vistiplau. En la seva carta, el rector explicava els danys soferts per la cuiguda de les bombes.
 

En la seva carta, el rector explicava els danys causats per les bombes (CCMA)


Les campanes, trofeu de guerra de Felip V

L'església va patir el setge borbònic durant més d'un any i la teulada va quedar tan malmesa que amenaçava d'esfondrar-se. El rector de l'època, mossèn Vidal, calculava que necessitava unes 7.700 lliures -uns 7 milions d'euros actuals- per reparar-la i també per recuperar les campanes que Felip V es va quedar com a trofeu de guerra. 
 

Les campanes van ser un trofeu de guerra per a Felip V (CCMA)


La recuperació de les campanes costava 2.942 lliures. Salvador Pié, rector de Santa Maria del Mar, explica per què era tan urgent tornar-les a tenir:

"Tenien molta importància de cara al poble i el mar, i per això el dret a les campanes s'havia de pagar, o se te les quedaven i les fonien per fer armes de guerra. Quan la campana deia una cosa, vol dir que el poble sabia què passava. Quan cridava a sometent, deia calla que hem d'anar a la guerra i quan sonava a calma, volia dir que havien de dormir tots i no hi havia cap problema." 

 

Joies i una Santa Madrona, entre els objectes venuts

Santa Maria del Mar es va vendre les joies de la sagristia, alguns calzes, canelobres, una Santa Madrona de dos metres d'alçada i alguns relicaris. Tot plegat ho van fer fondre als argenters i van vendre 700 quilos de plata a pes. Però amb això, que eren unes 3 mil lliures, no en tenien prou. La resta de diners les van posar uns prohoms de Barcelona que tenien una caixa amb estalvis per construir una custòdia, que no es va arribar a fer, i la venda també d'alguna finca de l'església. 

Les campanes no han deixat de tocar mai, però les obres de manteniment i, per tant, la necessitat de diners, encara no s'han acabat. Ara, però, els diners surten dels tiquets que paguen els turistes per visitar una de les basíliques gòtiques més notables del món.

ARXIVAT A:
Religió Església 11S

VÍDEOS RELACIONATS