Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Dues cares de la pandèmia: comparem l'estratègia covid zero de la Xina amb la de Catalunya

Xangai viu un confinament molt estricte que contrasta amb la situació a Catalunya, on s'han eliminat la majoria de les restriccions

Mònica Bertran BrancósActualitzat

Amb l'experiència del que va passar fa dos anys, quan va aparèixer la covid, pot resultar xocant veure com ara a la Xina es manté un confinament estricte de milions de persones a Xangai, mentre que aquí s'eliminen gairebé totes les mesures.

Alhora, ens recorden que la pandèmia no ha acabat. La situació d'un lloc i un altre, diuen els experts, no tenen res a veure.

A Catalunya, com en general a tot Europa, s'ha optat per conviure amb el SARS-CoV-2, mitigant-ne les conseqüències. En canvi, la Xina, igual que altres països, va apostar des del principi per l'estratègia covid zero, en què l'objectiu és eliminar el virus.

La manera d'aconseguir-ho són els grans confinaments tan bon punt apareix algun cas. I a hores d'ara es manté en aquesta política, com explica Jacobo Mendioroz, coordinador de la Unitat de Seguiment de la Covid a Catalunya:

"I ara el que està passant a Xangai és el mateix, el que passa és que, com que no s'aconsegueix aturar la transmissió en un breu període de temps, la situació de mesures intensives per aturar la transmissió es manté durant períodes perllongats."

Xangai fa testos als repartidors a domicili
Xangai fa testos als repartidors a domicili (Reuters/cnsphoto)

Això fa que, lògicament, les conseqüències socials, econòmiques i fins i tot personals d'aquest tancament tan llarg siguin més importants, com apunta Clara Prats, del grup de recerca BIOCOMSC:

"El que s'està veient allà és que l'estratègia covid zero, amb una variant tan transmissible com és l'òmicron i les seves subvariants, és una qüestió bastant complicada, per no dir, potser, impossible."

La política covid zero s'ha vist durant molt de temps com una pràctica d'èxit, perquè és una realitat que ha estalviat molts contagis i moltes morts. Un temps guanyat que s'havia d'aprofitar per vacunar.

El problema és que la Xina no ha arribat a les taxes de vacunació que tenim aquí. Tot i que és complicat conèixer les dades reals, sembla que aproximadament només un 50% de la gent gran estaria vacunada. Entre altres raons per desconfiança i perquè, com que no hi havia tants contagis, tampoc no ho veien necessari.

I encara una altra cosa ben important: la Xina ha posat la seva vacuna, que els estudis han demostrat que és bastant menys efectiva que les que hem utilitzat a Europa. En parla Robert Güerri, coordinador d'Hospitalització Covid de l'Hospital del Mar de Barcelona:

"És una població mal vacunada i gairebé no havia estat exposada a òmicron. El que estan tenint és una propagació explosiva d'òmicron, com vam tenir nosaltres."

Desinfeccions i controls en una àrea residencial de Xangai
Desinfeccions i controls en una àrea residencial de Xangai (Reuters / Aly Song)

En realitat, fins ara la Xina no té una situació tan explosiva com la nostra sisena onada. A Xangai ara tenen el que, per població, seria l'equivalent a uns 7.000 casos diaris a Catalunya, mentre que nosaltres vam arribar a tenir-ne més de 50.000.

Per tot plegat, el mateix Güerri confirma que són dos escenaris que actualment són ben diferents:

"La nostra població, gairebé un 90% està vacunada i, a més, entre dos i tres milions de persones a Catalunya han passat la infecció. Això genera un entorn immunitari en què el virus ho té molt difícil per propagar-se i, sobretot, per fer formes greus."

I és que la immunitat que ofereix més protecció és precisament l'híbrida, és a dir, la que tenen les persones vacunades que, a més a més, s'han infectat. Clara Prats reconeix que aquesta immunitat híbrida ha tingut un cost elevat:

"La situació aquí és més favorable, a dia d'avui, que en entorns on la incidència ha estat menor. Una altra cosa és entrar a valorar què ha suposat per a nosaltres que avui estiguem així."

Una multitud va passejar per Barcelona durant la diada de Sant Jordi
Una multitud va passejar per Barcelona durant la diada de Sant Jordi (ACN/Jordi Borràs)
Sitges durant la Setmana Santa 2022
Sitges durant la Setmana Santa, en una imatge que fa pensar en abans de la pandèmia (ACN / Gemma Sánchez)

No hem d'oblidar que la pandèmia ha causat 27.000 morts a Catalunya, a banda de deixar moltes persones amb seqüeles o símptomes persistents. Ara, però, el moment sembla diferent, segons apunta Jacobo Mendioroz:

"A priori ens espera, i no m'agrada fer de futuròleg però crec que és així, un període de tranquil·litat, fins a la tardor-hivern de l'any que ve."

Perquè la pandèmia no ha acabat i queden encara moltes incògnites, per exemple, saber fins a quin punt serà un virus estacional. En tot cas, el que s'ha viscut durant aquests dos anys difícilment es repetirà, gràcies a la immunitat -natural i vacunal- que hem anat adquirint.

 

ARXIVAT A:
CiènciaXinaCoronavirus Covid-19
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut