Lluitar contra el malbaratament alimentari, un moviment pel bé del planeta, la societat i la butxaca
Lluitar contra el malbaratament alimentari, un moviment pel bé del planeta, la societat i la butxaca

Dues apps i un sistema per reduir el malbaratament alimentari pel bé del planeta

Diverses iniciatives intenten evitar que es llenci tant de menjar a les botigues i també a casa

Toni Canyís Actualitzat
TEMA:
Economia de butxaca

La producció d'aliments és la responsable d'una quarta part de les emissions de CO2 a l'atmosfera i reduir-ne el malbaratament contribueix a fer el planeta més sostenible. Però també pot servir per millorar l'economia de molta gent i lluitar contra l'exclusió social. A "Valor afegit" han contactat amb tres empreses que han posat aquests objectius en el centre de la seva activitat.

A Debby's Good Veggie Food, una cafeteria pastisseria barcelonina que fa pastissos i galetes vegans, ja no llencen res. Al final del dia, fan packs amb els productes que pensen que l'endemà ja no es podran vendre i els ofereixen als clients per pocs diners. "No llençàvem molt, abans, però sí alguna cosa. Sobretot els divendres, perquè dissabte no obrim. Llavors, és clar, el divendres sempre queda producte...", assegura la Dévora Coímbra, la fundadora del negoci. Des de fa uns dies, col·laboren amb Too Good To Go, massa bo per llençar-ho, una aplicació per lluitar contra el malbaratament alimentari.
 


Segons Pol Bernat, responsable de vendes de Too Good To Go, "és una aplicació que el que fa, bàsicament, és connectar establiments que al final del dia tinguin un excedent de producte alimentari amb un usuari, un consumidor, disposat a donar una segona oportunitat a aquest producte abans que s'acabi malbaratant i acabi en un cubell de les escombraries". Es tracta d'una iniciativa sorgida a Dinamarca que a Espanya ja compta amb tres milions d'usuaris. A Catalunya hi col·laboren 2.500 establiments.

La cadena de supermercats Condis també n'està fent una prova en 50 botigues. Cada migdia, en cadascun dels establiments, un empleat prepara bosses amb productes aptes per al consum però que caducaran aviat, i les ofereix a través de l'aplicació. "Un dia et donaran fruita, un dia et donaran fruita i carn, un altre dia et donaran peix i fruita... i és més un tema de responsabilitat, pel tema del malbaratament, perquè sempre hi ha una inquietud a nivell de botigues amb les coses que es llencen", afirma Manel Romero, el director general de Condis. Quan va a recollir la bossa sorpresa, el client no sap mai què es trobarà, de manera que aquesta venda a preu més baix, asseguren, no substitueix les vendes habituals de l'establiment.

La lluita de To Good To Go contra el malbaratament té, sobretot, un objectiu mediambiental. El menjar que llencem és el causant del 10% de les emissions de CO2 al món. Segons Pol Bernat, "si el malbaratament alimentari fos un país, seria el tercer país emissor de CO2, per darrere dels Estats Units i la Xina. Imaginem, per exemple, un país com Espanya que malbarata, més o menys, uns 8 milions de tones a l'any: imaginem 190 Titànics plens de menjar un a sobre de l'altre".

 

Allargar la vida dels vegetals a la nevera

Les nostres llars, però, també son un altre gran focus de malbaratament de menjar. Per evitar que la fruita i la verdura se'ns facin malbé a casa i les haguem d'acabar llençant, l'ideal seria comprar-ne només les quantitats necessàries i anar a comprar sovint. Però, amb l'actual ritme de vida, la majoria de llars no poden fer-ho cada dia. Dues emprenedores interessades pel medi ambient i la sostenibilitat acaben de llançar al mercat Naturpod, un sistema per allargar la vida d'aquests aliments.

"Totes les fruites i verdures, al madurar, el que fan és desprendre un gas que s'anomena etilè, que contamina tot l'ambient i fa que unes es contaminin de les altres i madurin més ràpidament."

"Si poses un absorbidor de l'etilè, el que fa és purificar l'ambient de la nevera, i aleshores maduren d'una forma més natural i efectiva", assegura la Marta Pastor, una de les fundadores. Comercialitzen uns sobres amb una barreja d'argiles i substàncies que absorbeixen aquest gas i que són efectives dins la nevera durant un mes.
 


És un sistema que des de fa molts anys ja fa servir la gran distribució per conservar els vegetals des que es cullen fins al supermercat. Segons Marta Pastor, el que elles han fet és "agafar aquests sistemes que ja s'utilitzen i aplicar-los a nivell de consumidor final. Per tant, és una tecnologia totalment provada. Hi ha estudis, fins i tot a la UPC, que aproven el nostre principi actiu i que verifiquen que, efectivament, hi ha un augment de la durabilitat de les fruites i verdures si s'utilitza aquesta tecnologia". El material no és invasiu amb els aliments, l'envàs de cartró és totalment reciclable i el contingut es pot compostar quan deixa de ser efectiu.

Botigues i usuaris compromesos contra el malbaratament

Una altra aplicació pensada per reduir el menjar que es llença a les botigues és Phenix, nascuda a França i que ja està implantada en sis ciutats a l'estat espanyol. L'han adoptada, per exemple, a Linverd, un dels primers supermercats a Catalunya de productes ecològics totalment lliure de plàstics, dins del seu compromís amb el medi ambient.

Cada dia a les set de la tarda, l'Esteve Domènech, un dels responsables de Linverd, omple una caixa amb fruita i la verdura que encara es pot consumir però que, per l'aspecte exterior, calcula que l'endemà cap client que vingui a comprar no voldrà agafar. Tot seguit, els usuaris de Phenix poden veure que l'establiment ha penjat a l'aplicació una caixa sorpresa de fruita i verdura, geolocalitzen el supermercat i fan la compra. Hauran de passar a recollir-la aquell mateix vespre, abans que tanquin.

A uns centenars de metres d'allà, la Núria, l'encarregada d'un dels forns de la cadena Santa Gloria, afegeix que "el que posem a les bosses de Phenix és un producte que encara serveix, que es pot menjar perfectament, que es pot menjar per sopar a la nit, que es pot consumir per esmorzar l'endemà. Però no és un producte que pots vendre l'endemà".
 


Segons Casimir de Dalmau, el director d'operacions de Phenix a Espanya, "la nostra feina, d'una banda, és dir-li al comerç que pot recuperar un cert cost, que es pot donar a conèixer i, sobretot, que pot evitar llençar menjar. I d'altra banda, li diem a l'usuari: 'escolta, pots salvar menjar i estalviar'".

Aquesta empresa ajuda a reduir el malbaratament en el comerç de barri, però també vehicula les donacions d'excedents dels restaurants d'Areas en estacions, aeroports i autopistes cap a entitats d'ajuda veïnals. "Si llencéssim menys menjar seríem més respectuosos amb el nostre planeta. Després, hi ha un problema moral, aquí, i ara encara més, que estem en una situació que hi ha gent que ho està passant molt malament, hi ha gent que s'ha quedat sense feina, gent que té menys ingressos. Pots comprar més barat i, sobretot, no podem llençar menjar quan hi ha gent que no hi té accés."

ARXIVAT A:
Economia de butxaca Medi ambient
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut