Drogues d'ús recreatiu per tractar els casos més resistents de depressió

La depressió és la primera causa de discapacitat al món occidental i les previsions és que vagi en augment. A dia d'avui un de cada 10 homes i una de cada 5 dones patiran una depressió al llarg de vida, i un 20% d'aquestes persones no responen als tractaments actuals.

Hi ha opcions, però encara no comercialitzades a Espanya i no exemptes de riscos. Són substàncies com la ketamina, l'èxtasi o els fongs al·lucinògens. Són substàncies consumides com a ús recreatiu, sovint de festa, i comercialitzades en el mercat negre amb tots els riscos que comporta. Però dins la salut mental sí poden tenir un benefici per al 20% de pacients amb depressió que no responen als medicaments actuals, perquè tenen també un potent efecte antidepressiu.

"Estem parlant de malalts que no són malalts que estan tristos; són malalts que tenen una malaltia tremendament greu i molts d'ells amb un risc de suïcidi molt important" explica Víctor Pérez Solà, cap de Psiquiatria de l'Hospital del Mar i investigador CIBERSAN.

A la meitat dels pacients resistents als fàrmacs actuals els funcionen aquestes drogues, segons els assajos. Fins ara l'única opció que quedava eren electroxocs. Amb aquestes substàncies s'obriria una alternativa a aquesta teràpia estigmatitzant i també amb importants efectes secundaris.

"Quan arriba el moment de dir ja no respons a res, hem de passar als electroxocs, és en aquell moment quan se li podria proposar, com a alternativa, utilitzar aquests fàrmacs. Perquè portem molts anys utilitzant els mateixos fàrmacs, amb petits canvis, que no han tingut un avanç important en el tractament de la malaltia mental. Estem buscant coses que fins ara no ens havíem atrevit a mirar."

Un derivat de la ketamina ja es comercialitza als Estats Units per tractar la depressió resistent, i creuen que en un parell d'anys es vendrà també aquí. En poques hores el malalt millora, però també en pocs dies torna a recaure i ho ha de prendre molt regularment. Altres substàncies, com l'èxtasi, que ha tingut bons resultats en l'estrès posttraumàtic, o els bolets al·lucinògens, per a la depressió i l'ansietat, encara estan en assajos i trigaran anys a tenir resultats, però confien que també podran aconseguir noves alternatives de tractament.

Però tot això no està exempt de riscos. Per això s'han reunit experts a l'Hospital del Mar, per discutir pros i contres. I les conclusions més bàsiques són: que ha de quedar restringits als pacients resistents als antidepressius, i que les substàncies al·lucinògenes s'han de prendre sempre a un hospital i amb un terapeuta expert.

"Perquè la millora de la simptomatologia depressiva està relacionada amb el fet que els malalts tenen el que se'n diu un bon viatge. I això només li pot proporcionar un terapeuta que estigui acostumat a tractar aquest tipus de símptomes i alteracions de conducta i de percepció. Això necessita tenir una estructura, necessita tenir més dades científiques de les que tenim i necessita utilitzar-se hospitalàriament, però sobretot utilitzar-ho amb professionals que estiguin formats per tractar els efectes secundaris que tenen aquestes substàncies."

Perquè si no es fa bé podria desencadenar altres malalties mentals iguals o més greus que una depressió profunda, com brots psicòtics o tornar-s'hi addicte.

"En aquests moments estem en l'època internet. L'època internet vol dir que l'accessibilitat a les drogues ha canviat totalment. I això és un tema que hem de sobreafegir, alerta Marta Torrents, directora d'Addiccions de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions de l'Hospital del Mar:

"És veritat que són substàncies amb possibilitats de millorar i això ho hem de mantenir, però alerta com ho venem, com surt a internet: 'Que bé que anirà la ketamina: estàs trist? En una hora estaràs bé'. I aquest és el risc que tenim en aquests moments."