Drogades per ser violades: reclamen un protocol per poder demostrar la submissió química

Víctimes de la submissió química han portat al Ministeri de Justícia més de 100.000 firmes demanant un protocol clar que impliqui metges, jutges i policies que ajudi a identificar i perseguir els violadors que droguen les seves víctimes.

La submissió química és quan un home abusa d'una dona després de drogar-la. Cada cop se'n donen més casos, -- i també en homes--, però les víctimes tenen molts problemes per demostrar-ho, perquè sovint aquestes drogues no deixen rastre.

Les víctimes se senten desprotegides i abandonades pel sistema.

"No saps on anar, ens envien d'un lloc a un altre. Si jo hagués hagut de treure proves químiques, ja no les tenia al cos. Hem de saber què fer, on presentar-nos i en quin ordre", diu Marta Asensio, una d'aquestes víctimes que aquest dimecres ha portat les signatures i un document amb el testimoni de 50 víctimes més al ministeri. "Estem deixant impunes uns agressors que tornen a reincidir", ha dit.

Uns veïns la van drogar per violar-la

La Marta ha entregat les signatures recollides en nom de Gloria Martínez, una dona de 71 anys i veïna de Sevilla que és la impulsora de la iniciativa Change.org/StopSubmisionQuimica.

Aquest estiu, uns veïns la van convidar a dinar. Durant l'àpat la van drogar i violar. El metge no va fer-li cas i va acabar pagant 3.000 euros de la seva butxaca per fer-se un test de drogues, --que va donar positiu de barbitúrics i cocaïna--, i certificar que el que deia era veritat.

Va denunciar el cas amb les proves que tenia, però el jutjat va arxivar el cas. "Em trobo abandonada i insultada per un sistema que mira cap una altra banda mentre hi ha dones que són agredides diàriament", explica en la petició de firmes.

Arran d'aquesta iniciativa, va rebre el testimoni de moltes més dones.

?? "Hace unos meses sufrí una agresión sexual bajo sumisión química. Cuando decidí contarlo, recibí más de 50 testimonios de mujeres en la misma situación. Por eso, quiero llegar hasta @justiciagob".

Conoce aquí la historia de Gloria y firma en https://t.co/FfpBo4ijiS.

??? pic.twitter.com/QDAiYFZuBy

— Change.org España (@change_es) January 24, 2022

Violada pel seu marit, que la drogava

És el cas de Marta Asensio. El seu marit la va violar en diverses ocasions durant cinc anys. Abans la drogava per poder-ne abusar.

"No puc explicar el xoc que tens al cap, el que suposa que la teva parella et faci això. La persona que estimes t'està fent una cosa horrible. És brutal."

No sap el que li donava, "hi ha drogues que duren només dues hores al cos", diu, per això creu que és important saber com s'ha d'actuar en aquests casos per demostrar el que, moltes vegades, les mateixes víctimes triguen a identificar.

"Jo vaig identificar la violació, però no que havia estat per submissió química fins anys després, que vaig lligar caps de moltes coses que em deia, coses que m'enviava per email, per exemple, que em deia, em deia Nana perquè estava adormida. Eren moltes coses que de cop vaig dir: 'Déu meu, si m'ho estava dient de mil maneres i jo no me n'adonava'. Encara et sents més estúpida. Com pot ser? Com es pot ser tan psicòpata?"

Va trigar uns anys, però, finalment, la Marta ho va poder denunciar amb una altra víctima del seu marit.

Als llimbs del Codi Penal

La Marta afegeix que a la desorientació a l'hora d'actuar de les víctimes, s'hi afegeix la de demostrar el delicte segons el Codi Penal.

"Em deien que era un cas de violència de gènere perquè era el meu marit, i no un cas de violència sexual. No ho entenc. També és violència sexual. És un problema de terminologia. Com que ho anomenin agressió sexual i no violació. Perquè hi hagi agressió sexual hi ha d'haver una resistència física i aleshores quan hi ha submissió química no hi ha agressió sexual."

Les víctimes també insisteixen que cal vèncer l'estigma que la submissió química només passa de nit, en nois joves per part de desconeguts. "Això passa sovint amb gent pròxima i de confiança", diu Marta Asensio.

Tant el cas de la Marta com el de la Gloria en són un exemple i n'han recollit molts d'altres. Asseguren que els casos han crescut, i també entre els homes i les persones grans.