Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Dos pagesos se suïciden cada dia a França per la pressió del mercat, segons els sindicats

La xifra anual de suïcidis entre agricultors i ramaders a França, la més alta del país, evidencia la dificultat de l'Estat per dotar-se d'una millor política agrària en la lògica d'un mercat global

David MelgarejoActualitzat

Cada any 600 pagesos se suïciden a França, segons les dades del 2019 de la mútua que el representa dins el sistema de seguretat social francès. Són al voltant de dos casos al dia i n'hi ha per totes les zones agrícoles del país. Els sindicats de pagesos i ramaders ho atribueixen a la pressió pels preus cada cop més baixos que es paguen pels seus productes, en un ofici que no hi entén d'horaris ni festius.

En Thierry Boiron, productor de Blat de Moro, a Ornacieux –departament d'Isère- en sap diversos casos a la seva zona. Ell ha ajudat col·legues en situació difícil. Hores i hores al telèfon que no sempre han evitat la tragèdia. Ell parla d'accidents de tractor impossibles. De pagesos víctimes d'un coma etílic o que davant d'una malaltia –explica- "s'han deixat morir". Casos que no se certifiquen com a suïcidis, perquè aquesta declaració traspassaria el deute als hereus.

Aquest mateix mes de març, membres del sindicat Coordination Rurale van fer una protesta simbòlica per recordar els 126 pagesos morts des que va començar l'any:


El llast del deute

El deute és la gran llosa del gremi. En Thierry ho confirma. Ha hagut de reinventar la seva explotació tres cops des de finals dels anys 90. No va funcionar amb les vaques que havia heretat dels pares. Tampoc amb els tomàquets. Una companyia xinesa va comprar la cooperativa de la zona. Però només estava interessada en la marca. No en els tomàquets de la regió; "En portava d'altres de més barats d'altres països", explica en Thierry. La darrera aposta va ser el blat de moro, que a dia d'avui no cobreix costos. Per això està experimentant la producció de spirulina, una alga considerada superaliment amb cada cop més demanda.

Cada canvi implica una inversió. I sense cobrir costos, vol dir, demanant préstecs bancaris. Ell explica que ha estat tota la vida endeutat i que només subsisteix gràcies al sou de la seva dona:

"La parella és forta, no hi ha retrets. Però... sincerament, on queda el respecte?"


Voluntaris al rescat

Dins la seva regió és una figura activa. Està en contacte amb membres de les associacions 'Allo Agri' i 'Agriecoute'. Xarxes de vigilància de la problemàtica dels agricultors i ramaders. Actuen quan se'ls requereix; quan l'entorn proper a la persona en dificultats llancen el crit d'alerta. El model és efectiu. Els diputats del partit del president Emmanuel Macron estan interessats en la seva gestió. Entre altres coses, perquè la llei amb què volien aconseguir millors preus pels productes del camp ha topat amb la lògica d'un mercat global. "La gent cada vegada vol preus més baixos per l'alimentació", explica Dominique Pippé, ramader.

'El que hem d'aconseguir és que els consumidors es converteixin en 'consumiactors' i que tinguin en compte allò que va dir Hipòcrates, el pare de la medicina: la teva alimentació és la teva millor medicació'.

A França hi ha uns 400.000 agricultors i ramaders. Sobre una població de gairebé setanta milions de persones, són menys del 2% de la població. 'Per què s'han d'interessar per nosaltres?' És la pregunta que deixa anar en Thierry i que no té la resposta que agricultors i ramaders esperarien.

Escolta els testimonis d'agriculotrs i ramaders francesos que han accpetat explicar la seva història: 

 

ARXIVAT A:
FrançaComerçAgricultura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut